Mitologia eslava: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilles |
||
Línia 12:
La primera referència als [[eslaus]] en la història escrita, la fa al {{segle|VII|s}} l'historiador [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] [[Procopi (historiador)|Procopi]]: en la seva ''Bellum Gothicum'' descrivia les creences d'una tribu eslava meridional que havia travessat el riu [[Danubi]] en direcció sud en només dos dies. Segons Procopi, aquests eslaus adoraven un únic Déu, senyor de tot, que portava el llamp i el tro, i tot i que l'historiador no menciona explícitament el nom del déu, queda clar que aquesta descripció correspon amb el [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] romà. Avui dia, però, s'identifica amb [[Perun]]. Tot plegat, menciona la creença en diversos dimonis i [[nimfa|nimfes]] (com per exemple les viles), però sense donar-ne cap nom.
La [[Crònica de Nèstor|''Crònica'' de Nèstor]] és una obra important que conté valuoses referències a les creences paganes dels eslaus orientals. La crònica tracta sobre la història del primer estat eslau oriental i, tot i que fou redactada a principis del {{segle|XII
Els documents escrits més nombrosos i rics pertanyen al paganisme dels eslaus occidentals, en especial a les tribus polabianes i veletianes, que foren cristianitzades per força a finals del {{segle|XII|s}}. Els missioners i sacerdots germans que lluitaren contra les creences paganes deixaren fe dels antics sistemes mitològics. Tanmateix, no eren del tot objectius, ja que s'hi presenten els eslaus com a pagans bàrbars idòlatres i sanguinaris. Com cap d'aquests missioners aprengué la llengua eslava, llurs cròniques són una mescla d'informació de valor, però també d'errors, confusions i d'exageracions.
| |||