Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens, més gran, més dur i més prominent de la [[cara]] dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el [[Gènere (biologia)|gènere]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV |títol= Morphological Features of Human Mandible |publicació= International Journal of Recent Trends in Science And Technology |pàgines=pp: 38-43. {{ISSN|2277-2812}} |volum= 2012; 3 (2) |pmid= 2277-2812 |doi=|url= https://www.researchgate.net/publication/266889231_Morphological_Features_of_Human_Mandible | llengua= anglès | consulta= 27 agost 2018|}}</ref> Els trets específics d'aquest [[dimorfisme sexual]], distingibles gràcies a un conjunt de paràmetres [[Morfometria|morfomètrics]], s'ajusten a determinats patrons facials.<ref>{{ref-publicació|cognom= Alarcón JA, Bastir M, Rosas A |títol= Variation of mandibular sexual dimorphism across human facial paterns |publicació= Homo |pàgines=pp: 188-202. {{ISSN|0018-442X}} |volum= 2016 Jun; 67 (3) |pmid= 26852041 |doi= 10.1016/j.jchb.2015.11.004 |url= http://digital.csic.es/bitstream/10261/131440/5/HOMO%2067%283%29%20188%e2%80%93202%20%282016%29%20POSTPRINT.pdf | llengua= anglès | consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> La mandídula és un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic,<ref>{{ref-publicació|cognom= Popa, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD |títol= Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation|publicació= Rom J Leg Med |pàgines=pp: 45-50. {{ISSN|1221-8618}} |volum= 2009; 17 (1) |doi= 10.4323/rjlm.2009.45 |url= http://www.rjlm.ro/system/revista/9/45-50.pdf | llengua= anglès | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> especialment en absència total o parcial de la [[pelvis]] i/o el crani,<ref>{{ref-publicació|cognom= Alias A, Ibrahim A, Abu Bakar SN, Swarhib Shafie M, ''et al'' |títol= Anthropometric analysis of mandible: an important step for sex determination |publicació= Clin Ter |pàgines=pp: e217-e223. {{ISSN|1972-6007}} |volum= 2018 Set-Oct; 169 (5) |pmid= 30393808|doi= 10.7417/CT.2018.2082 |url= http://www.clinicaterapeutica.it/ojs/index.php/ClinicaTerapeutica/article/view/259/112 | llengua= anglès | consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> així com en treballs [[Paleontologia|paleontològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Borsuk-Białynicka, M; Evans, SE |títol= Cranial and mandibular osteology of the early triassic archosauriform ''Osmolskina czatkowicensis'' from Poland |publicació= Palaeontol Pol |pàgines=pp: 235-281. {{ISSN|2300-8598}} |volum= 2009; 65 |url= http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.879.6480&rep=rep1&type=pdf | llengua= anglès | consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> Els [[Paleoantropologia|paleoantropòlegs]], per exemple, han documentat nombrosos trets mandibulars que diferencien els [[Neanderthal|neanderthals]] dels [[humans]]. Entre ells destaquen: major robustesa, [[Mentó|barbeta]] menys prominent, espais retromolars més grans, àrea gonial més arrodonida, osca sigmoide asimètrica i forat mandibular situat en una posició més posterior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Harvati, K; Nandini Singh, N; Nicholson López, E |títol= A Three-Dimensional Look at the Neanderthal Mandible |publicació= A: Continuity and Discontinuity in the Peopling of Europe. One Hundred Fifty Years of Neanderthal Study, Chap. 16 (Condemi S, Weniger GH; Eds.) Springer Science+Business Media B.V |pàgines=pp: 179-192. {{ISBN|978-94-007-0491-6}} |volum= 2011 |doi= 10.1007/978-94-007-0492-3_16 |url= http://pages.nycep.org/ed/download/pdf/NMG%2033.pdf | llengua= anglès | consulta= 17 març 2019|}}</ref> És un os que, com en el cas de la [[mandíbula de Banyoles]], té un gran valor per interpretar els canvis evolutius del gènere ''[[Homo]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grün R, Maroto J, Eggins S, Stringer C, ''et al'' |títol= ESR and U-series analyses of enamel and dentine fragments of the Banyoles mandible |publicació= J Hum Evol |pàgines=pp: 347-358. {{ISSN|0047-2484}} |volum= 2006 Mar; 50 (3) |pmid= 16364406 |doi= 10.1016/j.jhevol.2005.10.001 |url= https://www.academia.edu/2058690/ESR_and_U-series_analyses_of_enamel_and_dentine_fragments_of_the_Banyoles_mandible | llengua= anglès | consulta= 21 març 2019|}}</ref>

