Comtats catalans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Caixa Història de Catalunya|Comtats catalans s. VIII-XII.svg}}
Els '''comtats catalans''' són
== Orígens dels comtats catalans ==
Immediatament després de la conquesta [[Imperi Carolingi|carolíngia]], als territoris pirinencs en poder dels [[francs]], hom hi troba la menció d'uns districtes politicoadministratius
L'origen d'aquests comtats i ''pagi'' es remunta a èpoques anteriors als [[imperi carolingi|carolingi]]s, tal com testimonia la freqüent coincidència entre els seus límits i els dels territoris d'antigues tribus [[ibers|iberes]]; com a mostra, el [[comtat de Cerdanya]] es corresponia amb el país dels [[ceretans]], el d'[[Comtat d'Osona|Osona]] amb el dels [[ausetans]], i el [[pagus de Berga]] amb el dels [[bergistans]] o [[bargusis]]. En conseqüència, aquests territoris, forçosament, haurien d'haver tingut alguna entitat politicoadministrativa en temps dels [[romans]] i dels [[visigots]], encara que no s'anomenessin [[comte|comtat]], ni haguessin estat governats per comtes en època dels [[Regne de Toledo|reis de Toledo]]; en la monarquia [[visigot|visigoda]], els comtes, situats en jerarquia per sota dels [[duc]]s, la màxima autoritat provincial, governaven només les ciutats, circumscrivint la seva autoritat exclusivament a l'àmbit urbà, sovint delimitat per muralles, deixant de banda el districte rural dependent de la ciutat. Així doncs, per organitzar els territoris guanyats al [[Pirineu]], els [[francs]] no crearen cap entitat nova, sinó que es limitaren a seguir les establertes en la tradició ètnica i cultural del país.
==Els reis carolingis i els comtes catalans==
La creació de l'[[Imperi carolingi]] (la [[Gàl·lia]], [[Regne de Germània|Germània]], [[Itàlia]] i la dita [[Marca Hispànica]]) correspon a l'època de [[Pipí el Breu]] i [[Carlemany]] ([[768]]-[[814]]), quan l'expansió va permetre mantenir la cohesió i l'hegemonia de l'aristocràcia franca, i alhora associar el poder i els seus beneficis a llinatges de pobles incorporats a l'Imperi. Per la banda sud-occidental, l'Imperi Carolingi s'apoderà de l'extrem nord-oriental de l'antic [[Regne dels Visigots]] i integrà aquest territori als seus dominis, el qual anomenà '''[[Gòtia]]''' i que estava conformat per la [[Septimània]], al nord, i els comtats catalans, al sud.
Amb algunes vacil·lacions inicials, en temps de Carlemany, [[Lluís el Piadós]] ([[814]]-[[840]]) i [[Carles el Calb]] ([[840]]-[[877]]), l'aristocràcia franca va ser dominant en el govern dels '''comtats catalans''': excepció feta de [[Berà I|Berà]], primer comte de Barcelona ([[801]]-[[820]]), fill del franc Guillem, comte de Tolosa i d'una goda Conegonde d'Austràsia, i de Sunifred, pare de [[Guifré el Pelós]], quasi tots els comtes importants de la Marca fins al 878 van ser netament francs: [[Rampó]], [[Berenguer de Tolosa]], [[Bernat de Septimània]], [[Aleran]], [[Odalric]], [[Humfrid]] i [[
El domini polític franc es va reforçar amb l'eclesiàstic pel fet de supeditar els [[bisbe]]s catalans a l'autoritat de l'[[arquebisbe]] de [[Narbona]], un franc de confiança de la cort, i d'eliminar els signes gòtics de la litúrgia, la reflexió teològica (persecució de l'adopcionisme de [[Fèlix d'Urgell]]) i les regles monàstiques.
Linha 44 ⟶ 45:
Les ciutats capital de comtat eren també sovint seus episcopals, de manera que hi residia un bisbe, cap del [[clergat]] d'una [[diòcesi]], responsable del servei del culte i figura amb importants funcions polítiques a la [[ciutat]]. Els bisbes, com mostren nombrosos diplomes, viatjaven sovint a la cort, on demanaven privilegis i informaven de la situació política.
===Els clergues francs a la
Els carolingis, que per mitjà de l'[[arquebisbe]] de [[Narbona]] controlaven l'actuació dels bisbes de la [[Marca (territori)|marca]], a vegades nomenaven directament clergues d'origen franc per a les seus vacants. Comtes i bisbes eren, doncs, les autoritats principals als comtats de la frontera hispànica.
===Els comtes de la
Els [[comte]]s, sovint d'origen franc, eren de llinatges aristocràtics, i el poder i la riquesa que tenien, més que de la propietat de terres procedia de l'acumulació de càrrecs, que donaven dret a fruir de béns i drets públics: dominis públics o fiscals i impostos. Precisament la creació de l'[[Imperi carolingi]] respon a la necessitat de multiplicar les possibilitats de progressió social de l'aristocràcia franca, els efectius de la qual s'havien incrementat, i s'explica també per la mobilitat dels seus membres, disposats a marxar amb l'exèrcit fronteres enllà i a ocupar càrrecs en regions llunyanes.
Linha 231 ⟶ 232:
*El [[comtat de Rosselló]]
*El [[comtat d'Urgell]]
▲* [[Gòtia]]
== Referències ==
| |||