Charango: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
[[Fitxer:210 Museu de la Música, el Bosc, charango.jpg|Charango fet d'armadillo, al [[Museu de la Música de Barcelona]]|miniatura]]
[[Fitxer:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|miniatura|Diferents afinacions de l'instrument.]]
El '''charango''' és un [[instrument musical]] de [[corda pinçada]], semblant a una [[guitarra]] petita. En la classificació d'instruments musicals [[Hornbostel-Sachs]], és un [[cordòfon]] compost de tipus [[llaüt]] amb mànec i [[caixa de ressonància]] en forma de bol (grup 321.321).<ref name="Enciclopedia Música">{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=2002|isbn=84-412-0232-X}}</ref>
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un [[armadillo]]), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (''charanguistes''), o d'ebenistes (''charangueros''). Una d'aquestes variants és el [[Chillador]], que s'estén per la zona sud dels [[Andes]].<ref>{{Ref-llibre|títol=El espacio musical andino Modo ritualizado de la producción musical en la Isla de Taquile y en la región del Lago Titicaca|url=https://www.worldcat.org/oclc/960811220|editorial=Institut français d'études andines|data=2015|lloc=Lima|isbn=978-2-8218-4560-2|cognom=Bellenger, Xavier.}}</ref>
Línia 9:
Els seus orígens es remunten al segle XVIII a [[Potosí]], ([[Bolívia]]), com una adaptació indígena de la ''vihuela'' espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la [[guitarra elèctrica]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Charango Method : Metodo De Charango.|url=https://www.worldcat.org/oclc/1100845194|editorial=Mel Bay Publications,U.S|data=2010|isbn=978-1-61065-153-0|cognom=Pedrotti, Italo{{!}}Duran, Horacio.}}</ref>
El charango té una trajectòria centenària a [[Bolívia]] i [[Perú]], i té una presència important en la música de l'[[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de [[folklore]] andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] a [[Amèrica del Sud]].<ref>{{ref-web|url=http://www.charangoperu.com/charangoperu/|consulta=28 agost 2013|títol=Charango Perú {{!}} Historia y orígenes}}</ref>
== Exponents del charango {{CN|data=gener de 2017}}==
| |||