Arqueobacteris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
=== Un nou domini ===
{{principal|Domini taxonòmic}}
A principis del {{segle |XX}}, els procariotes eren considerats un únic grup d'organismes i classificats segons la seva [[bioquímica]], [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[metabolisme]]. Per exemple, els microbiòlegs intentaven classificar els microorganismes segons l'estructura de la seva [[paret cel·lular]], la seva forma, i les substàncies que consumeixen.<ref>{{ref-publicació |autor=Staley JT |article=The bacterial species dilemma and the genomic-phylogenetic species concept |publicació=Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci. |volum=361 |exemplar=1475 |pàgines=1899–909 |any=2006 |pmid=17062409 |url=http://journals.royalsociety.org/openurl.asp?genre=article&doi=10.1098/rstb.2006.1914 |doi=10.1098/rstb.2006.1914}}</ref> Tanmateix, el 1965 es proposà un nou sistema,<ref>{{ref-publicació |autor=Zuckerkandl E, Pauling L |article=Molecules as documents of evolutionary history |publicació=J. Theor. Biol. |volum=8 |exemplar=2 |pàgines=357–66 |any=1965 |pmid=5876245 |doi=10.1016/0022-5193(65)90083-4}}</ref> utilitzant les seqüències [[gen]]ètiques d'aquests organismes per esbrinar quins procariotes estan realment relacionats entre ells. Aquest mètode, conegut com a [[filogènia]], és el mètode principal utilitzat actualment.
[[Fitxer:Grand prismatic spring.jpg|miniatura|Els arqueobacteris foren descoberts per primer cop en ambients extrems, com ara [[aigües termals]] volcàniques.]]
Els arqueobacteris foren classificats per primer cop com un grup separat de procariotes el 1977 per [[Carl Woese]] i [[George E. Fox]] en [[arbre filogenètic|arbres filogenètics]] basats en les seqüències de gens d'[[ARN ribosòmic]] (ARNr).<ref>{{ref-publicació|autor=Woese C, Fox G |article=Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms |publicació=Proc Natl Acad Sci USA |volum=74 |exemplar=11 |pàgines=5088–905.088–5.090 |any=1977 |pmid=270744 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=270744 |doi=10.1073/pnas.74.11.5088}}</ref> Aquests dos grups foren originalment denominats arqueobacteris i eubaceris i tractats com [[regne (biologia)|regnes]] o subregnes, que Woese i Fox denominaren "«regnes originals"». Woese argumentà que aquest gup de procariotes és un tipus de vida fonamentalment distint. Per emfatitzar aquesta diferència, aquests dos dominis foren posteriorment anomenats ''Archaea'' i ''Eubacteria''.<ref>{{ref-publicació |autor=Woese CR, Kandler O, Wheelis ML |article=Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=87 |exemplar=12 |pàgines=4576–9 |any=1990 |pmid=2112744 |url=http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=2112744 |doi=10.1073/pnas.87.12.4576}}</ref> El nom científic ''Archaea'' prové del [[grec antic]] ἀρχαῖα, que vol dir "els antics".<ref>[http://www.merriam-webster.com/dictionary/archaea archaea]. (2008). ''Merriam-Webster Online Dictionary'' [Consultat l'1 de juliol de 2008]</ref> El terme "«arqueobacteri"» prové de la combinació d'aquesta arrel i del terme grec ''baktērion'', que significa "petit bastó"'bastonet'.
 
Originalment, només es classificaren els [[metanogen|metanògens]] en aquest nou domini, i els arqueobacteris eren considerats extremòfils que només viuen en hàbitats com ara [[aigües termals]] i [[llac salat|llacs salats]]. A finals del {{segle |XX}}, els microbiòlegs s'adonaren que els arqueobacteris són un grup d'organismes gran i divers àmpliament distribuïts a la [[natura]], i que són comuns en hàbitats molt menys extrems, com ara sòls i oceans.<ref name=DeLong>{{ref-publicació |autor=DeLong EF |article=Everything in moderation: archaea as 'non-extremophiles' |publicació=Curr. Opin. Genet. Dev. |volum=8 |exemplar=6 |pàgines=649–54 |any=1998 |pmid=9914204 |doi=10.1016/S0959-437X(98)80032-4}}</ref> Aquesta nova presa de consciència de la importància i l'omnipresència vingué de l'ús de la [[reacció en cadena de la polimerasa]] per detectar procariotes en mostres d'aigua o sòl a partir únicament dels seus [[àcids nucleics]]. Això permet detectar i identificar organismes que no poden ser [[cultiu microbiològic|cultivats]] al laboratori, que sol ser difícil.<ref>{{ref-publicació |autor=Theron J, Cloete TE |article=Molecular techniques for determining microbial diversity and community structure in natural environments |publicació=Crit. Rev. Microbiol. |volum=26 |exemplar=1 |pàgines=37–57 |any=2000 |pmid=10782339 |doi=10.1080/10408410091154174}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Schmidt TM |article=The maturing of microbial ecology |publicació=Int. Microbiol. |volum=9 |exemplar=3 |pàgines=217–23 |any=2006 |pmid=17061212 |url=http://www.im.microbios.org/0903/0903217.pdf}}</ref>
 
=== Classificació actual ===