Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 1:
{{Períodes filosòfics}}
Se sol anomenar '''''presocràtics''''' els [[filòsof|pensador]]s grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes [[Demòcrit]] i [[Leucip]]). L'atzar històric (especialment el seu judici i mort) ha convertit [[Sòcrates]] en el filòsof que inicia la gran tradició de la flosofia grega, però aquesta és una visió profundament parcial. Els presocràtics, tot i que sovint no s'anomenaven ells mateixos filòsofs, van ser els primers a reflexionar sobre el món
Els '''''presocràtics''''' van ser els primers pensadors que intentaren donar una explicació racional sobre el món físic i no l'explicaren a partir de [[mite]]s (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.
Línia 13:
== Del mite al logos ==
Els [[mites]] són llegendes fantàstiques que es transmeten de generació en generació per tal d'explicar, bàsicament, el problema dels orígens (d'una família, d'una ciutat o del Cosmos sencer) o la conducta que cal seguir. A [[Milet]], a la [[Jònia]] grega, per influència del comerç entre les ciutats gregues i [[Antic Egipte|Egipte]], els primers pensadors antics van iniciar la crítica dels mites. [[Tales de Milet|Tales]], per exemple, critica el mite del déu Oceà
Aquesta expressió ''del mite al logos'' fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als [[Mites]], buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per a l'observació i l'experiència.
|