Diferència entre revisions de la pàgina «Oreneta»

1 octet eliminats ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 81.184.143.138. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(El països catalans no existeixen. El més correcte es dir el llevant de la península ibèrica en tot cas.)
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils editor visual
m (Revertides les edicions de 81.184.143.138. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}}
}}
L''''oreneta comuna''' o '''vulgar'''<ref>{{DIEC|oreneta}}</ref><ref>{{DNV|oreneta}}</ref> (''Hirundo rustica''), '''oronell''',<ref>{{DIEC|oronell}}</ref><ref>{{DNV|oronell}}</ref> '''oronella''',<ref>{{DIEC|oronella}}</ref><ref>{{DNV|oronella}}</ref> '''oroneta''',<ref name="DIEC">{{DIEC|oroneta}}</ref><ref>{{DNV|oroneta}}</ref> '''orenola'''<ref name="DIEC"/> o '''orendella'''<ref>{{DNV|orendella}}</ref> són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. AlAls llevantPaïsos península ibèricaCatalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a [[Àfrica|l'Àfrica]] al setembre.
 
Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en [[porxo]]s, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'[[oreneta cuablanca]] que els fa a sota els balcons o sota els [[ràfec]]s. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref>
A la [[Catalunya del Nord]] domina ''orendola''. També es diu ''arendola'', ''arandola'' i també ''olendra'' i ''orendra'' (variants: ''aulendra'', ''orenda'', ''orèndol'' o ''abrèndol'', ''a(u)rendola''; ''(i)rendola''-''randola'') i ''(a)rondella'' (Vallespir); ''rondola'' ([[capcinès]], [[conflentí]] i nord del Rosselló), ''alundra'' ([[parlar cerdà]]), ''(g)irondela'' o ''girondel(l)a'' ([[gal·licisme]] o [[occitanisme]]).
 
Al País Valencià ''oreneta'' és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'<nowiki/>''oronella'' i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s'estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab ''orandella'' (o ''ondarella'' per metàtesi) viu a la zona sud amb variants ''orondella'' i ''orandilla'' (''orandella'' a la Vila Joiosa i ''orondella'' a Alacant; també ''orandella'', ''orendella'' i ''orandilla'' en diverses poblacions de la Marina Baixa), ocupant un territori limitat.
 
''Orandeta'' o ''volandreta'' al [[Pallars]].