Central hidroelèctrica del Glorieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
La '''Central hidroelèctrica del Glorieta''' fou una [[central hidroelèctrica]] situada al terme municipal de [[Mont-ral]], a la comarca de l'[[Alt Camp]], que va abastir de corrent elèctric els pobles d'[[Alcover]] i la [[Selva del Camp]], inicialment per enllumenat public i posteriorment també per a particulars.
 
== Història ==
El juliol del 1902 els germans Joan, Antoni i Ramon Trullàs de la Casa Trullàs de Barcelona, dedicada a la venda i instal·lació de material elèctric, juntament amb l’enginyer Rogelio Martinez Tejero, van reconvertir els Molins Nous, dos antics [[molí paperer|molins paperers]] en desús a la vall del [[riu Glorieta]], en una central hidroelèctrica.
 
El juny de 1903 el promotors decidiren vendre el negoci a la família d’origen basc formada per Juan Miguel Urazandi, enginyer industrial de professió i per la seva muller Francisca Castaños Echevarria, que l’explotarien amb certs alts i baixos.
 
A l’inici de la guerra civil la central hidroelèctrica fou expropiada al seu propietari, Martín Urazandi, fill d'en Juan Miguel, així com una casa i una finca.<ref>
Línia 73:
| llengua = català
}}
</ref> Una séquia portava l'aigua fins a un dipòsit regulador, la Bassa de la Central, ubicada a 633,2 metres d'altitud. D'aquest sortia un canal obert de 637 metres de longitud fins a la [[cambra de càrrega]], des de la qual s'originava la canonada forçada de 50 centímetres de diàmetre, 650 metres de longitud i un desnivell de 150 metres <ref name="marc"></ref> duia l'aigua fins a les turbines de la central, a 470,7 metres de altitud. El traçat i les conduccions sembla que aprofitava força l’antiga canalització per als Molins Nous.
 
La central estava dotada d'una turbina que accionava una dinamo d'una potència de 4 kW,<ref>