Castellserà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 21:
* [[Sant Sebastià màrtir|'''Sant Sebastià''']]: La festivitat de [[Sant Sebastià màrtir|Sant Sebastià]], patró de la localitat, se celebra cada 20 de gener. Normalment els actes festius del matí contemplen la missa a l'ermita del sant, amb l'ofrena per part del poble, el cant dels goigs del Sant i el repartiment dels panets beneïts.
* '''Carnestoltes''': Cada any se celebra aquesta festa a la població, amb activitats per als més petits i un gran sopar i ball de disfresses.
* '''Festa del Bandoler'''. Es celebra el segon cap de setmana de maig. Es volen rememorar els fets ocorreguts a la localitat, a finals del s. XV i principis del s. XVI relacionats amb els bandolers. Fets que, sempre van tenir lloc en aquestes contrades i que estaven, molts d'ells, relacionats amb el bandoler, cap de quadrilla, fill de la vila, Perot d'Argensola. Per aquesta finalitat els veïns es vesteixen d'acord amb l'època durant els dies en què se celebren els seus actes, que comprenen teatre, música, fira d'artesans i recreacions històriques. En resum, una festa amb els bandolers com a protagonistes i que vol ésser característica de la localitat.
* '''Festa Major.''' La Festa Major se celebra el cap de setmana més pròxim al dia 22 de juliol, data de festivitat de la patrona de la localitat Sta. Magdalena. Es fan diverses activitats per a totes les edats.
* '''CastellSerà de Nit''' Es tracta d'un cicle musical i teatral que esdevé tots els dijous del mes d'agost a diferents places de la vila.
== Equipaments ==
* Consultori mèdic. Amb servei diari de metge i infermer. El centre d'atenció primària més proper (Urgències) és a [[Tàrrega]] (20 km); en cas de problema mèdic també es pot anar a Lleida, a l'hospital [[Arnau de Vilanova]].
* Poliesportiu, piscines descobertes, pista descoberta, camp de futbol i pista de bitlles. Totes aquestes instal·lacions esportives estan situades a la part nord-oest del municipi i resten totes elles comunicades entre si.
* Garuta. La Garuta és un edifici cultural on es troba la biblioteca municipal, que porta el nom del fill il·lustre de la vila [[Valeri Serra i Boldú]].
* La Panera. És un dels edificis històrics de la població i s'utilitza com a equipament cultural per a exposicions i actes de petit format.
Línia 36:
* '''[[Valeri Serra i Boldú|Valeri Serra Boldú]]'''. (Castellserà 1874 - Barcelona 23 de juny de 1938). Ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana. Estudià als escolapis de [[Balaguer]] i després peritatge mercantil a [[Barcelona]]. Des que el 1896 conegué [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], féu de veritable deixeble i col·laborador seu, especialment a la revista "La Creu del Montseny" (1899-1900), i compartí el seu ideari de catalanisme catòlic i conservador, alhora que anà encarrerant els seus interessos envers el folklore religiós, seguint el consell de mossèn Cinto. Mort Verdaguer, i casat i instal·lat a [[Bellpuig]], [[Valeri Serra i Boldú|Valeri Serra]] fundà i dirigí el setmanari "Lo Pla d'Urgell" (1912-1921), a través del qual participà activament en les qüestions de caràcter econòmic, polític i religiós que es donaren en aquells temps a la gran plana urgellenca. Hi publicà també en forma de seccions o sèries d'articles, obres importants com el Calendari folklòric de l'Urgell (1914-15), i [[Mossèn Cinto Verdaguer]] (1915). Periodista, biògraf de Verdaguer i folklorista, l'any 1919 es traslladà a Barcelona on féu de professor a l'Escola d'Agricultura. Treballà a l'administració catalana i després a La Vanguardia. Reconegut ja com a periodista i folklorista professional, publicà monografies d'interès turístic sobre [[Bellpuig]], [[Tàrrega]], [[Lleida]], reculls de rondalles, el Llibre d'Or del Rosari a Catalunya (1925) i una revista especialitzada en estudis de folklore, l'Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935). Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore), en castellà, amb el llibre Fiestas y tradiciones populares en Cataluña (1945). A la vila de [[Bellpuig]], on visqué, es va instituir l'any 1984 el "Premi Valeri Serra i Boldú" per a treballs inèdits en qualsevol aspecte de la cultura popular.
* '''Josep Borrell Pedrós.''' (Castellserà 1934-2013). Després d'haver estudiat als Maristes i haver estat alumne del prestigiós catedràtic Arandes, Borrell va arribar al [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] el 1982, de la mà d'un altre històric, el doctor Carles Bestit. Durant set anys va ser el cirurgià dels jugadors del futbol base i el 1988 va rellevar el doctor González Adrio en el primer equip. S'enorgullia del seu carnet de soci número 5.365 del club blaugrana, amb el qual va concloure la seva vinculació professional en 2003. A més de metge i cirurgià, Borrell també es va distingir pels seus dots organitzatius. Així ho va demostrar a l'[[hospital Clínic de Barcelona]], a l'hospital de la Creu Roja i a la clínica [[Asepeyo]]. Un cop desvinculat professionalment del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], Borrell, que també va ser president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l'Esport, es va dedicar a la seva consulta particular i a participar en conferències internacionals sobre traumatologia.
