Oreneta: diferència entre les revisions

L''''oreneta comuna''' o '''vulgar'''<ref>{{DIEC|oreneta}}</ref><ref>{{DNV|oreneta}}</ref> (''Hirundo rustica''), '''oronell''',<ref>{{DIEC|oronell}}</ref><ref>{{DNV|oronell}}</ref> '''oronella''',<ref>{{DIEC|oronella}}</ref><ref>{{DNV|oronella}}</ref> '''oroneta''',<ref name="DIEC">{{DIEC|oroneta}}</ref><ref>{{DNV|oroneta}}</ref> '''orenola'''<ref name="DIEC"/> o '''orendella'''<ref>{{DNV|orendella}}</ref> són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. AlsAl Païsosllevant Catalanspenínsula ibèrica, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a [[Àfrica|l'Àfrica]] al setembre.

Al País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'<nowiki/>''oronella'' i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab ''orandella'' (o ''ondarella'' per metàtesi) viu a la zona sud amb variants ''orondella'' i ''orandilla'' (''orandella'' a la Vila Joiosa i ''orondella'' a Alacant; també ''orandella'', ''orendella'' i ''orandilla'' en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat.