Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
{{Períodes filosòfics}}
Se sol anomenar '''''presocràtics''''' els [[filòsof|pensador]]s grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes [[Demòcrit]] i [[Leucip]]). L'atzar històric (especialment el seu judici i mort) ha convertit [[Sòcrates]] en el filòsof que inicia la gran tradició de la flosofia grega, però aquesta és una visió profundament parcial. Els presocràtics, tot i que sovint no s'anomenaven ells mateixos filòsofs, van ser els primers a reflexionar sobre el món prescindint al màxim de la religió tradicional. La seva preocupació bàsica és ontològica, van cercar l'estructura profunda o ''[[arkhé]]'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra ''Fragmente der Vorsokratiker'' de [[Hermann Alexander Diels]] el [[1903]], tot i que es van fer publicacions científiques dels principals autors presocràtics des del {{segle|XIX|s}}. Les obres dels preocràtics només ens han arribat de manera fragmentària, en citacions d'autors posteriors (i sovint no gaire fidels).
 
Els '''''presocràtics''''' van ser els primers pensadors que intentaren donar una explicació racional sobre el món físic i no l'explicaren a partir de [[mite]]s (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.
Línia 13:
== Del mite al logos ==
 
Els [[mites]] són llegendes fantàstiques que es transmeten de generació en generació per tal d'explicar, bàsicament, el problema dels orígens (d'una família, d'una ciutat o del Cosmos sencer) o la conducta que cal seguir. A [[Milet]], a la [[Jònia]] grega, per influència del comerç entre les ciutats gregues i [[Antic Egipte|Egipte]], els primers pensadors antics van iniciar la crítica dels mites. [[Tales de Milet|Tales]], per exemple, critica el mite del déu Oceà La filosofia comença quan l'ésser humà sent capaç d'exlicar el món natural per si mateix, sense emprar ni l' [[al·legoria]], ni la [[Faula|fàbula]]. El primer pensador presocràtic de nom conegut va ser [[Tales]] de Milet (624-546 aC), però les fonts antigues no l'anomenen mai filosof, sinó "fíic", en el sentit d'investigador de la natura.
 
Aquesta expressió ''del mite al logos'' fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als [[Mites]], buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per a l'observació i l'experiència.