Diferència entre revisions de la pàgina «Cinturó d'asteroides»

m (neteja i estandardització de codi)
Quan [[William Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]] en [[1781]], la posició del planeta va coincidir gairebé perfectament amb la predita per aquesta llei (es trobava a 19,2 UA, davant de les 19,6 UA predita per la llei); això va portar als astrònoms a concloure que podia existir un planeta entre les òrbites de Mart i Júpiter.{{sfn|Marvin|2006|p=45}} La següent taula mostra la distància real dels planetes al Sol en [[Unitat astronòmica|UA]] en comparació de la predita per la llei de Titius-Bode, per als planetes que es coneixien fins llavors:<ref>Kovács 2004, p. 73.</ref>
 
=== Ceres i la "«policia celestial"» ===
[[Fitxer:Giuseppe Piazzi.jpg|miniatura|[[Giuseppe Piazzi]], descobridor de [[Ceres (planeta nan)|Ceres]], l'objecte més gran i massiu del cinturó d'asteroides.]]
L'astrònom [[Franz Xaver von Zach]] va començar en 1787 a buscar el planeta predit per la llei de Titius-Bode. No obstant això, es va adonar que per aconseguir-ho necessitaria l'ajuda d'altres astrònoms, i al setembre de 1800 von Zach va reunir a un grup de 24 observadors, els quals es van repartir la banda del [[zodíac]] en 24 parts, la qual cosa corresponia a 15° cadascun.<ref name="McCall46">Marvin 2006, p. 46.</ref> Aquest grup es feia anomenar la "policia celestial" (''Himmels Polizei''), i entre els seus membres es trobaven astrònoms tan prestigiosos com [[William Herschel]], [[Charles Messier]], [[Johann Elert Bode]], [[Barnaba Oriani]] i [[Heinrich Olbers]].<ref>Kovács 2004, p. 74.</ref>
 
La "«policia celestial"» va enviar una invitació perquè s'unís a la seva causa l'italià [[Giuseppe Piazzi]], però abans que li arribés la invitació, Piazzi va descobrir el "«planeta"» buscat l'1 de gener de 1801, i el va anomenar [[Ceres (planeta nan)|Ceres]] en honor a la [[Ceres (mitologia)|deessa romana]] de l'agricultura i patrona de [[Sicília]]. Piazzi, que no estava al corrent dels plans del grup d'astrònoms, tractava de realitzar observacions per completar el seu catàleg d'estels, quan va localitzar en la [[constel·lació de Taure]] un petit punt lluminós que no constava al catàleg. L'italià el va observar a la nit següent i es va trobar que s'havia desplaçat sobre el fons d'estrelles. Els dies subsegüents va continuar observant aquell minúscul punt de llum, i aviat es va convèncer que allò es tractava d'un nou objecte del [[Sistema Solar]]. En un primer moment, Piazzi va creure que es tractava d'un [[cometa]], però l'absència de [[Coma (astronomia)|nebulositat al seu voltant]] i el seu moviment lent i uniforme el van convèncer que podria tractar-se d'un nou planeta. Ceres es trobava a 2,77 UA, gairebé exactament en la posició predita per la llei de Titius-Bode de 2,8 UA.<ref>Kovács 2004, p. 75.</ref><ref name="McCall46" /><ref>{{ref-publicació |autor= Foderà Seriós, G.; Ragés, A.; Sicoli, P.|data= 2002|títol= Giuseppe Piazzi and the Discovery of Ceres|publicació= Asteroids III|pàgines= 17-24|url= http://www.lpi.usra.edu/books/asteroidsiii/pdf/3027.pdf|consulta= 7-12-2009}}</ref>
 
=== Pal·les i el concepte d'asteroide ===
233.773

modificacions