Cigró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant el camp autoritat, ja és a WD |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
[[Fitxer:Cigronera florida.JPG|miniatura|Cigronera florida a [[Serra de Castelltallat|Castelltallat]]]]
[[Fitxer:Cigronera castellana.JPG|miniatura|Tavelles sobre la planta encara verdes del [[cultivar]] ''La Bañeza'']]
La planta (''cigronera'') fa entre 20 i 50 cm d'alt i té les fulles compostes petites, cada tavella té generalment una o dues llavors, de vegades tres. Les flors són blanques amb venes de color blau, viola o rosa.
Al món n'hi ha dos tipus principals (segons els noms en idioma [[hindi]]): el '''Desi''' amb llavors petites cultivat principalment al [[subcontinent indi]], [[Etiòpia]] i [[Iran]]; i el '''Kabuli''' (''de [[Kabul]]''), de llavors més grosses, que es cultiva principalment al [[sud d'Europa]] i el [[nord d'Àfrica]] (de fet, a tots els [[Mar Mediterrani#Estats que limiten amb la mar Mediterrània|països mediterranis]], incloent l'[[Orient Mitjà]]), [[Afganistan]] i [[Xile]], també des del {{segle|XVIII|s}} introduït al [[subcontinent indi]].<ref>Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops, [http://mansfeld.ipk-gatersleben.de/pls/htmldb_pgrc/f?p=185:46:2650767499563036::NO::module,source,taxid,akzname:mf,volksnam,30808,Cicer%20arietinum%20subsp.%20arietinum Cicer arietinum subsp]</ref> El tipus ''Desi'' (que vol dir ''del país'' en hindi) seria la forma cultivada originàriament (derivada de l'espècie silvestre turca ''Cicer reticulatum'') d'on derivarien els cigrons grossos o ''Kabuli''. Els cigrons Desi tenen més fibra dietètica que els Kabuli i per tant un [[índex glucèmic]] menor.<ref>Mendosa, David, [http://www.mendosa.com/chanadal.html Chana Dal], mendosa.com, retrieved 31 January 2008</ref>
Línia 19:
== Conreu ==
[[Fitxer:Chickpea pods.jpg|miniatura|esquerra|Una part important de la [[cuina extremenya]] està basada en els cigrons.]]
És altament resistent a la sequera; però comparat amb els [[cereals]], el cigró és poc productiu, ja que en les millors condicions de conreu difícilment arriba als 1.000 [[kg]] per [[hectàrea|ha]]. Habitualment se sembra al mes de [[març]] tot i que en llocs d'[[hivern]] temperat es pot fer a la [[tardor]] si a més es fan servir [[herbicides]], ja que les herbes ofegarien la cigronera. Com que és una lleguminosa no cal l'adobat amb [[nitrogen]], en canvi sí que cal adobar amb [[fòsfor]] i [[potassi]] en les quantitats que aconsellin les anàlisis de sòls. Les dosis de sembra oscil·len entre els 50 i 10 kg per hectàrea.
El [[mala herba|desherbatge]] tradicional es fa passant el cultivador quan les plantes són encara prou xiques i més modernament amb herbicides persistents o de contacte. Passada la floració ([[flors]] blanques i aïllades a l'extrem de la [[planta]]) es forma una tavella amb un o, més rarament, dos o tres cigrons a dins. La recol·lecció antigament es feia arrencant a mà durant la matinada les mates quan tota la planta ja quedava seca i actualment s'utilitza una recol·lectora normal de cereals amb algunes modificacions per tal de no trencar les llavors.
| |||