Revisió del 14:04, 23 juny 2020 modifica Rodrigo Ruiz Ríos (discussió \| contribucions) 38 edits →‎Historia Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit ← Edició anterior		Revisió del 14:07, 23 juny 2020 modifica desfés Rodrigo Ruiz Ríos (discussió \| contribucions) 38 edits →‎Membres imputats Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit Edició següent →
Línia 29: == Membres imputats == El 2 d'abril de 2018, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha informat que impulsava "investigacions penals de tota mena" sobre les actuacions dels CDR. ~~{{AP\|Tamara Carrasco\|Adrià Carrasco}}~~ operació maluc El dia 10 d'abril de 2018, la [[Guàrdia Civil]] va detenir a [[Tamara Carrasco]] i va ordenar la captura d'[[Adrià Carrasco]] per haver "continuat l'estratègia del Govern de Puigdemont", acusades de [[rebel·lió]] i [[terrorisme]]. Tamara Carrasco fou traslladada a [[Madrid]] per ordre de l'[[Audiència Nacional]].<ref>{{Ref-web\|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/detinguts-membres-cdr_256650_102.html\|títol=Operació policial contra els CDR: dos detinguts acusats de rebel·lió i terrorisme\|consulta=2018-04-10}}</ref> Addicionalment, els [[Mossos d'Esquadra]] van detenir fins a 6 persones (dues de [[Malgrat de Mar]], una d'[[Òrrius]], una a [[Arenys de Mar]], una a [[Solsona]] i una a [[El Pont de Vilomara]]) acusades d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i [[Desobediència civil\|desobediència]]. Les sis persones van quedar en [[llibertat amb càrrecs]] al llarg del matí, després de declarar.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.elnacional.cat/ca/societat/detinguts-mossos-ciutadella_256731_102.html\|títol=Els Mossos detenen 6 persones per entrar a la Ciutadella el 30 de gener\|consulta=2018-04-10}}</ref> El dia 10 d'abril de 2018, la Guàrdia Civil va detenir en el marc de la "operació maluc" a dues persones acusades de rebel·lió i terrorisme. Les dues persones van ser traslladades a Madrid per ordre de l'Audiència Nacional. Addicionalment, els Mossos d'Esquadra van detenir fins a 6 persones acusades d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i desobediència. Aquestes van quedar en llibertat amb càrrecs al llarg del matí, després de declarar. operació Judes El 23 de setembre de 2019, la Guàrdia Civil va detenir nou CDR en diverses localitats del [[Vallès]] i [[Osona]] en una operació ordenada per l'[[Audiència Nacional]], més tard coneguda com a [[operació Judes]]. La Fiscalia de l'AN va informar que es tractava d'un "grup separatista d'índole secessionista català", i que els detinguts estaven sent investigats per delictes de rebel·lió, [[terrorisme]] i tinença d'explosius des de feia mesos.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.ara.cat/politica/Nou-Guardia-Civil-independentistes-planejaven_0_2312768765.html\|títol=La Fiscalia considera que els nou arrestats formaven part "d’un grup terrorista secessionista català"\|consulta=27 setembre 2019\|llengua=\|editor=Diari Ara\|data=23 setembre 2019}}</ref> Dos dels detinguts a [[Sabadell]] van quedar en llibertat aquella mateixa tarda amb càrrecs després de prestar declaració a la comandància de la Guàrdia Civil a la [[Travessera de Gràcia]], a Barcelona.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.ccma.cat/324/comenca-el-trasllat-a-madrid-dalguns-dels-detinguts-per-terrorisme-i-rebellio/noticia/2949790/\|títol=En llibertat amb càrrecs dos dels detinguts per terrorisme i rebel·lió\|consulta=27 setembre 2019\|llengua=\|editor=324\|data=23 setembre 2019}}</ref> El 26 de setembre, el jutge de l'Audiència Nacional va decretar presó incondicional pels altres set CDR en detectar indicis de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de [[conspiració]] i fabricació i tinença d’explosius.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.ara.cat/politica/detinguts-CDR-terrorisme-Audiencia-Nacional_0_2314568605.html\|títol=El jutge decreta presó incondicional per als set CDR\|consulta=27 setembre 2019\|llengua=\|editor=Diari Ara\|data=27 setembre 2019}}</ref> Operació Judes El 23 de setembre de 2019, la Guàrdia Civil va detenir a la província de Barcelona, a 9 membres dels CDR. Els detinguts eren investigats des de feia més d'un any i els van ser imputats al principi delictes de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius. Segons la fiscalia de l'Audiència Nacional, planejaven atemptats amb explosius com a reacció a la sentència de l'judici de l'Procés, de manera que 7 d'ells van ser acusats pel jutge Manuel García Castelló de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls; a l'ésser decretada presó incondicional per als sospitosos, aquests van ser traslladats a la presó de Soto de Real. Durant l'interrogatori, dos dels detinguts van reconèixer la compra i manipulació de substàncies explosives destinades a preparar artefactes per dur a terme sabotatges. El tribunal de l'Audiència Nacional ha considerat que les substàncies precursores que van utilitzar aquests dos investigats "no són en si mateixes explosius". altres denúncies A l'octubre de 2019 l'Assemblea de Madrid -després d'una proposta de Vox recolzada per Ciutadans i el Partit Popular- es va aprovar una Proposició No de Llei amb l'objectiu d'instar la Unió Europea a inscriure en la llista d'organitzacions criminals i terroristes als CDR. Al novembre de 2019 la Guàrdia Civil va intervenir diversos bidons de gasolina i nombrosos artefactes pirotècnics al costat de diverses eines i va detenir els membres del "Equip de Resposta Tàctica" (facció més radical dels CDR) que havien adquirit aquests materials i que, entre d'altres objectius, estarien destinats a diferents cases caserna de la Guàrdia Civil. == Mobilitzacions ==

Comitès de Defensa de la República: diferència entre les revisions