Té una vora superior o [[Alvèol dental|alveolar]] (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels [[Dentició|dentàries]] separats un de l'altre per les parets interalveolars. En la seva part mitjana presenta la [[símfisi]] [[mentó|mentoniana]] o [[símfisi mandibular|mandibular]], línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'[[ossificació|ossifica]] en el primer o segon any de vida a partir de les restes del [[cartílag]] de Meckel.<ref>{{ref-publicació|cognom= Niño Sandoval, TC |títol= Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana |publicació= Act Odontol Colom |pàgines=pp: 167-178. {{ISSN|2027-7822}} |volum= 2012; 2 (1) |doi= 10.15446/aoc |issn= 2027-7822 |url= http://www.bdigital.unal.edu.co/31051/1/30123-108453-1-PB.pdf | llengua= castellà | consulta= 19 setembre 2018|}}</ref> Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon [[premolar]] de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. La posició d'aquests orificis respecte al marge alveolar s'altera amb l'edat i la pèrdua de peces dentals, fet que té rellevància en Odontologia.<ref>{{ref-publicació|cognom= Charalampakis A, Kourkoumelis G, Psari C, Antoniou V, ''et al'' |títol= The position of the mental foramen in dentate and edentulous mandibles: clinical and surgical relevance |publicació= Folia Morphol (Warsz) |pàgines=pp: 709–714. {{ISSN|0015–5659}} |volum= 2017 Maig 29; 76 (4) |pmid= 28553857 |doi= 10.5603/FM.a2017.0042 |issn= 0015–5659 |url= https://journals.viamedica.pl/folia_morphologica/article/view/FM.a2017.0042/38264 | llengua= anglès | consulta= 6 octubre 2018|}}</ref> En la cara externa del cos existeix un solc denominat línia obliqua externa. En la seva cara interna o [[llengua (múscul)|lingual]] es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos [[múscul]]s de l'[[orofaringe]] ([[múscul genioglòs]], [[múscul geniohioïdal]]...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del [[múscul milohioïdal]], o sòl de la boca).

La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'[[Cirurgia oral i maxil·lofacial|intervenció quirúrgica maxil·lofacial]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A |títol= Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment |publicació= Radiol Case Rep |pàgines=pp: 112-117|volum= 2017 Des 29; 13 (1) |doi= 10.1016/j.radcr.2017.11.001 |pmid= 29487645 |pmc= 5826470 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5826470/ | llengua= anglès | consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'[[arc zigomàtic]] i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de [[trànsit]], agressions o caigudes.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB |títol= Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study |publicació= Sci Rep |pàgines=pp: 2208|volum= 2017 Maig 19; 7 (1)|doi= 10.1038/s41598-017-02335-6 |pmid= 28526860 |pmc= 5438346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5438346/ | llengua= anglès | consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'[[articulació temporomandibular|ATM]], una baixa [[densitat mineral òssia]] o l'ús perllongat d'[[Inhibidor de la bomba de protons|inhibidors de la bomba de protons]] són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N |títol= Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible |publicació= Cureus |pàgines=pp: e829|volum= 2016 Oct 13; 8 (10) |doi= 10.7759/cureus.829 |pmid= 27882276 |pmc= 5106346 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5106346/ | llengua= anglès | consulta= 2 novembre 2018|}}</ref> L'[[aplàsia]] condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,<ref>{{ref-publicació|cognom= Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A |títol= Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case |publicació= Indian J Dent Res |pàgines=pp: 210-213. {{ISSN|1998-3603}} |volum= 2015 Mar-Abr; 26 (2) |doi= 10.4103/0970-9290.159173 |pmid= 26096120 |issn= 1998-3603 |url= http://www.ijdr.in/article.asp?issn=0970-9290;year=2015;volume=26;issue=2;spage=210;epage=213;aulast=Shivhare | llengua= anglès | consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Canger EM, Celenk P |títol= Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pàgines=pp: 259-263|volum= 2012 Mar; 41 (3) |doi= 10.1259/dmfr/93380292 |pmid= 22116127 |pmc= 3520292 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3520292/ | llengua= anglès | consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La [[hiperplàsia]] condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ibrahim, D |títol= Unilateral condylar hyperplasia - probable |publicació= Radiopaedia Cases |pàgines=pàgs: 6|volum= 2017 Oct 25; 31778 |url= https://radiopaedia.org/cases/unilateral-condylar-hyperplasia-probable-1 | llengua= anglès | consulta= 4 octubre 2018|}}</ref> En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un [[Traumatisme físic|traumatisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X |títol= Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases |publicació= Cranio |pàgines=pp: 136-140. {{ISSN|0886-9634}} |volum= 2010 Abr; 28 (2) |doi= 10.1179/crn.2010.019 |pmid= 20491236 |issn= 0886-9634 |url= https://www.researchgate.net/publication/44619518_Bifid_Condyle_Review_of_the_Literature_of_the_Last_10_Years_and_Report_of_Two_Cases | llengua= anglès | consulta= 29 setembre 2018|}}</ref>

