Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí'''
La seva personalitat és controvertida. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab [[Al-Udhrí]], que justament és un autor ben documentat. La identificació d'Ayxun amb Aissó no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidències biogràfiques i semblances personals. [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] pensa que Aissó era un magnat got,<ref name=AB>{{ref-llibre|cognom= d'Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |llengua= català | editorial= Institut d'Estudis Catalans |data= |any= 1986 |pàgines= p.86-92 |isbn= 84-7283-082-9 |ref= }}</ref> potser lloctinent o fidel de l'excomte de Barcelona [[Berà I|Berà]]. D'altres l'identifiquen amb el fill de [[Sulayman al-Arabí]] i germà de [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], [[valí]] de [[Barcelona]] des d'almenys el [[777]] fins al [[780]].
Línia 8:
Ayxun tenia dos servidors, '[[Amrús ibn Yússuf|Amrús]] i [[Xabrit]], que després del [[785]] es van convertir en servidors de Matruh, a qui van acabar matant el [[791]] o el [[792]].
Ayxun, juntament amb el seu pare Sulayman i el seu germà [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], es va unir a l'exèrcit de l'[[emperador]] [[Carlemany]] que es dirigia cap a [[Saragossa]] el [[778]]. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Ayxun y el seu germà Matruh es van aliar als [[
== Capturat per Carlemany ==
Després del 785 es perd la pista d'Ayxun. Ara bé, s'especula que Ayxun podria haver estat capturat durant la [[Conquesta de Girona]]<ref name=TMV>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> pels francs i enviat a [[Aquisgrà]]. D'aquí
== La revolta d'Aissó ==
{{Principal|Revolta d'Aissó}}
Les guarnicions dels castells li eren favorables per lleialtat a [[Berà I|Berà]], i se li van unir en la [[Revolta d'Aissó|revolta en contra del nou comte]], [[Bernat de Barcelona]]. Solament el castell de [[Roda de Ter]] es va resistir i fou destruït pels
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador [[Lluís el Pietós]] i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o ''[[hispani]]''. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'[[emir de Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam|Abd-ar-Rahman II]], al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germà. L'emir va enviar al general [[Ubayd-Al·lah Abu-Marwan]] conegut també com a Al-Balansí (de València), que va arribar a [[Saragossa]] el maig del [[827]]. D'allí va passar a territori del [[comtat de Barcelona]], arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a [[Girona]] que tampoc van poder ocupar ([[10 d'octubre]] del [[827]]).
Línia 25:
== El problema historiogràfic ==
La
== Les notícies aportades per Al-Udri ==
Aquest geògraf i historiador va fer una descripció de la revolta d'Aissó i Guillermó. Parla d'Aysun, un personatge que va lluitar contra els francs i que va ser empresonat però que es va escapar en canviar-se pel seu criat a la presó. El problema que tenim és que no sabem si Aysun era el rebel Aissó.
Al-Udri es va basar en fonts d'Iza al-Razí, que ja s'havia basat al seu torn en fonts dels Annals de la Marca. Aquest fet és un problema, ja que Iza al-Razí descriu esdeveniments molt anteriors a la seva època i, en canvi, els Annals Reials dels francs, recullen informació molt més directa. Un altre problema és que Al-Udri ofereix notícies més concises de la zona
Ara bé, també hi ha arguments a favor d'una identitat temàtica entre els relats d'uns i altres. La semblança dels noms de les dues històries és un fet recalcable que podria revalorar la hipòtesi de Codera. A més, els dos Aissó i Aysun eren personatges de la cort carolíngia que havien escapat furtivament de la presó per reaparèixer al cap de poc temps a Catalunya i aixecar una revolta contra els francs.
|