Caos (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Les tres característiques més importants del Caos:
* És un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable.
* És un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions.
* És un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.
[[Hesíode]], [[poeta]] [[antiga grècia|grec]] del {{segle|VIII|-|s}}, citava a la seva obra [[Teogonia]] el [[mite de creació]] que explica que ''abans de totes les coses existia el Caos; i després [[Gea]] la fertilitat, pilar sòlid de tots els [[déu|Immortals]] que habiten els cims del nevat [[Olimp]] i el [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després [[Eros (fill d'Ares)|Eros]], el més bell dels [[déu|déus immortals]], que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer [[Èreb]] i la negra [[Nix]], (...)'' Així narra com els primers déus, [[protògens]], van sorgir directament del Caos.
El [[poeta]] [[Imperi Romà|romà]] del [[segle I dC]], [[Ovidi]], definia el Caos primigeni de la següent forma: ''(...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos'' ([[Les Metamorfosis]], Llibre I, 6-7).
[[Ramon Llull]] identificava el caos com la primèria matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina.
| |||