Entre l'apòfisi coronoide i el còndil existeix una osca profunda i còncava que recorda una mitja lluna (osca mandibular o sigmoide). A través d'ella penetren l'artèria i la vena [[Múscul masseter|masseterines]], així com el nervi corresponent. De vegades, aquesta estructura pot ser ocupada per un [[queixal del seny]] ectòpic<ref>{{ref-publicació|cognom= Hanisch M, Fröhlich LF, Kleinheinz J |títol= Ectopic third molars in the sigmoid notch: etiology, diagnostic imaging and treatment options |publicació= Head Face Med |pàgines=pp: 36|volum= 2016 Des 6; 12 (1) |doi= 10.1186/s13005-016-0133-x |pmid= 27923382 |pmc= 5141638 |url= https://head-face-med.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s13005-016-0133-x | llengua= anglès | consulta= 5 novembre 2018|}}</ref> o un [[osteoma]], fet que comporta problemes considerables.<ref>{{ref-publicació|cognom= Argüero González, M; Gay Escoda, C |títol= Osteoma de la escotadura sigmoidea mandibular: descripción de un caso |publicació= Avances en Odontoestomatologia |pàgines=pp: 169-172. {{ISSN|0213-1285}} |volum= 1993; 9 (3) |url= http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/69536/1/079237.pdf | llengua= castellà | consulta= 5 novembre 2018|}}</ref>

La manca congènita de la mandíbula s'anomena '''agnàtia'''<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268487.xml|títol=agnàtia |consulta= 30 de gener de 2010 |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU }}</ref> i molt sovint es presenta acompanyant altres malformacions greus.<ref>{{ref-publicació|cognom= Falcon O, Coteron JJ, Ocon L, Zubiria A, Garcia JA |títol= A case of agnathia, tetramelia and diaphragmatic hernia at 18 weeks' gestation |publicació= Ultrasound Obstet Gynecol |pàgines=pp: 305-306. {{ISSN|1469-0705}} |volum= 2004 Mar; 23 (3) |pmid= 15027024 |issn= 1469-0705|doi= 10.1002/uog.1005 |url= https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/uog.1005 | llengua= anglès | consulta= 30 setembre 2018|}}</ref> Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la '''micrognàtia''' o [[hipoplàsia]] mandibular<ref>{{ref-publicació|cognom= Consolaro A, Consolaro RB |títol= Jaws can be referred to as narrow or hypoplastic, but the term "atresia" is inaccurate! |publicació= Dental Press J Orthod |pàgines=pp: 19-23. {{ISSN|2177-6709}} |volum= 2018 Set-Oct; 23 (5) |doi= 10.1590/2177-6709.23.5.019-023.oin |issn= 2177-6709 |pmid= 30427490 |url= http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2176-94512018000500019&lng=en&nrm=iso&tlng=en | llengua= anglès | consulta= 24 novembre 2018|}}</ref> i la '''macrognàtia''' (mandíbula de mida anormalment gran).<ref>{{ref-publicació|cognom= Rajendran, A; Sivapathasundharam, B |títol= Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures |publicació= A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences |pàgines=pp: 12-13 {{ISBN|9788131238004}} 7th Ed. (rev) |volum= 2014: Feb 10 |pmid= |url= https://books.google.es/books?id=WnhtAwAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false | llengua= anglès | consulta= 27 agost 2018|}}</ref> La migrognàtia, en particular, és un [[signe clínic]] característic que forma part de moltes síndromes congènites: síndrome de Pierre Robin,<ref>{{ref-publicació|cognom= Tiol-Carrillo, A |títol= Secuencia malformativa de Pierre Robin: informe de un caso y revisión de la literatura |publicació= Revista ADM |pàgines=pp: 146-151. {{ISSN|0001-0944}} |volum= 2017; 74 (3)|doi=|issn= 0001-0944 |url= http://www.medigraphic.com/pdfs/adm/od-2017/od173g.pdf | llengua= castellà | consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> [[síndrome del miol de gat]], [[síndrome de Treacher Collins]], [[síndrome de Down]], síndrome de Hallerman-Streiff<ref>{{ref-publicació|cognom= GARD |títol= Hallermann-Streiff syndrome |publicació= Diseases, NCATS Public Information, NIH |pàgines=pàgs: 7|volum= 2012; Jul 23 (rev)|doi=|url= https://rarediseases.info.nih.gov/diseases/288/hallermann-streiff-syndrome| llengua= anglès| consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> o [[síndrome de Turner]], per exemple.<ref>{{ref-publicació|cognom= Infante Contreras, C |títol= Fundamentos para la evaluación del crecimiento, desarrollo y función craniofacial, Cap. 8 |publicació= Facultad de Odontologia. Universidad Nacional de Colombia, Biblioteca Digital |pàgines=pp: 209-236. {{ISBN|978958444286}} |volum= 2011; Jun 13 (pub. online) |url= http://bdigital.unal.edu.co/634/10/9789584442864.09.pdf | llengua= castellà | consulta= 26 setembre 2018|}}</ref> La hipoplàsia unilateral de la mandíbula és un dels trets propis de la síndrome de Goldenhar.