Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí''' —en(en [[àrab]] '''عيشون بن سليمان بن يقظان الأعرابي القضاعي''', ''ʿAyxūn ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-Aʿrābī al-Quḍāʿī'') (segles {{Romanes|VIII}}-{{Romanes|IX}}), més conegut com a '''Ayxun''' o '''Aissó''', era probablement fill del [[valí]] de [[Barcelona]] [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]].<ref name=TMV/><ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 18; entrada "Aissó, revolta d'"</ref> Fou conegut per encapçalar la rebel·lió contra [[Bernat de Septimània]] al [[comtat d'Osona]], entre el 826 i el [[827]].
 
La seva personalitat és controvertida. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab [[Al-Udhrí]], que justament és un autor ben documentat. La identificació d'Ayxun amb Aissó no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidències biogràfiques i semblances personals. [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] pensa que Aissó era un magnat got,<ref name=AB>{{ref-llibre|cognom= d'Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |llengua= català | editorial= Institut d'Estudis Catalans |data= |any= 1986 |pàgines= p.86-92 |isbn= 84-7283-082-9 |ref= }}</ref> potser lloctinent o fidel de l'excomte de Barcelona [[Berà I|Berà]]. D'altres l'identifiquen amb el fill de [[Sulayman al-Arabí]] i germà de [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], [[valí]] de [[Barcelona]] des d'almenys el [[777]] fins al [[780]].
Línia 8:
Ayxun tenia dos servidors, '[[Amrús ibn Yússuf|Amrús]] i [[Xabrit]], que després del [[785]] es van convertir en servidors de Matruh, a qui van acabar matant el [[791]] o el [[792]].
 
Ayxun, juntament amb el seu pare Sulayman i el seu germà [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], es va unir a l'exèrcit de l'[[emperador]] [[Carlemany]] que es dirigia cap a [[Saragossa]] el [[778]]. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Ayxun y el seu germà Matruh es van aliar als [[basconsvascons]] i a [[Roncesvalls]] van derrotar l'exèrcit [[francs|franc]] (778) i van alliberar al seu pare. Arran de l'assassinat del seu pare Sulayman l'any [[780]] per ordre del vali de [[Saragossa]] [[Hussayn al-Ansarí]], Ayxun va canviar de bàndol i va prometre fidelitat a l'[[emir]] de [[Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman I]]. Poc després, el [[781]], va participar en [[Setge de Saraqusta (781)|l'assalt que l'emir va dur a terme contra Saragossa]] i que va obligar Hussayn a sotmetre's, així com va intervenir en l'expedició posterior als territoris basconsvascons i a la [[Cerdanya]], per acabar a Barcelona on el seu germà Matruh va reconèixer l'autoritat de l'emir, al mateix temps que l'emir el confirmava en el càrrec.
 
== Capturat per Carlemany ==
Després del 785 es perd la pista d'Ayxun. Ara bé, s'especula que Ayxun podria haver estat capturat durant la [[Conquesta de Girona]]<ref name=TMV>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> pels francs i enviat a [[Aquisgrà]]. D'aquí s'hauria escapat el 826, ja vell, arribant aaixí laal [[MarcaComtat Hispànica]], a la regió de [[Vicd'Osona]].
 
== La revolta d'Aissó ==
{{Principal|Revolta d'Aissó}}
Les guarnicions dels castells li eren favorables per lleialtat a [[Berà I|Berà]], i se li van unir en la [[Revolta d'Aissó|revolta en contra del nou comte]], [[Bernat de Barcelona]]. Solament el castell de [[Roda de Ter]] es va resistir i fou destruït pels sublevatsrevoltats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells [[Guillemó]] o ''Guillemundus'', fill de Berà, que era comte de [[comtat de Rasès|Rasès]] i [[comtat de Conflent|Conflent]]. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el [[comtat de Cerdanya]] i la regió del [[Vallès]].
 
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador [[Lluís el Pietós]] i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o ''[[hispani]]''. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'[[emir de Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam|Abd-ar-Rahman II]], al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germà. L'emir va enviar al general [[Ubayd-Al·lah Abu-Marwan]] conegut també com a Al-Balansí (de València), que va arribar a [[Saragossa]] el maig del [[827]]. D'allí va passar a territori del [[comtat de Barcelona]], arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a [[Girona]] que tampoc van poder ocupar ([[10 d'octubre]] del [[827]]).
Línia 25:
 
== El problema historiogràfic ==
La revoltsrevolta d'Aissó, es coneix a partir de diverses fonts franques com els Annals Reials i l'Astrònom, i de diverses notícies d'historiadors musulmans. Ha estat estudiat pels historiadors Ausiàs i Abadal, que han apuntat per una revolta visigòtica davant l'ocupació franca; i per l'arabista Codera, que cregué que les fonts franques havien interpretat un episodi de lluites entre francs i musulmans com una revolta d'un cabdill got que no havia existit mai. Codera cregué que Aissó era Aysun, un valí musulmà de Barcelona, però aquesta interpretació s'ha considerat parcialment errònia pels historiadors, que s'han decantat més per les hipòtesis d'Abadal i Ausias.
 
== Les notícies aportades per Al-Udri ==
Aquest geògraf i historiador va fer una descripció de la revolta d'Aissó i Guillermó. Parla d'Aysun, un personatge que va lluitar contra els francs i que va ser empresonat però que es va escapar en canviar-se pel seu criat a la presó. El problema que tenim és que no sabem si Aysun era el rebel Aissó.
Al-Udri es va basar en fonts d'Iza al-Razí, que ja s'havia basat al seu torn en fonts dels Annals de la Marca. Aquest fet és un problema, ja que Iza al-Razí descriu esdeveniments molt anteriors a la seva època i, en canvi, els Annals Reials dels francs, recullen informació molt més directa. Un altre problema és que Al-Udri ofereix notícies més concises de la zona navarro-aragonesanavarroaragonesa que no pas quan parla de Catalunya. A més, s'ha d'assenyalar el desfasament cronològic de les narracions d'Al-Udri que semblen correspondre a moments anteriors al 785, mentre les fonts franques corresponen als anys 826-827.
Ara bé, també hi ha arguments a favor d'una identitat temàtica entre els relats d'uns i altres. La semblança dels noms de les dues històries és un fet recalcable que podria revalorar la hipòtesi de Codera. A més, els dos Aissó i Aysun eren personatges de la cort carolíngia que havien escapat furtivament de la presó per reaparèixer al cap de poc temps a Catalunya i aixecar una revolta contra els francs.