Aloïdes: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Gustave Doré - Dante Alighieri - Inferno - Plate 65 (Canto XXXI - The Titans).jpg|miniatura|[[Gustave Doré]]. Il·lustració per l'[[Infern (La Divina Comèdia)|Infern]] de [[Dante Alighieri]]. Efialtes, a l'esquerra, titans i gegants]]

 

Ifimèdia, enamorada de Posidó, passejava per la platja agafant aigua amb la mà i vessant-la en el seu pit. Posidó va cedir al seu amor i va donar-li dos fills. Otis i Efialtes, cada any creixien un colze d'amplada i una braça d'alçada, i als 9 anys feien 9 colzes d'amplada (uns 4 metres) i nou braces d'alçada (uns 17 metres). Llavors van decidir declarar una guerra als déus. Protagonistes d'una [[gigantomàquia]] particular, intentaren arribar a l'[[Olimp]] posant unes muntanyes al damunt de les altres i amenaçant d'omplir el mar de muntanyes i desplaçar-lo on fins llavors hi havia hagut terra. Finalment van declarar el seu amor a dues deesses a les que volien raptar: [[Hera]] i [[Àrtemis]]. Irritats amb [[Ares]], que havia mort [[Adonis (mite)|Adonis]] en el curs d'una cacera, van tancar el déu en una gerra de [[bronze]], on el tingueren tretze mesos fins que [[Hermes]] l'alliberà. Totes aquestes gestes van atreure sobre els germans la ira dels déus que segons la tradició van morir traspassats per les fletxes d'[[Apol·lo]] o, segons altres versions, pels [[llamp]]s de [[Zeus]], o bé es van matar l'un a l'altre quan volien capturar un [[cabirol]] enviat per [[Àrtemis]]. Un cop [[mort]]s, van ser precipitats al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. El càstig va continuar allà, ja que se'ls va lligar amb serps a una columna on una [[òliba]] els turmentava cridant sense parar.