<ref>{{ref-publicació|cognom= González Calvete L, Ramos Pérez A, Lozano Losada S, López Quintana, C |títol= Síndrome de Goldenhar: a propósito de un caso |publicació= Pediatría Atención Primaria |pàgines=pp: 49-53. {{ISSN|1139-7632}} |volum= 2016 Mar; 18 (69) |issn= 1139-7632 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1139-76322016000100010 | llengua= castellà | consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La '''retrognàtia''' (manca de projecció de la mandíbula en sentit anteroposterior que la situa anormalment per darrere del maxil·lar superior) pot ser congènita o adquirida i requereix en casos greus cirurgia especialitzada, ja que provoca [[apnea del son]], dificultat per [[Deglució|deglutir]] i/o maloclusió dental (de tipus distoclusió).<ref>{{ref-publicació|cognom= Walker, DA |títol= Management of Severe Mandibular Retrognathia in the Adult Patient Using Distraction Osteogenesis |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 1341-1346. {{ISSN|0278-2391}} |volum= 2002 Nov; 60 (11) |pmid= 12420271 |issn= 0278-2391 |url= http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/protesis/management_of_severe_mandibular_retrognathia_in_the_adult_patient_using_distraction_osteogenesis.pdf | llengua= anglès | consulta= 14 novembre 2018|}}</ref> No és rar que en casos de displàsia fibrosa (un [[Malaltia congènita|defecte congènit]] de l'osteogènesi originat per una [[mutació]] sense sentit en el [[gen]] GNAS1 del [[cromosoma 20]])<ref>{{ref-publicació|cognom= Tafti D, Cecava ND |títol= Fibrous Dysplasia |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pp: |volum= 2018 Oct 27; NBK532947 (rev) |pmid= 30422542 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532947/ | llengua= anglès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el cos mandibular estigui compromès; poques vegades, però, l'afectació és multifocal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang HY, Su BC, Hwang MJ, Lee YP |títol= Fibrous dysplasia of the anterior mandible: A rare case report |publicació= Ci Ji Yi Xue Za Zhi |pàgines=pp: 185-187|volum= 2018 Jul-Set; 30 (3) |pmid= 30069129 |pmc= 6047322|doi= 10.4103/tcmj.tcmj_57_18 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6047322/ | llengua= anglès | consulta= 30 agost 2018|}}</ref>

Les asimetries mandibulars són unes de les anomalies facials mes comunes i diverses.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brionne, C; Cadre, B; Laroche, Y; Lhotellier, J; ''et al'' |títol= The diagnosis of mandibular assymmetries |publicació= J Dentofacial Anom Orthod |pàgines=pàgs: 16. {{ISSN|2110-5715}} |volum= 2013; 16 (3) |issn= 2110-5715|doi= 10.1051/odfen/2013202 |url= https://www.jdao-journal.org/articles/odfen/pdf/2013/03/odfen2013163p302.pdf | llengua= anglès | consulta= 30 agost 2018|}}</ref> Les causes poden ser trastorns del desenvolupament cranio-facial, trastorns funcionals, una conseqüència de múltiples patologies (infeccions, tumors, quists) o traumatismes (fractures).<ref>{{ref-publicació|cognom= Chia, MSY; Naini, FB; Gill, DS |títol= The Aetiology, Diagnosis and Management of Mandibular Asymmetry |pàgines=pp: 44-52. {{ISSN|1756-6401}} |volum= 2008; Maig |publicació= Orthodontic Update |issn= 1756-6401|doi=|url= http://www.mysurgerywebsite.co.uk/website/IGP580/files/asymmetries.pdf | llengua= anglès | consulta= 30 agost 2018|}}</ref> En el cas de la microsomia craniofacial<ref>{{ref-publicació|cognom= Birgfeld CB, Heike C |títol= Craniofacial Microsomia |pàgines=pp: 91–104|volum= 2012 Maig; 26 (2) |publicació= Semin Plast Surg |pmc= 3424699 |pmid= 23633936 |doi= 10.1055/s-0032-1320067 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3424699/ | llengua= anglès | consulta= 9 agost 2018|}}</ref> va ser establerta una classificació de la [[displàsia]] mandibular en tres graus l'any 1969, modificada uns vint anys després.<ref>{{ref-publicació|cognom= Prada Madrid JR, Montealegre G, Gomez V |títol= A New Classification Based on the Kaban's Modification for Surgical Management of Craniofacial Microsomia |pàgines=pp: 1-7|volum= 2010 Mar; 3 (1) |publicació= Craniomaxillofac Trauma Reconstr |pmc= 3052660 |pmid= 22110812 |doi= 10.1055/s-0030-1249368 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3052660/ | llengua= anglès | consulta= 9 agost 2018|}}</ref> En essència, en aquesta patologia es pot classificar clínicament la deformitat mandibular en tres grups:<ref>{{ref-publicació|cognom= Swanson JW, Mitchell BT, Wink JA, Taylor JA, Bartlett SP |títol= Surgical Classification of the Mandibular Deformity in Craniofacial Microsomia Using 3-Dimensional Computed Tomography |pàgines=pp: e598|volum= 2016 Gen; 4 (1) |publicació= Plast Reconstr Surg Glob Open |pmid= 27104097 |pmc= 480110010 |doi= 1097/GOX.0000000000000582 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4801100/ | llengua= anglès | consulta= 9 agost 2018|}}</ref>

