Comtat de Flandes: diferència entre les revisions

El '''Comtat de Flandes''' té el seu origen al {{segle|IX|s}}, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu [[Escalda (riu)|Escalda]] i el riu [[Authie (Riu)|Authie]]. Les fronteres van anar-se modificant fins a la seva supressió el [[1795]], en època de la [[revolució francesa]]. Des del {{segle|XI|s}} el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feufeudatàries del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], anomenatque es coneixien com a "Flandes Imperial" (''Rijks-Vlaanderen'').<ref name="gec">{{GEC|0027165|comtat de Flandes}}</ref>

[[Bruges]] i [[Gant]] n'eren les capitals històriques, [[Lilla]] era la capital de la ''Flandria Gallica'', la [[Flandes]] de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori versa elsmans dels reis de França. L'actual [[Flandes francès]], part dels departaments [[Departament del Nord|del Nord]] i del [[Pas de Calais]], no coincideix gaire amb la Flandria Gallica comja que téinclou una part de parla neerlandesa, ara reduïda al [[Westhoek]]. LesEls «[[Quatre membres de Flandes]]»: Bruges, Gant, [[Ieper]] i el [[Franconat de Bruges]] en formaven lesels Estats provincials i hi tenien cadascú un reprensentantrepresentant cadascun. Ans alA contraridiferència de moltsmoltes altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seuseient als Estats.<ref>{{ref-web|url=http://search.arch.be/eac/eac-BE-A0500_107241_DUT|títol=Staten van Vlaanderen|consulta=11/6/2017|llengua=neerlandès|editor=Het Rijksarchief in België}}</ref>

L'adveniment del [[protestantisme]], començat a [[Steenvoorde]] el [[1566]], va ser l'inici de la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] i dugué finalment a l'escissió de les [[Disset Províncies]], amb la creació de la [[República de les Set Províncies Unides]]. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels [[Països Baixos]] del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i obertsobertes al món que la teocràcia de la casa de [[Castella]], quela qual conduïa un persecució amargaferotge, amb l'ajut d'unade la [[Inquisició]] feroç, de tots aquells que tenien idees diferents de l'ortodòxia ultramuntana. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.

Mentrestant, els reis de França, que somiaven de fronteres naturals, arrossegavenempenyien a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar el [[1678]] amb el [[Tractat de Nimega (1678)|tractat de Nimega]]. La [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, el [[Flandes Zelandès]], va esdevenir una [[Terres de la Generalitat|Terra de la Generalitat]]. El [[1795]], França va envair i annexar tot el comtat, comprèsinclòs el [[Flandes Zelandès]].<ref name="gec"/> Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de [[Napoleó]] a [[Batalla de Waterloo|Waterloo]], el territori amb les fronteres de [[1678]] va fer part del [[Regne Unit dels Països Baixos]] i des del [[1830]] del [[Bèlgica|regne de Bèlgica]], reconegut definitivament després del [[Tractat de Londres (1839)]].