Fàlsafa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Plantilles |
||
Línia 6:
El primer filòsof islàmic important va ser [[Al-Kindí]] ({{segle|IX|s}}), que va intentar integrar els conceptes de la filosofia grega amb les veritats revelades de l'islam, que considerava superiors al raonament filosòfic. Igual que els posteriors filòsofs islàmics d'aquest període, va estar influït sobretot per les obres d'[[Aristòtil]] i pel [[neoplatonisme]], que va sintetitzar en un únic sistema filosòfic. [[Al-Farabí]] va esdevenir, en el {{segle|X}}, el primer filòsof islàmic que subordinà la revelació i la llei religiosa a la filosofia. Va sostenir que la veritat filosòfica és idèntica en tot el món i que les moltes religions existents són, en realitat, expressions simbòliques d'una religió universal ideal.
Al {{segle|XI|s}}, [[Avicenna]] va aconseguir la més sistemàtica integració del racionalisme grec i del pensament islàmic, encara que fos a costa de diversos articles de fe ortodoxos, com ara la creença en la immortalitat personal i en la creació del món. També sostenia que la religió era filosofia, però amb un llenguatge metafòric que la fa acceptable per a les masses, incapaces de copsar les veritats filosòfiques en formulacions racionals. Aquests conceptes van provocar atacs contra Avicenna i contra la filosofia en general per part dels pensadors islàmics més ortodoxos i, sobretot, del teòleg [[Abu-Hàmid al-Ghazalí|al-Ghazalí]], que, amb el seu llibre ''La destrucció dels filòsofs'', va tenir molt a veure amb el declivi final de l'especulació racionalista en la comunitat islàmica. [[Averrois]], filòsof i [[metge]] [[andalusí]] del {{segle|XII
== Vegeu també ==
| |||