Les lesions [[tumor]]als -[[Tumor benigne|benigne]]s o [[Tumor maligne|malignes]]- i [[Quist|quístiques]] que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen [[Dent humana|dental]]) o no odontogèniques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A |títol= Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible |publicació= Radiographics |pàgines=pp: 1751-1768. {{ISSN|1527-1323}} |volum= 2006 Nov-Des; 26 (6) |pmid= 17102048 |doi= 10.1148/rg.266055189 |url= https://pubs.rsna.org/doi/10.1148/rg.266055189 | llengua= anglès | consulta= 31 agost 2018|}}</ref> Entre els tumors odontogènics que sorgeixen amb més freqüència al maxil·lar inferior es destacable l'ameloblastoma epitelial, una lesió quística expansiva amb diverses variants histològiques que erosiona la cortical òssia -sobre tot de les branques mandibulars- i que en alguns casos pot mostrar una important agressivitat local.<ref>{{ref-publicació|cognom= Valls, A; Montané, E; Bescós, C; Saez, M, ''et al'' |títol= Manejo quirúrgico del ameloblastoma |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 98-104. {{ISSN|2173-9161}} |volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |doi= 10.1016/j.maxilo.2012.02.001 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v34n3/original1.pdf | llengua= castellà | consulta= 15 gener 2019|}}</ref> Els mixomes o fibromixomes odontogènics mandibulars són [[Neoplàsia benigne|neoplàsies benignes]], ocasionalment invasives, que sorgeixen amb certa freqüència als sectors posteriors del maxil·lar inferior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Capote Moreno, A; González García, R; Rodríguez Campo, FJ; Naval Gías, L, ''et al'' |títol= Mixoma odontogénico mandibular |pàgines=pp: 371-373. {{ISSN|2173-9161}} |volum= 2003 Nov-Des; 25 (6) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582003000600007 | llengua= castellà | consulta= 2 juny 2019|}}</ref> El cementoblastoma benigne és una rara neoplàsia odontogènica d'estirp [[Mesènquima|ectomesenquimal]] que forma una massa mineralitzada adherida a l'àpex de l'arrel d'un molar o premolar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma, N |títol= Benign cementoblastoma: A rare case report with review of literature |publicació= Contemp Clin Dent |pàgines=pp: 92-94|volum= 2014 Gen; 5 (1) |pmid= 24808704 |pmc= 4012127 |doi= 10.4103/0976-237X.128679 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4012127/ | llengua= anglès | consulta= 4 juliol 2019|}}</ref> El quist aneurismàtic és una lesió òssia fibrodisplàstica reactiva que representa el 0,5% dels quists mandibulars i el 1,5% dels quists maxil·lars no odontogènics no-epitelials. Té un subtipus sòlid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Saldaña Rodríguez, M; García Reija, MF; García-Montesinos Perea, B; Mayorga Fernández, M; Saiz Bustillo, RC |títol= Quiste óseo aneurismático mandibular de tipo solido |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 78–82. {{ISSN|2173-9161}} |volum= 2013 Abr-Jun; 35 (2) |doi= 10.1016/j.maxilo.2011.08.008 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v35n2/caso2.pdf | llengua= castellà | consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Els leiomiomes intraossis mandibulars són tumors que es veuen de forma molt inhabitual, sent poc més d'una vintena de casos els descrits a hores d'ara en la literatura especialitzada.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dutt KC, Bindra S, Awana M, Talwar M, Lehl G |títol= Intraosseous Leiomyoma of the Mandible: A Case Report of the Rare Entity and Review of Literature |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 145-151|volum= 2017 Jun; 16 (2) |pmid= 28439152 |pmc= 5385679 |doi= 10.1007/s12663-016-0934-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5385679/ | llengua= anglès | consulta= 6 juliol 2019|}}</ref> L'ameloblastoma desmoplàstic té tendència a aparèixer a la regió anterior de la mandíbula, pot produir canvis d'osteogènesi reactiva i mostra un patró radiològic mixt lúcid-opac que fa difícil diferenciar-lo d'un odontoameloblastoma<ref>{{ref-publicació|cognom= Martín-Granizo López R, López García-Asenjo J, de Pedro Marina M, Domínguez Cuadrado L |títol= Odontoameloblastoma: Descripción de un caso y revisión de la literatura |pàgines=pp: 340-394. {{ISSN|1698-4447}} |volum= 2004 Ag-Oct; 9 (4) |publicació= Med Oral |issn= 1698-4447 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1698-44472004000400011 | llengua= castellà | consulta= 20 abril 2019|}}</ref> o d'un tumor [[Adenoma|adenomatós]] odontogènic.