Espanya: diferència entre les revisions

A principiscomençament del {{segle|V|s}}, durant la decadència de l'[[Imperi Romà d'Occident]], els [[sueus]], [[vàndals]], i [[alans]] prengueren el control de part d'[[Hispània]]. Al final del {{segle|V|s}} els [[visigots]], una tribu germànica romanitzada, conqueriren tota la Hispània i crearen el [[Regne de Toledo]], amb una estabilitat relativa.

Després d'una discreta i pacífica colonització islàmica, l'any [[711]] [[àrabs]] del [[Àfrica del Nord|Nord d'Àfrica]] travessaren l'[[estret de Gibraltar]] i envaïren la península ([[Conquesta omeia d'Hispània|Conquesta d'Hispània]]), passant a ser un [[wilaya|valiat]] de l'imperi [[islam|islàmic]] sota el nom d'[[al-Àndalus]], si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà a ser el [[califat]] de [[Còrdova]]. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i ''vascons lliures''. Durant el {{segle|X|s}}, [[Abd-ar-Rahman III|Abd al-Rahman III]] proclamà la independència també religiosa d'Al-Àndalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. La capital del califat era [[Còrdova]], que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. Així i tot hi hagué un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment [[València]], [[Saragossa]] i [[Sevilla]]. La decadència s'inicià al {{segle|XI}}, quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts [[taifa|regnes de taifa]] mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: [[Regne d'Astúries|Astúries]] (i posteriorment [[Regne de Galícia|Galícia]] i [[Regne de Lleó|Lleó]]), els regnes de [[AstúriesRegne de Pamplona|Pamplona]] i [[Regne d'Aragó|Aragó]], i laels [[Marcacomtats Hispànicacatalans]] de l'[[Imperi Carolingi]] (que seria l'origen de [[Catalunya]]).

Entre els segles {{Romanes|XI}} i {{Romanes|XIV}} diversos [[imperi Espanyol|regnes hispànics]] cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bàsicament en quatre estats: els Regnes de [[Regne de Portugal|Portugal]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]] mantenen en general una política d'aïllamentisolament; una sèrie d'inestables fets polítics matrimonials i disputes territorials uneixen [[Astúries]], [[Regne de Lleó|Lleó]] i [[Galícia]] amb el [[Regne de Castella]]; i, finalment, [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Principat de Catalunya|Catalunya]] quedenresten sota la mateixa sobirania reial, respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, així creant la [[Corona d'Aragó]] on s'aplica la mateixa política federalista per als nous regnes de [[PaísRegne de ValenciàValencia|València]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], i en la seva expansió pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats més poderosos d'Europa de l'època.