Diferència entre revisions de la pàgina «Carlo Gozzi»

5 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula persona}}
El [[comte]] '''Carlo Gozzi''' ([[Venècia]], [[13 de desembre]] de [[1720]] - [[4 d'abril]] de [[1806]]), [[escriptor]] italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la [[Itàlia]] del {{segle|XVIII|s}}.
 
== Biografia ==
Fill de Jacopo Gozzi i de Angela Tiepolo (pertanyent a la família patrícia Tiepolo), va néixer en el si d'una família noble amb possessions en el [[Friul]] i en la zona de [[Bèrgam]], encara que amb greus dificultats econòmiques a causa d'una administració descurada per part del seu pare.
 
Després de la defunció prematura d'aquest, l'administració familiar va quedar en mans de la seva mare i de la seva cunyada Luisa Bergalli (esposa del seu germà major, l'important intel·lectual [[Gasparo Gozzi]]). La situació es va agreujar tant que Carlo va sol·licitar la divisió del patrimoni familiar, el que va donar lloc a diversos processos judicials i a un profunda transformació de les relacions familiars.
 
Com el mateix Gozzi reconeix en la seva autobiografia (''Memorie Inutili'', Venezia, Palese, 1797-1798, 3 vols.), la seva formació acadèmica va ser molt deficient degut, precisament, a la desastrosa situació econòmica de la seva família.
Des de molt jove va sentir la vocació [[teatre|teatral]], actuant com afeccionat en funcions familiars i més tard durant el seu trienni com soldat a [[Dalmàcia]] (únic període en el qual va estar allunyat de la ciutat de Venècia durant un temps significatiu).
 
La seva ideologia política i social pot resumir-se en el respecte absolut a l'autoritat establerta i en el manteniment de la divisió de classes amb els privilegis aparellats a la [[noblesa]]. Lingüísticament sostenia la primacia del model toscà dels clàssics medievals ([[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]]) i dels seus seguidors i imitadors.
 
== Obra ==
 
=== Teatre ===
Les seves obres teatrals neixen, almenys així ho afirma ell mateix, com una reacció contra les obres de [[Pietro Chiari]] i [[Carlo Goldoni]], als quals acusava de ser escriptors dolents i immorals. El seu debut teatral es produeix el 1761 amb ''L'amore delle tre melarance'' (''L'amor de les tres taronges''), dut a l'escena per la companyia d'Antonio Sacchi (o Sacco, que representava la 'màscara' de [[Truffaldino]]), probablement l'última gran companyia de ''[[commedia dell'arte]];'' el músic soviètic del segle XX [[Serguei Prokófiev]] musicarà en el futur aquesta popular ''fiaba ([[L'amor de les tres taronges]]),'' amb la qual inaugura una sèrie de deu adaptacions teatrals de contes infantils (''fiabe teatrali'') en les quals s'oposava al teatre il·lustrat de Carlo Goldoni introduint en elles personatges de la ''commedia dell'arte'', desenvolupant arguments allunyats del ''realisme'' del rival i transmetent una ideologia ultraconservadora.
 
Probablement la més important d'aquestes ''fiabe teatrali'', per la seva transcendència ideològica, sigui ''L'augellino belverde'', encara que potser la més famosa sigui ''Turandot'', muntada, pocs anys després de la seva estrena a Venècia, per [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] i [[Friedrich von Schiller|Schiller]] a [[Weimar]] i en el text de la qual, ja en el {{segle|XX|s}}, es van inspirar [[Renato Simoni]] i [[Giuseppe Adami]] per escriure el llibret de l'[[Turandot|òpera homònima]] de [[Puccini]].
2.157.049

modificacions