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma Lamichhane N, Liu Q, Sun H, Zhang W |títol= A case report on desmoplastic ameloblastoma of anterior mandible |pàgines=pp: 171|volum= 2016 Mar 16; 9 |publicació= BMC Res Notes |pmid= 26984790 |pmc= 4793556 |doi= 10.1186/s13104-016-1961-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4793556/ | llengua= anglès | consulta= 20 abril 2019|}}</ref> Els [[Sarcoma|sarcomes]] mandibulars són poc freqüents, acostumen a presentar-se inicialment en forma d'una tumoració indolora i tenen diferents patrons [[Histopatologia|histopatològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Gutiérrez Santamaría, J; Bescós Atín, S; Pamias Romero, J; Bordonaba Leiva, S; ''et al'' |títol= Sarcomas mandibulares: experiencia quirúrgica en los últimos 10 años |pàgines=pp: 105–110. {{ISSN|1130-0558}} |volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 1130-0558 |doi= 10.1016/j.maxilo.2012.01.006 |url= https://www.researchgate.net/publication/257498805_Sarcomas_mandibulares_experiencia_quirurgica_en_los_ultimos_10_anos | llengua= castellà | consulta= 27 abril 2019|}}</ref>

El ''torus'' mandibular és un creixement ossi benigne solitari o bilateral que apareix a la superfície lingual de la mandíbula, generalment a prop de les [[dents canines]] o de les premolars. No sempre és simptomàtic, però pot ocasionar dolor, sagnat esporàdic, petites ulceracions, dificultat per mastegar si té una mida molt considerable o problemes a l'hora d'implantar una [[pròtesi]] dental. En aquests casos, és oportuna la seva [[Ablació (medicina)|exèresi]] quirúrgica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ricart Cortés, JV; Cifuentes González, C; Paños Fernandez, AB |títol= Torus Mandibular |pàgines=pàgs: 2. {{ISSN|2386-8201}} |volum= 2006 Oct; 1 (5) |publicació= Rev Clin Med Fam |url= http://www.revclinmedfam.com/articulo.php?art=160 | llengua= castellà | consulta= 23 maig 2020|}}</ref> Es creu que la predisposició genètica és la causa determinant d'aquesta condició.<ref>{{ref-publicació|cognom= Badireddi S, Boddu NJ |títol= Mandibular tori |pàgines=pp: e8. {{ISSN|1533-4406}} |volum= 2014 Gen 30; 370 (5) |publicació= N Engl J Med |pmid= 24476452 |issn= 1533-4406 |doi= 10.1056/NEJMicm1308354 |url= https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMicm1308354?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori:rid:crossref.org&rfr_dat=cr_pub%3dwww.ncbi.nlm.nih.gov | llengua= anglès | consulta= 16 abril 2019|}}</ref>

El defecte de Stafne (també anomenat quist ossi latent o estàtic, cavitat òssia mandibular lingual i concavitat òssia [[idiopàtic]]a de la mandíbula) és una anomalia singular del maxil·lar inferior, asimptomàtica i que per regla general no necessita tractament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sánchez Burgos, R; Navarro Cuéllar, I; del Castillo Pardo de Vera, Jl; Morán Soto, MJ; Burgueño García, M |títol= Cavidad ósea idiopática de Stafne. Diagnóstico y manejo |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 96-98. {{ISSN|2173-9161}} |volum= 2011 Abr-Jun; 33 (2) |issn= 2173-9161 |doi= 10.1016/S1130-0558(11)70020-X |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582011000200010 | llengua= castellà | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Taysi M, Ozden C, Cankaya B, Olgac V, Yıldırım S |títol= Stafne bone defect in the anterior mandible |pàgines=pp: 20140075|volum= 2014 Oct; 43 (7) |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pmid= 24959707 |pmc= 4170848 |doi= 10.1259/dmfr.20140075 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4170848/ | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref> Consisteix en una depressió còncava radiolúcida en la zona posterior de la superfície lingual de la mandíbula, de vegades recoberta per l'os i quasi sempre amb teixit [[Glàndula salival|glandular salival]] en el seu interior. Té una [[prevalença]] estimada que oscil·la entre el 0,10 i el 0,48% i s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Stafne cyst |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 5|volum= 2018; Jul |url= https://radiopaedia.org/articles/stafne-cyst | llengua= anglès | consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La major part dels especialistes classifiquen aquest defecte com un pseudoquist, ja que el seu contingut no és líquid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hisatomi M, Munhoz L, Asaumi J, Arita ES |títol= Stafne bone defects radiographic features in panoramic radiographs: Assessment of 91 cases |publicació= Med Oral Patol Oral Cir Bucal |pàgines=pp: e12-e19|volum= 2019 Gen 1; 24 (1) |doi= 10.4317/medoral.22592 |pmid= 30573717 |pmc= 6344010 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6344010/ | llengua= anglès | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref>

