Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena '''amfistílic'''.<ref>{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268558.xml |títol=amfistílic|consulta=30 de gener de 2017|autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU |arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Els [[Peixos cartilaginosos|peixos condroïctis]] primitius són un exemple. Els [[taurons]] moderns tenen la mandíbula separada del crani (hiostílica) i la poden desplaçar cap endavant quan ataquen.<ref>{{ref-publicació|cognom= de Morais Terue, AC; Raha, RL; Veiga Conrado, AL; Malavasi Bruno, CE |títol= Análisis y descripción de los diferentes modelos de dentición de los ''Chondrichthyes'' de acuerdo con su subclase |publicació= Revista Electrónica de Veterinaria |pàgines=págs: 14. {{ISSN|issn=1695-7504}} |volum= 2017; 18 (9) |url= http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n090917/091707.pdf | llengua= castellà | consulta= 2 juny 2019|}}</ref> En els [[teleostis]] la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC |títol= Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica |publicació= Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo |pàgines=pàgs: 128|volum= 2010; Mar |url= https://www.academia.edu/11979356/Peces_Teleosteos_unidades_esqueleticas_de_la_region_cefalica | llengua= castellà | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>

La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'[[orella mitjana]] s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita [[Classe (biologia)|classe]] animal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS |títol= Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution |publicació= Nat Ecol Evol |pàgines=pp: 93|volum= 2017 Mar 6; 1 (4) |pmid= 28459103 |pmc= 5405799 | doi= 10.1038/s41559-017-0093 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5405799/ | llengua= anglès | consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals [[clade]]s segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en [[primat]]s suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ |títol= The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals |publicació= J Evol Biol |pàgines=pp: 661-673. {{ISSN|issn=1420-9101}} |volum= 2012 Abr; 25 (4) |pmid= 22268953 |doi= 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x| llengua= anglès | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref>

Els [[crocodilis]] tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.<ref>{{ref-publicació|cognom= Federation of American Societies for Experimental Biology |títol= Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw |publicació= ScienceDaily |pàgines=pàgs: 4|volum= 2016; Abr 4 |url= https://www.sciencedaily.com/releases/2016/04/160404221029.htm | llengua= anglès | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>

Les mandíbules de les [[serps]] del [[clade]] ''Macrostomata''<ref>{{ref-publicació|cognom= Taylor, C |títol= ''Macrostomata'' |publicació= Variety of Life |pàgines=pàgs: 3|volum= 2014; Maig 13 |url= http://taxondiversity.fieldofscience.com/2014/05/macrostomata.html | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat<ref>{{ref-publicació|cognom= Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D |títol= Highly extensible skeletal muscle in snakes |publicació= J Exp Biol |pàgines=pp: 2445-2448. {{ISSN|0022-0949}} |volum= 2014 Jul 15; 217 (Pt 14) |pmid= 24803459 |doi= 10.1242/jeb.097634 |url= https://www.researchgate.net/publication/262112295_Highly_extensible_skeletal_muscle_in_snakes | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests [[ofidi|ofidis]] puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scanferla, A |títol= Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes |publicació= R Soc Open Sci |pàgines=pp: 160612. {{ISSN|issn=2054-5703}} |volum= 2016 Nov 9; 3 (11) |pmid= 28018652 |doi= 10.1098/rsos.160612 |url= http://rsos.royalsocietypublishing.org/content/3/11/160612 | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref>

A diferència de les serps verinoses, que tenen les [[glàndules]] productores de [[verí]] al maxil·lar superior, en els [[llangardaixos]] [[helodermàtid]]s només existeix una única glàndula a la mandíbula i múltiples ductes (canals tubulars) connectats amb el solc intern de les dents situades en aquest os.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fry BG, Vidal N, Norman JA, Vonk FJ, ''et al'' |títol= Early evolution of the venom system in lizards and snakes |publicació= Nature |pàgines=pp: 584-588. {{ISSN|issn=0028-0836}} |volum= 2006 Feb 2; 439 (7076) |pmid= 16292255 |doi= 10.1038/nature04328 |url= https://www.researchgate.net/publication/272152440_Early_evolution_of_the_venom_system_in_lizards_and_snakes | llengua= anglès | consulta= 19 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Schwandt, H-J |títol= Heloderma: Anatomy-Morphology |publicació= Heloderma.net |pàgines=pàgs: 9|volum= 2019; Gen (rev) |url= https://www.heloderma.net/en/anatomy-morphology.html | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref>