Cayor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
El Kadior era un regne vassall de l'imperi [[Jolof|Djolof]] que es va fer independent l'any [[1549]]. Segons les investigacions històriques, foren els impostos elevats i el sentiment d'humiliació (el Kadior havia de proporcionar la sorra al sobirà del [[Jolof|Djolof]], el que augmentava el sentiment de còlera de l'aristocràcia del Cayor) els que van provocar la separació. Però la principal causa seria el greuge personal, que el "bourba" Lélé Fouli Fak Ndiaye, havia infringit al Lamane Amary Ngoné Sobel Fall, el qual va desembocar en la gran batalla de Danki, gràcies a la qual el regne va poder assolir la seva independència. A continuació el sobirà del Kadior va agafar el títol de «Damel» (el que trenca [els llaços de vassallatge amb el Djolof]). Viatgers europeus i àrabs van relatar aquesta independència. El venecià [[Alvise Cadamosto]] va informar dels fets en el moment del seu viatge a les costes del Senegal al final del segle <small>XVI</small>. El Kadior, després de la seva independència va esdevenir a poc a poc un dels regnes més poderosos del Senegal, esdevenint més pròsper econòmicament que el [[Jolof|Djolof]].
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol o [[Bawol]]. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[musulmà|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]]. Sota l'[[imam Naser al-Din]] dels berbers de [[Trarza]], es van fer conquestes al Cayor. El ''Monitor du Sénégal'' publica un article de Yoro Diao del regnat del ''damel'' Ditiou-Maram (1681-1683), quan hi va haver una sublevació de musulmans. Yacine Boubou, mare del damel precedent, havia estat desposseïda del seu títol i es va casar amb Ndiaye Sal, cadi del Cayor que amb aquest suport influent es va revoltar al front dels musulmans del país i va derrotar i matar al damel que fou substituït el 1683 per Ma Fali, un nebot de Yacine Boubou però al cap de sis mesos fou assassinat per ordre del cadi per haver begut l'aigua de la vida (alcohol) d'amagat; llavors el bour (príncep) de Saloum Makhouredia-Coumba-Diodio (Amakodou Ndiaye 1654-1689), fils del Damel Massamba-Tako (no identificat) i d'una dona Guedoular (el que li havia permès el seu adveniment al Saloum), va intervenir al Cayor i va derrotar a Ndiaye Sal i es va fer elegir ''damel'' governant el Cayor i el Saloum.
El 1759 el país fou ocupat pel [[Imperi de Jolof|regne de Djolof]], sota Bira Yamb; el damel Isa Bige va fugir al [[Waalo]] on va rebre suport del seu rei així com de l'[[emirat de Trarza|emir de Trarza]] [[Ali Kouri Ould Amar]] i el 1760 va recuperar el seu regne matant al rei del Djolof en la batalla de Mbal.
Línia 20:
== Població ==
Al Kadior hi havia diverses ètnies. Els wòlofs (o jòlofs) hi eren majoritaris i detenien el poder; hi havia també els [[Fulbe|peuls o fulbes]], els [[Tuculor|tuculors]], els sereres, els [[Malinkes|mandings]], els lebus i els maures. Les ètnies es repartien segons les províncies, algunes ètnies eren majoritàries en certes províncies, però de manera general es trobava per tot arreu individus de totes les ètnies.
[[Fitxer:AmadouMakhtarMbayeBox.jpg|miniatura|El filosof Kocc Barma Fall a la cort del damel del Kadior (instal·lació de Amadou Makhtar Mbaye)]]
Línia 36:
*- Diaraff Bountou Keur
El Consell reunit, el Dieuwrigne Mboul declarava la sessió oberta i el candidat a damel era escollit pel Lamane Diamatif, el Bataloupe Ndiobe i el Batié Gateigne. Per ser candidat, calia ser membre de la família reial. El damel havia de ser nascut en el país d'un príncep o d'una princesa pertanyent a una branca de la família reial, de grau Diambour, Bédienne o Boumi Nguirane .El Dieuwrigne Mboul proclamava el candidat escollit com a damel del Kadior i li donava la investidura. Aquesta cerimònia era la següent: feien un munt de sorra d'aproximadament un metre d'altura, sobre el qual es dipositava el nou damel que era a continuació tret pels homes del Dieuwrigne Mboul. A continuació aquest abocava sobre el seu cap l'aigua extreta de les arrels de diferents arbres pronunciant la fórmula d'ús. Una vegada elegit, el damel nomenava els caps de província.
Es trobava al Kadior dels prínceps, dels nobles, dels pagesos, de la gent de casta i dels esclaus. Per damunt d'aquestes classes estava la família reial (Fall); estava dividida en dues branques: la branca Madior i la branca Guedj. La primera fou desposseïda de la tutela del tron des de la meitat del <span class="romain">segle XVIII</span>. La reialesa es transmetia per successió matrilineal (el que concedia un pes incommensurable a les dones en la vida política).
Una vegada a l'any, el damel reunia el seu poble per la seva al·locució tradicional.
Els esclaus del damel i dels prínceps eren tots guerrers (tiédos). Combatien a peu o a cavall. Formaven la guàrdia dels seus amos. Els tiédos feien de policia i en temps de pau, es difonien en el país observant tot el que es passava i informaven als seus amos.
Línia 98:
== Bibliografia ==
* {{En}} Lucy Ann Gallistel Colvin, ''Kajor and its diplomatic relations with Saint-Louis-du-Sénégal, 1763-1861'', New-York, University of Columbia, 1972, 460 p. (Thèse)
* {{En}} Adama Guèye, « The Impact of the Slave Trade on Cayor and Baol. Mutations in Habitat and Land Occupancy », in Sylviane Anna Diouf, ''Fighting the Slave Trade West African Strategies'', James Currey Publishers, 2003, p. 50-61 {{ISBN|0-85255-447-8}}
* {{En}} Bernard Moitt, ''Peanut Production and Social Change in the Dakar Hinterland: Kajoor and Bawol, 1840-1940'', University of Toronto, 1985 (Ph. D.)
* {{En}} Julian W. Witherell, ''The Response of the Peoples of Cayor to French Penetration, 1850-1900'', Madison, University of Wisconsin, 1964, 208 p. (Thèse)
| |||