Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de lletra "U", amb el riu als seus dos extrems. Del recinte jussà es conserven soterrades al costat de l’entrada, adossades a la muralla andalusina, unes estances alineades del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i [[Delme|delmes]], i un portal cec ogival fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, que formava part de l'emmurallament fluvial.<ref name="patmapa" />

La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament. El fossat extern discorria per on actualment transcorren el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]] i el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]], desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del [[Pont penjant d'Amposta|pont penjant]].

El fossat intern, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'escarpa es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla i el talús del fossat. A la part est del fossat, contra el riu i separat del recinte jussà, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]] anomenada Celòquia. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina [[Molí de Cercós|d'un molí arrosser]]. En aquest punt, al basament del fumeral del molí, estava la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, fins al primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.<ref name="comunicacions" /> Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç.

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per [[Ramon Berenguer IV]], el cedeix l'any 1149 a [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]], esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a [[Castellania d'Amposta]],<ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> fins a l'any 1280, en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]], encara que el priorat mantindrà el nom.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per concessió del rei Pere III.

Durant la [[guerra civil catalana]], el castell es posicionà contra [[Joan II d'Aragó]]. El 2 d'octubre de 1465, l'exèrcit reial inicià un setge fluvial i terrestre, que el danyà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.<ref name="comunicacions" /><ref>{{GEC|0003670|Amposta}}</ref>