Xuetes: diferència entre les revisions

[[Fitxer:La Fe Triunfante 1691.jpg|miniatura|esquerra|Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691).]]El mateix any dels actes de fe de [[1691]], [[Francesc Garau]],<ref name="guerau lenciclopedia">{{ref-web |url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0031506|títol= Francesc Guerau| consulta= |autor= |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra= L'Enciclopèdia|pàgines= |lloc= | editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> jesuïta, teòleg i actiu participant en els processos inquisitorials, publicà ''la Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición en què an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces'',<ref>[http://books.google.cat/books?id=jrVUyBAT6MsC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false ]</ref> deixant de banda la seva importància com a font documental i històrica, la intenció del llibre era perpetuar el record i la infàmia dels conversos i contribuí notablement a donar bases ideològiques a la segregació dels xuetes i a perpetuar-la.<ref>''La Fe Triunfante'', 1984, especialment l'estudi preliminar de Lleonard Muntaner.</ref> Fou reeditat el [[1755]], va ser usat en l'argumentari per limitar els drets civils dels xuetes i serví de base al libel de [[1857]] ''[http://books.google.cat/books?id=6xqNUgSiKJQC&printsec=frontcover&vq=cristo&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q=cristo&f=false La Sinagoga Balear o historia de los judíos mallorquines]''. Al {{segle|XX|s}} se n'han fet abundants reedicions tot i que amb intenció contrària a la del seu autor, atès que alguns fragments escandalitzen per la seva cruesa i manca de la més elemental sensibilitat.{{Nota ref|El tercer acte de fe [de 1691] es va verificar cinc dies després […]. Es tractava dels germans Catalina i Rafel Benet Tarongí i Rafel Valls. El pare Garau va teixir la seva més repugnant i voluptuosa pàgina amb la descripció de la seva crema: ''[…] Mentre [a Valls] li va arribar només el fum, era una estatua; en arribar-li la flama, es va defensar, es va cobrir i va forcejar com va poder i fins que no pogué pus. Estava gras com un porc d'engreix i es va encendre per dins de manera que, encara que no li arribaven les flames, cremaven les seves carns com un caliu; i esclatant-se pel mitj li varen caure les entranyes com a Judes […]''.<ref>Porcel, ''Els xuetes mallorquins...'' pàg. 44):</ref>|grup=Nota|nom=Garau}}