Una de les afeccions mandibulars més comunes és la [[luxació]] espontània.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wajdowicz, MN |títol= Mandibular Dislocation |publicació= MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp |pàgines=pàgs: 3|volum= 2017; Oct |url= https://www.msdmanuals.com/professional/dental-disorders/dental-emergencies/mandibular-dislocation | llengua= anglès | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent [[Hiperlaxitud articular |hipermobilitat]] d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris<ref>{{ref-publicació|cognom= Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N |títol= Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso |publicació= Rev Med FCM-UCSG |pàgines=pp: 195-199. {{ISSN|1390-0218}} |volum= 2014; 18 (3) |issn= 1390-0218 |url= http://editorial.ucsg.edu.ec/ojs-medicina/index.php/ucsg-medicina/article/view/616/559 | llengua= castellà | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> i que es veu predominantment en persones grans. Alguns pacients geriàtrics poden necessitar ortesis específiques per prevenir les luxacions.<ref>{{ref-publicació|cognom= Chhabra S, Chhabra N, Gupta P Jr |títol= Recurrent Mandibular Dislocation in Geriatric Patients: Treatment and Prevention by a Simple and Non-invasive Technique |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 231–234|volum= 2015 Mar; 14 (Supl 1) |pmid= 25838702 |pmc= 4379240 |doi= 10.1007/s12663-012-0454-7 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4379240/ | llengua= anglès | consulta= 4 novembre 2018|}}</ref>

Les fractures mandibulars es poden classificar en virtut de múltiples criteris (etiologia, anatomia, biomecànica, estat dental a la zona fracturada, relació entre els fragments ossis);<ref>{{ref-publicació|cognom= Portaceli Roig, T; Picón Molina, M; García-Rozado González, A |títol= Fracturas mandibulares |publicació= Protocolos clínicos de la SECOM-CyC, Cap. 12 |pàgines=pp: 181-192|volum= 2014; Gen |url= http://www.secom.org//wp-content/uploads/2014/01/cap12.pdf | llengua= castellà | consulta= 18 maig 2019|}}</ref> tot i que hi ha autors que posen l'accent sobre l'ambigüitat i l'escassa rellevància clínica d'algunes de les categories ara per ara existents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Passi, D; Malkunje, L; Atri, M; Chahal, D |títol= Newer Proposed Classification of Mandibular Fractures: A Critical Review with Recent Updates |publicació= Ann Med Health Sci Res |pàgines=pp: 314-318. {{ISSN|2277-9205}} |volum= 2017 Set-Oct; 7 (5) |issn= 2277-9205 |url= https://www.amhsr.org/articles/newer-proposed-classification-of-mandibular-fractures-a-critical-review-with-recent-updates.pdf | llengua= anglès | consulta= 18 maig 2019|}}</ref>

L'osteopetrosi<ref>{{ref-publicació|cognom= Savarirayan, R |títol= Osteopetrosis |publicació= Orphanet |pàgines=pàgs: 5|volum= 2012 Oct; ORPHA:2781 (rev) |url= https://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=ES&Expert=2781 | llengua= castellà| consulta= 25 abril 2019|}}</ref> causa [[osteomielitis]] mandibulars intractables que poden simular adesiara un segrest ossi<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Bony sequestrum |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 6|volum= 2019 Abr; 7664 (rev) |url= https://radiopaedia.org/articles/bony-sequestrum | llengua= anglès| consulta= 25 abril 2019|}}</ref> d'origen [[Tuberculosi|tuberculós]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma SS, Saravanan C, Sathyabama V, Satish C |títol= Osteopetrosis of the mandible masquerading as tubercular osteomielitis |pàgines=pii: bcr2012007487|volum= 2013 Gen 10; 2013 |publicació= BMJ Case Rep |pmid= 23314447 |pmc= 3604315|doi= 10.1136/bcr-2012-007487 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3604315/ | llengua= anglès | consulta= 25 abril 2019|}}</ref>

Les malformacions arteriovenoses mandibulars són rares i difícils de filiar radiològicament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Spreafico R, Sordo L, Bellotto R, Schipano M, ''et al'' |títol= Arterio-venous malformation of the mandible. Case report and review of literature |pàgines=pp: 333-336|volum= 2016 Ag; 36 (4) |publicació= Acta Otorhinolaryngol Ital |pmid= 27734988 |pmc= 5066472|doi= 10.14639/0392-100X-1351 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5066472/ | llengua= anglès | consulta= 7 juliol 2019|}}</ref> Aquestes lesions es manifesten en forma de masses de creixement lent i episodis recurrents de sagnat gingival més o menys importants. El seu perill potencial és alt, ja que una [[biòpsia]] o una simple extracció dental poden provocar una hemorràgia catastròfica, capaç de ser una amenaça per la vida del pacient.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hasnaoui N, Gérard E, Simon E, Guillet J |títol= Massive bleeding after a tooth extraction: Diagnosis of unknown arteriovenous malformation of the mandible, a case report |pàgines=pp: 128-130|volum= 2017 Jul 21; 38 |publicació= Int J Surg Case Rep |pmid= 28756362 |pmc= 5537400 |doi= 10.1016/j.ijscr.2017.07.033 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5537400/ | llengua= anglès | consulta= 7 juliol 2019|}}</ref>

