Carmelites descalces: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 31:
En el clima de reforma dels ordes religiosos catòlics originat al segle XVI pel [[Concili de Trent]] ([[1545]]-[[1563]]), [[Teresa de Jesús]] ([[1515]]-[[1582]]), monja [[Monges carmelites|carmelita]] al convent de l'Encarnación d'[[Àvila]], va donar inici a una reforma per restaurar a l'orde el rigor original de la regla carmelitana.Elizabeth
[[Fitxer:Fnv0251.jpg|miniatura|esquerra|Escut del Carmel Descalç, per Giacomo Fontana, 1605, a un còdex heràldic.]]
Amb un grup de monges, el setembre de 1560 van decidir la fundació d'un monestir de tipus semieremític, on seguirien la regla carmelita i les [[franciscans descalços|reformes descalces]] que [[Pedro de Alcántara]] havia introduït a l'[[orde franciscà]]. El 24 d'agost de 1562 va ser fundat el nou monestir de Sant Josep, a [[Àvila]].
El [[breu apostòlic]] que autoritzava la fundació va ser signat a [[Roma]] el [[7 de febrer]] de [[1562]]. El [[1566]], la santa va obtenir del pare Giovanni Rossi, general de l'[[Orde del Carme]], l'autorització a estendre la reforma als convents d'homes.
Línia 44:
Les monges carmelites es van estendre ràpidament. Les constitucions de 1568 van ser revisades per santa Teresa i Jerónimo Gracián i aprovades al primer capítol general dels descalços de 1581, a Alcalá de Henares. A Teresa, morta en 1581, va succeir-la al davant de l'orde la seva deixeble, la [[venerable]] [[Anna de Jesús]] (1545-1621), priora a Granada. El general Nicolò Doria, però, va endurir la seva actitud envers els descalços, restringint algunes concessions. Mentrestant, Anna de Jesús va presentar les constitucions de Santa Teresa, ja revisades al capítol general de 1581, a la [[Santa Seu]] per a la seva aprovació. S'hi introduïren algunes modificacions. Doria, això no obstant, no volia que la branca femenina de l'orde creixés i no féu res en aquest sentit. Encara amb això, entre 1581 i 1593 van fundar-se quinze cases noves. Quan es van separar de l'orde carmelità, en 1593, hi havia més de 600 monges, en comunitats autònomes, dirigides pels superiors de la província carmelita descalça masculina.
Els seus successors, però, corregiren això, però mantingueren la prohibició de fer fundacions fora d'Espanya i els territoris hispànics. Mentrestant, s'havien fundat un convent de monges a [[Gènova]] i se n'havia previst un a [[Roma]], on un grup de dames havia format una comunitat sota la regla teresiana i la direcció dels [[oratorians]]. La [[beat]]ificació i [[canonització]] de [[Teresa de Jesús]] en 1614 i 1622 va estimular la fundació de noves cases. Mentre que alguns es posaven sota la jurisdicció de l'orde, altres es posaven sota la del bisbe local: aquesta segona opció va ser la més seguida a partir del final del segle XVIII.
El 1662, hi havia 840 monges a la congregació italiana sota la jurisdicció dels frares, i 906 només tres anys després. De les altres, sota autoritat episcopal, no se'n conserven dades estadístiques.
=== França ===
A França, Madame [[Barbe Acarie]] (beata Maria de l'Encarnació, 1565-1618) va introduir l'orde. Algunes monges espanyoles ho havien intentat, però la prohibició de fundar cases fora de les fronteres que havien imposat els superiors de la congregació espanyola els va impedir de continuar. Un breu papal va autoritzar la fundació a França, sempre que es mantingués sota el govern dels frares descalços, i permetent que algunes monges espanyoles anessin a París a treballar per a la nova fundació. Hi anaren Anna de Jesús, [[Anna de Sant Bartomeu]] (1549-1626) i set germanes més, que hi arribaren el juliol de 1604, on van ser rebudes per algunes dames de la noblesa.
El cardenal Bérulle, però, volia que el nou orde quedés vinculat a la jurisdicció de l'[[Oratori de Jesús]] que ell mateix havia fundat. Finalment, les carmelites descalces franceses van anar posant-se sota la jurisdicció dels oratorians, els [[jesuïtes]] o clergues seculars, sense vinculació oficial amb les congregacions espanyola o italiana, com una congregació separada al si de l'orde. Van tenir una ràpida expansió, amb la protecció dels bisbes i la cort, i amb una gran popularitat. Entre les carmelites més reconegudes, hi hagué: Louise de la Miséricorde (1644-1710) i Thérèse de Saint Augustin (1737-1787).
Línia 62:
=== Expansió a Europa i Nord-amèrica ===
Anna de Jesús va passar de París a [[Brussel·les]], on va fundar la primera casa descalça. A instància seva, van ser cridats frares de Roma, que van fer créixer el nombre de fundacions, com la d'[[Anvers]], per Anna de Sant Bartomeu, que va tenir un paper important en la fi del setge de la ciutat.
Des de Flandes, l'orde s'expandí cap a [[Alemanya]] i cap a [[Polònia]]. A les terres flamenques van fer-se fundacions destinades a monges d'origen [[Anglaterra|anglès]] (Anvers, 1619; Lierre, 1648; Hoogstraeten, 1678) que no podien establir-se a Anglaterra per la legislació que ho impedia. Quan la Revolució francesa va fer que les monges abandonessin el país, una part de la comunitat d'Anvers s'establí a Londres, i després a [[Amèrica]] (arribaren a [[Nova York]] el 1790), i una altra a Lanherne ([[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]]), a partir de la qual es van originar altres fundacions arreu d'Anglaterra (Wells 1870, Darlington 1830, Chichester 1870, etc.).
Línia 75:
== Bibliografia ==
* ''Annuario Pontificio per l'anno 2007'', Citat pel Vaticano, Libreria Editrice Vaticana, 2007, p. 1524. {{ISBN|978-88-209-7908-9}}.
== Vegeu també ==
| |||