Charles-François Lebrun: diferència entre les revisions

Era el quart fill de Paul Lebrun, petit propietari agrícola (per al qui comprarà, el [[1777]], el càrrec de secretari del rei) i de Louise Le Cronier. Charles-François fou educat com els seus altres set germans per un abat i una familiar que li donaren una educació rudimentària, abans d'enviar-lo a l'escola de Coutances, i després al ''Collège des Grassin'', que formava part de l'antiga [[Universitat de París]], que acollia principalment els joves de la diòcesi. Allí hi aprengué el [[llatí]], el [[grec clàssic]], l'[[italià]], l'[[castellà|espanyol]] i l'[[anglès]], llengües que parlava fluidament a l'edat de vint anys. Va seguir, a continuació, estudis de [[filosofia]] al ''Collège de Navarre'', que també formava part de la Universitat de París. En descobrir [[Montesquieu]] va desitjar ardentment d'estudiar la [[constitució]] del regne de [[Gran Bretanya]]. A tal fi, va partir en un llarg periple que el portà a [[Bèlgica]], a [[Províncies Unides|Holanda]], arribant a la fi a Anglaterra el [[1762]]. Va assistir regularment a les sessions del [[Parlament d'Anglaterra]] on aprengué a apreciar el sistema que ell hagués volgut poder adaptar per a [[França]].

 

 

Duran aquest període va traduir la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]], havent traduït posteriorment, també, l{{'}}''[[Odissea]]''.<ref>[http://homere.iliadeodyssee.free.fr/traducteur/leprincelebrun/leprincelebrun.htm -Bibliographie des publications de l'Iliade et l'Odyssée] traduites par Charles-François Lebrun</ref>