Diferència entre revisions de la pàgina «Cebrià de Cartago»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Va néixer a l'[[Àfrica del nord]] cap al 200, de pares pagans, probablement [[berbers]].<ref>Nombrosos autors el consideren berber, com Gabriel Camps i Eugène Guernier.</ref> Va estudiar i practicar la [[retòrica]] a [[Cartago]]. Vers el [[246]] es va fer cristià per les predicacions de Cecili, un vell prevere de l'església de [[Cartago]], i llavors va prendre el nom de '''Tasci Cecili Ciprià'''. Va vendre les seves propietats i va distribuir el producte entre els pobres. El seu ascendent anterior i la popularitat del repartiment li va assegurar el seu ràpid ascens.
 
El [[247]] va ser ordenat [[sacerdot]] i el [[248]] o [[249]] va ser elegit [[bisbat de Cartago|bisbe de Cartago]]. amb l'oposició d'un sector minoritari encapçalat per Novatus i Felicissimus, la resistència dels quals va suposar seriosos disturbis. El [[250]] va començar l'anomenada persecució de [[Deci (emperador romà)|Deci]], i Cebrià va deixar la ciutat fins al [[251]]. En aquest temps va discutir sobre si readmetre o no als ''`[[lapsi]]'' (apòstates) dels que n'hi havia tres classes ''sacrificati'', ''thurificati'', i ''[[libel·làtics|libellatici]]'', a la que ell s'oposava mentre Novatus els defensava i va obtenir el suport del candidat a papa [[Novacià]]. Cebrià tornà a Cartago per a lluitar contra les [[heretgies]] que s'havien estès durant la seva absència.
 
El [[252]] va començar l'anomenada persecució de [[Volusià|Gal]]; mentre a Itàlia el papa [[Corneli I]] fou desterrat a [[Civitavecchia]] on va morir el [[14 de setembre]] i el seu successor Luci va ser martiritzat el [[5 de març]] del [[253]], a Àfrica no es van produir moviments rellevants.
 
== Obra ==
[[Fitxer:SantCebriàEpistolae.jpg|miniatura|esquerra|Il·lustració de la primera pàgina d'un manuscrit catalanoaragonès de les ''Epistolae'' de Sant Cebrià]]
Sant Cebrià va escriure en [[llatí]] nombrosos tractats i epístoles amb l'objectiu de defensar i sostenir la fe cristiana. Entre ells, ''Ad Donatum'' amb una pintura viva de la decadència de la societat de l'època, i ''Ad Fortunanum'' on fa un elogi del [[martiri]]. A ''De Catholicae Ecclesiae unitate'' ([[251]]), una obra clau, Cebrià crida a la unitat de l'Església, posant en guàrdia contra alguns contemporanis que en volien crear una de paral·lela.
 
Altres obres són: ''De Gratiu Dei liber'' (escrit vers [[426]]); ''De Idolorum Vanitate liber'' (escrit vers [[427]]) apologia del cristianisme; ''Testimoniorum adversus Judaeos'' (escrit en data desconeguda), una crítica religiosa contra els jueus als quals considera que havien agafat un camí erroni i havien estat substituïts pels cristians; ''De Disciplina et Habitu Virginum liber'' (escrit vers el [[248]]); ''De Unitate Ecclesiae Catholicae'' liber (escrit el [[252]]) estudi d'història eclesiàstica; ''De Lapsis liber'', (escrit el [[252]]) complement de l'anterior; ''De Oratione Dominica liber'' (escrit el [[252]]) oracions a Déu; ''De Mortalitate liber'' (escrit el [[252]] durant una pesta) que considera la mort una glòria per als cristians; ''Ad Demetrianum liber'' (escrit el [[252]]) refutació de la culpa cristiana en les pestes i desgràcies i atribució als gentils; ''De Exhortatione Martyrii'', (carta escrita el [[252]]), recompenses del martiri; ''De Opere et Eleemosynis liber'' (escrit el [[253]] o [[254]]) lligada a una epístola dirigida per Ciprià als bisbes de [[Numídia]]; ''De Bono Patientiae liber'', (escrit el [[256]]); ''De Zelo et Livore'', (escrit el [[256]]); i una sèrie de cartes (''Epistolae'') de les quals 81 són oficials relacionades amb el seu càrrec. Dos altres llibres li són atribuïts però no n'està comprovada l'autoria: ''De Spectaculis liber'' i '' De Laude Martyrii ad Moysen et Maximum et ceteros Confessores''.
 
Encara li han estat atribuïdes altres obres, però probablement cap d'elles li correspon: ''Ad Novatianum Haereticum, quod Lapsis Spes Veniac non sit deneganda''; ''De Disciplina et bono Pudicitiae''; ''De Aleatoribus''; ''De Montibus Sina et Sion contra Judaeos''; ''Oratio pro Martyribus Oratio in Die Passionis suae et Confessio S. Cypriani''; ''De Rebaptismate''; ''De Cardinalibus Christi Operibus''; ''De Singularitate Clericorum''; ''In Symbolum Apostolicum Expositio''; ''Adversus Judaeos qui Christum insecuti sunt''; ''De Revelatione Capitis B. Jo. Baptistae''; ''De Duplici Martyri''; ''De Duodecim Abusionibus Saeculi''; ''Dispositio Coenae''; ''De Pascha Computus''; i tres poemes ''Genesis'', ''Sodoma'', i ''Ad Senatorem''.
 
Les cartes del sant són valuosos documents històrics per les notícies sobre contemporanis seus i pels seus continguts, i permeten reconstruir la història antiga de l'església africana i del dret eclesiàstic.<ref>Un estudi lingüístic sobre les cartes es troba en [[Christine Mohrmann]], ''Studien zur Syntax der Briefe des hl. Cyprian'' en col·laboració amb J. Schrijnen (1936)</ref>
 
== Culte ==
Sant Cebrià va ser sebollit a Cartago, al cementiri de Macrobius Candidianus, a la via Mappales. Poc després del seu martiri va començar a ésser venerat i s'hi construí una basílica on es va establir la ''mensa Cypriani'' (monument commemoratiu) al lloc del suplici (''in agro Sexti'').
 
[[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]] li consagra el seu poema 13 del ''Peristephanon'', on evoca la seva conversió i la seva eloqüència. [[Ennodi]] fa el mateix al seu himne 1.
2.020.323

modificacions