Carlo Dolci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
[[Fitxer:Dolci Angelo annunciante.jpg|miniatura|Dettal de l'Àngel de l'Anunciació ([[Museu del Louvre]]).]]
[[Fitxer:Carlo Dolci - Vase of Flowers - WGA6374.jpg|miniatura|''Natura morta amb flors'' ([[Galleria degli Uffizi]], Florència).]]
'''Carlo Dolci''' o '''Carlino Dolci''' ([[Florència]], [[25 de maig]] de [[1616]] - Florència, [[17 de gener]] de [[1686]]) va ser un [[pintor]] [[italians|italià]] del [[pintura barroca|Barroc]], actiu sobretot a Florència, conegut per les seves pintures religioses, copiades per altres artistes molt freqüentment.<ref name= "getty"/> La seva popularitat va ser enorme fins ben entrat el segle XIX, quan el gust pels temes religiosos tractats de manera edulcorada va decréixer notablement.
== Biografia ==
Va néixer a Florència, nét de pintor per part de mare. Va començar el seu aprenentatge amb [[Jacopo Vignali]] a edat molt primerenca, per a després convertir-se en aprenent de [[Mario Balassi]], a la mort d'aquest, va completar algunes obres que el mestre va deixar inacabades.
Dolci, mai no va ser un artista prolífic; li portava setmanes pintar un simple peu, segons el seu biògraf [[Filippo Baldinucci]].<ref name= "getty">{{ref web|url=http://www.getty.edu/art/gettyguide/artMakerDetails?maker=479 |editor=Getty Museum biography|títol= Biografia|llengua=anglès|consulta= 1 de novembre de 2014}}</ref> La seva morosa forma de pintar li va impedir pintar al [[pintura al fresc|fresc]], que necessita una certa rapidesa en l'execució. Normalment les seves obres són de mida petita, encara que en va realitzar algunes de mida natural. Repetia les seves composicions amb freqüència, modificant lleument les versions. La seva filla, Agnese Dolci, va realitzar excel·lents còpies de moltes d'elles.<ref name= "getty"/>
Línia 18:
== Anàlisi ==
Va ser un dotat retratista, encara que la seva reputació, molt gran ja en vida, la deu principalment a les seves pintures amb una única figura de mig cos, imbuïdes d'una profunda religiositat. La seva depurada tècnica es va fer més complexa i sofisticada amb la maduresa, encara que la seva turmentada personalitat es fa més patent en la seva obra després de la dècada de 1640.
El colorit vigorós i la lluminositat, unides a l'emoció i dinamisme de l'escola bolonyesa, són estranys a la pintura de Dolci i el barroc florentí. Immergit en la llarga tradició de la pintura florentina, Dolci va ser immune al nou moviment, lligat a la seva escola pàtria, rígida en el seu academicisme. [[Rudolf Wittkower]] el descriu com la versió florentina, en termes de temàtica religiosa, del romà [[Giovanni Battista Salvi|Sassoferrato]].{{sfn|Wittkower|2007|p=345}} Pilkington defineix el seu estil com pulcre i inexpressiu. Va ser criticat per invertir massa feina en cada una de les seves pintures, i per donar-li a les seves carnacions una aparença més propera al marbre que a la carn, un defecte en què també va caure [[Agnolo Bronzino]].<ref name= "getty"/>
== Obres ==
* ''Adoració dels Mags'' ([[National Gallery de Londres]])
* ''Santa Caterina llegint'' (Residenzgalerie, [[Salzburg]])
| |||