Un [[Reacció adversa|efecte advers]] inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,<ref>{{ref-publicació|cognom= Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M |títol= Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 430-432. {{ISSN|1138-3593}} |volum= 2011 Oct; 37 (8) |doi= 10.1016/j.semerg.2011.04.007 |url= http://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-osteonecrosis-mandibular-relacionada-con-toma-S1138359311001778 | llengua= castellà | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el [[bevacizumab]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Katsenos S, Christophylakis C, Psathakis K |títol= Osteonecrosis mandibular en un paciente con cáncer de pulmón no microcítico avanzado tratado con bevacizumab |publicació= Arch Bronconeumol |pàgines=pp: 218-219. {{ISSN|1579-2129}} |volum= 2012 Jun; 48 (6) |pmid= 22429334 |issn= 1579-2129 |doi= 10.1016/j.arbres.2012.01.007 |url= https://www.archbronconeumol.org/es-osteonecrosis-mandibular-un-paciente-con-articulo-S0300289612000610 | llengua= castellà | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> o el denosumab,<ref>{{ref-publicació|cognom= Olate S, Uribe F, Martinez F, Almeida A, Unibazo A |títol= Osteonecrosis of the jaw in patient with denosumab therapy |publicació= Int J Clin Exp Med |pàgines=pp: 3707-3709. {{ISSN|1940-5901}} |volum= 2014 Oct 15; 7 (10) |pmid= 25419421 |pmc= 4238486 |issn= 1940-5901 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4238486/ | llengua= anglès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> és l'[[osteonecrosi]] de la mandíbula. Es creu que aquesta greu i selectiva complicació medicamentosa òssia està relacionada amb diversos factors genètics, ara per ara no identificats amb claredat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang G, Singh S, Chen Y, Hamadeh IS, ''et al'' |títol= Pharmacogenomics of osteonecrosis of the jaw |publicació= Bone |pàgines=pp: 75-82. {{ISSN|1873-2763}} |volum= 2019 Jul; 124 |pmid= 31022475 |issn= 1873-2763 |doi= 10.1016/j.bone.2019.04.010 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S8756328219301462?via%3Dihub | llengua= anglès | consulta= 3 juliol 2019|}}</ref> Altres causes iatrogèniques d'osteonecrosi mandibular poden ser la [[radioteràpia]] local<ref>{{ref-publicació|cognom= Piret P, Deneufbourg JM |títol= L'ostéoradionécrose mandibulaire: épée de Damoclès de la radiothérapie cervico-faciale? |publicació= Rev Med Liege |pàgines=pp: 393-399. {{ISSN|0370-629X}} |volum= 2002 Jun; 57 (6) |pmid= 12180034 |url= https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/2191/1/ost%c3%a9oradion%c3%a9crose%20vol%2057.pdf | llengua= francès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> en pacients que sofreixen càncers de cap i coll<ref>{{ref-publicació|cognom= Virós Porcuna, D |títol= Càncer de Cap i Coll |publicació= Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial |pàgines=pàgs: 2|volum= 2013; Set |url= http://www.scorl.cat/detall_temes.php?id_temes=21 | llengua=| consulta= 17 març 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Manzano BR, Santaella NG, Oliveira MA, Rubira CMF, Santos PSDS |títol= Retrospective study of osteoradionecrosis in the jaws of patients with head and neck càncer |publicació= J Korean Assoc Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 21-28|volum= 2019 Feb; 45 (1) |pmid= 30847293 |pmc= 6400702 |doi= 10.5125/jkaoms.2019.45.1.21 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6400702/ | llengua= anglès | consulta= 17 març 2018|}}</ref> o l'administració de determinats [[Medicament biològic|fàrmacs biològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Favia G, Tempesta A, Limongelli L, Crincoli V, ''et al'' |títol= A Case of Osteonecrosis of the Jaw in a Patient with Crohn's Disease Treated with Infliximab |publicació= Am J Case Rep |pàgines=pp: 1351-1356|volum= 2017 Des 19; 18 |pmid= 29257800 |pmc= 5737229 |doi= 10.12659/AJCR.905355 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5737229/ | llengua= anglès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref>