Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Francès»

cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
 
[[Fitxer:Francisco Chaleco.jpg|miniatura|Gravat militar de l'època representant a Francisco Chaleco com a Brigadier.]]
Com a conseqüència d'aquestes tàctiques, el domini francès no passa de les ciutats, quedant el camp sota el control de les partides guerrilleres de líders com [[Francisco Chaleco]], Vicente Moreno Baptista, [[Francisco Espoz i Mina|Espoz i Mina]], [[Jerónimo Merino]], [[Julián Sánchez]], ''el Charro'', [[Gaspar de Jáuregui]] o [[Juan Martín Díez|Juan Martín ''el Empecinado'']]. El mateix Napoleó reconeix aquesta inestabilitat quan, en contra dels desitjos del seu germà, teòric rei d'Espanya, posa sota govern militar (francès) els territoris desa partir del marge esquerre de l'Ebre, en una sort de nova ''[[Marcamarca hispànica]]''.
 
La guerra a Espanya tindrà importants repercussions en l'esforç de guerra de Napoleó. Un aparent passeig militar s'havia transformat en un entrebanc que absorbia uns contingents elevats, preciosos per a la seva campanya contra Rússia. La situació era, en qualsevol cas, tan inestable que qualsevol retirada de tropes podia conduir al desastre, com efectivament va ocórrer al juliol de [[1812]]. En aquesta data, [[Duc de Wellington|Wellington]], al capdavant d'un exèrcit angloportuguès i operant des de Portugal, va derrotar als francesos primer a [[Ciudad Rodrigo]] i després als [[Arapiles]], expulsant-los de l'oest i amenaçant Madrid: José Bonaparte es va retirar a València. Si bé els francesos van contraatacar i el rei va poder entrar de nou a Madrid al novembre, una nova retirada de tropes per part de Napoleó després de la seva catastròfica campanya de Rússia al començament de [[1813]] va permetre a les tropes aliades expulsar ja definitivament a José Bonaparte de Madrid i derrotar als francesos a [[batalla de Vitòria|Vitòria]] i [[San Marcial]]. Al mateix temps Napoleó es va afanyar a defensar la seva frontera fins a poder negociar amb Ferran VII una sortida. A canvi de la seva neutralitat en el que quedava de guerra, aquell va recuperar la seva corona (començaments de [[1814]]) i va pactar la pau amb França, permetent així a l'emperador protegir el seu flanc sud. Ni els desigs dels espanyols, veritables protagonistes de l'alliberament, ni els interessos dels afrancesats que havien seguit a l'exili al rei Josep, van ser tinguts en compte.
3.698

modificacions