* '''[[Aurèlia Pijoan Querol]]'''. (Castellserà 1910 - Ciutat de Mèxic 1998). Acabat el batxillerat a l'Institut de Lleida l'any 1926, estudia Medicina a les Facultats de Barcelona i València i es llicencia el 1933. Treballa al Laboratori Municipal de Lleida on s'especialitza en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. L'any 1936, està fent la tesi doctoral sobre la immunitat del paludisme a la Universitat de Madrid però no pot presentar-la en esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic, treballa com a metgessa a l'Hospital Intercomarcal de Lleida i dirigeix la Casa de Repòs que s'habilita al municipi pallarès d'Espot per als combatents amb problemes pulmonars i respiratoris. Militant del PSUC des de juliol de 1936, Aurèlia Pijoan assumeix, juntament amb les seves germanes Avelina, Palmira i Elena, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Més endavant, és nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya de Lleida, organització antifeixista nascuda a Barcelona el 1937. Entre setembre i octubre del 1937, és [[paera]] de Lleida en representació del PSUC i, probablement, duu a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera, es converteix en la primera dona que accedeix a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Desenvolupa una intensa activitat política impartint conferències i fent mítings a diferents seus i arreu del territori català. També, amb nombroses intervencions a programes de ràdio en els què sempre posa l'accent en la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana. L'any 1938, la doctora Pijoan es casa amb Luís Pérez García-Lago, destacat militant comunista i, un any després, ha d'exiliar-se a França des d'on marxa a la República Dominicana on hi passa una temporada a la colònia agrícola el Seybo en plena selva. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques, li obre un expedient per haver estat paera durant el període revolucionari que resolt contra Aurèlia Pijoan amb una multa de 5.000 pessetes més 8 anys d'expatriació i 8 anys d'inhabilitació. A principis de 1941, després d'una breu estada a Cuba, s'estableix definitivament a Mèxic on neixen els seus tres fills. Abandona la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a l'activitat política com a militant del PSUC i de la Unió de Dones de Catalunya, organització en la què assumeix la secretaria general. Militant de primera hora de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME), que aglutina les dones comunistes en particular i les republicanes en general, n'esdevé vicesecretària primera i, més tard, secretària general. Té, també, una activa participació en el Patronat d'Ajut als Patriotes Catalans. Aurèlia Pijoan pertany a un ambient familiar profundament comunista, a Mèxic, el seu marit esdevé secretari general del PSUC, la seva germana Avelina és casada amb el destacat dirigent Pere Ardiaca Martí i mentre que la germana petita, Elena, i el seu marit Ángel Larrauri de Pablo, formen part del nucli de resistència comunista més important a la Lleida franquista. L'any 2015 l'Ajuntament de Castellserà posa el seu nom a un dels carrers del poble, essent així el primer carrer amb nom de dona de la localitat.
* [[Simó Trilla]] ({{segle|XVI|s}}-[[1632]]) últim abat perpetu del [[Reial Monestir de Poblet]]. Va néixer a Castellserà pels volts del 1552. Entrà de novici al monestir de Poblet on acomplí els seus estudis eclesiàstics i fou ordenat prevere el 1577. Ben aviat ocupà en el monestir càrrecs administratius de responsabilitat. La seva fama, com a persona de seny i de suficient estudi, van merèixer elogis com el monjo més apte, idoni i capaç per a governar el monestir. Així, el 1603 fou elegit abat del monestir de Poblet i el 1604 fou nomenat Vicari General cistercenc a Espanya per l'abat general dom Edmon de la Croix.
* '''Francesc Bonet Bonfill''' nasqué a Castellserà en 1815. Els seus estudis, en els quals aviat excel·lí, se centraren en la química i la física. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Va pertànyer a doctes corporacions nacionals i estrangeres. Publicà, amb d'altres escrits, "Elementos de Física y Nociones de Química inorgánica", que es reeditaren diverses vegades. Morí a Barcelona en 1889.
Línia 49:
L'any 1922, en traslladar-se l'escola particular a un altre edifici, les escoles nacionals s'ubiquen al segon pis de l'edifici del Sindicat i es creen dues classes, una per a nens i una per a nenes.
Acabada la guerra civil desapareixen les escoles particulars i les escoles nacionals retornen al Sindicat amb quatre classes.
La necessitat d'un nou centre escolar es féu evident ja des d'un principi, però les necessitats econòmiques no ho feren possible.
Línia 67:
{{Projectes germans|q=Castellserà}}
* [http://www.castellsera.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament]
* [http://www.facebook.com/castellsera Pàgina de facebook de l'ajuntament.]
* [https://twitter.com/AjCastellsera Perfil de twitter de l'ajuntament.]
* [http://web.smartvila.cat/castellsera/?search=Castellser%C3%A0 Informació de l'aplicatiu mòbil de Castellserà.]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=2507070005 Informació de la Generalitat de Catalunya]
| |||