Rafael Gasset Chinchilla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6:
Fill del periodista i polític gallec [[Eduardo Gasset y Artime]]{{sfn|Sánchez Illán|1996|pp=261, 270}} i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.{{refn|group=lower-alpha|Segons Sánchez Illán, neboda de [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]].{{sfn|Sánchez Illán|1999|p=30}}}} Fou director del periòdic ''[[El Imparcial]]'' després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.{{sfn|Sánchez Illán|1996|p=270}} Inicià la carrera política com a independent en les [[eleccions generals espanyoles de 1891]] a les quals obté un escó com a diputat per la circumscripció de [[Santiago de Cuba]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=323}}
[[Fitxer:El Isidro del ministerio, de Moya.jpg|miniatura|esquerra|''El Isidro del ministerio'', a ''[[Gedeón]]'', 1900.]]
Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques a dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=86}} i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903.{{sfn|Urquijo y Goitia|2008|p=89}} Va ser el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola.
 
Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre [[Francisco Silvela]] i el general [[Camilo García de Polavieja]].{{sfn|Sánchez Illán|1998|pp=224-229}} Des d'''El Imparcial'' recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític [[Regeneracionisme|regeneracionista]] aragonès [[Joaquín Costa]] i la seva «política hidràulica»,{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=325-327}}{{sfn|Sánchez Illán|1998|pp=225-226}} que intentaria dur a la pràctica durant el seu primer mandat com a ministre d'Agricultura al govern del [[Partit Liberal Conservador|conservador]] [[Francisco Silvela|Silvela]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=325-327}} En 1903, durant el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals al govern de [[Raimundo Fernández Villaverde|Fernández Villaverde]]. No obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per [[Antoni Maura i Montaner|Maura]], que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.{{sfn|Sánchez Illán|1997|pp=334-336}} El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, [[Manuel Allendesalazar]].{{sfn|Sánchez Illán|1997|p=335}} Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de [[Segismundo Moret]],{{sfn|Sánchez Illán|1997|p=337}} finalment es passaria al [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]], en entrar com a ministre de Foment al govern de Moret l'1 de desembre de 1905.{{sfn|Urquijo i Goitia|2008|p=92}}