Cinema català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
El '''cinema català''' és el que es fa als [[Països Catalans]],<ref>{{GEC|0089322|cinema català}}</ref> generalment amb equip i mitjans [[catalans]] i, preferentment, en [[llengua catalana]].
 
== Història ==
Línia 11:
L'aparició de rètols, tot i que la conservació d'una mínima part del patrimoni cinematogràfic imposa una certa prudència en les afirmacions categòriques, no va incrementar la [[Cinema en català|presència de la llengua catalana a la pantalla]]. La major part dels productors eren al mateix temps distribuïdors i, habitualment, substituïen els rètols en idiomes estrangers per una traducció que els fes comprensibles pel públic local. Però la revisió del material que es conserva i dades indirectes -com la publicitat o la premsa de l'època- indiquen que el percentatge de films amb rètols en català era mínim, gairebé anecdòtic, respecte a l'ús del castellà.
 
Resulta fonamental destacar -a causa de les seves implicacions econòmiques- que l'única producció continuada van ser els documentals belies de [[Laia Films|Laya Films]], produïts pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant els darrers anys de la guerra civil. això no obstant, la intransigència del règim [[Franquisme a Catalunya|franquista]] en relació a la cultura catalana va ser tan radical i indiscriminada contra diversos aspectes de la vida social, econòmica, jurídica o cultural del país que un hipotètic [[cinema en català]] fou -a més de per les raons industrials ja existents abans de la guerra- políticament inviable.
 
=== Els primers cineastes catalans ===
Línia 28:
El [[1914]], [[Barcelona]] és el centre de la indústria cinematogràfica de la península. Adrià Gual crea, el mateix 1914, la casa Barcinógrafo amb la qual produeix adaptacions de clàssics com ''El alcalde de Zalamea''<ref>[http://books.google.cat/books?id=cwvJTsqPxnIC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=barcinografo+adri%C3%A0+gual&source=bl&ots=MCv84mAaJ8&sig=OcWauk2jf7bpyrdqs_MR2_6wF1g&hl=ca&ei=ZSmOTdbOBc6RswaRz42ICg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCMQ6AEwAA#v=onepage&q=barcinografo%20adri%C3%A0%20gual&f=false Adrià Gual]</ref> o ''La gitanilla'' (ambdues de 1914). La Primera Guerra Mundial va col·lapsar la indústria cinematogràfica europea perquè va interrompre la importació i exportació de pel·lícules,<ref>[http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/02/els_pioners_del_cinema_a_catalunya_855.php Els pioners del cinema a Catalunya] </ref> i després el cinema català –i també l'espanyol– copia les tendències que funcionen arreu del món. Cintes còmiques, serials, melodrames, històriques… fins i tot pornogràfiques per al rei Alfons XIII. El propòsit era guanyar diners oferint el mateix que feia guanyar diners a les pel·lícules estrangeres. Amb Mirador, un setmanari de literatura, art i política, Guillermo Díaz-Plaja i Josep Palau van crear el primer cine club de l'Estat Espanyol amb el mateix nom.<ref>[http://desdelesentranyes.blogspot.com/2009/11/panoramica-del-cinema-catalunya.html Panoràmica del cinema a Catalunya]</ref> Santiago Rusiñol en presideix un altre. El mateix 1928 va aparèixer també el Manifest avantguardista sobre el cine, del grup L'amic de les arts, en el qual hi havia Salvador Dalí i Sebastià Gasch.<ref>[http://www.llull.cat/_cat/_cultura/cultura_catalana_cinema.shtml?seccio=cultura&subseccio=cinema Manifest avantguardista]</ref> L'estat fins a la Segona república només havia legislat en seguretat de locals i per establir la censura; l'arribada de la República només suposa l'establiment d'un 7,5% d'impost de cinematografia, no mostrant realment cap més interès pel cinema.<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000072.pdf La política cinematogràfica de la Generalitat republicana]</ref>
 
A l'esplendor dels primers anys, quan Barcelona és la capital del cinema espanyol, segueix un trasbals amb l'arribada del so, i els seus costos d'implantació, seguit de la Segona República i el franquisme, uns fets que implicaran una davallada cada cop més pronunciada de les possibilitats de la indústria del cinema a Catalunya i, sobretot, en català.
 
El sonor -i els primers estudis de rodatge- va començar a Barcelona: El gener de 1929 es va estrenar el film d'Amich " Les caramelles", sonoritzada amb el sistema Parlophon, com ''[[The Jazz Singer]]'', mitjançant discs sincronitzats. Però no content el director amb aquest procediment i els seus resultats, enregistra la cançó ''El noi de la mare'', cantada per Raquel Meller, ara amb el sistema americà Western Electric, amb què són equipats alguns cinemes de Barcelona, on s'estrena la cinta de Meller. A finals del mateix any, s'estrenen els migmetratges "La España de hoy" i "Cataluña", sonoritzades amb el sistema Filmófono, adaptació del Tobis-Klangfilm alemany.<ref>[http://www.xtec.es/~xripoll/hcinec3.htm història del cinema a Catalunya]</ref> El [[1933]] es van estrenar les dues primeres produccions sonores en català: ''[[El cafè de la Marina]]'' i ''[[El fava de Ramonet]]''.
 
A poc a poc, les sales de projecció aniran proliferant per tot el territori català i es començarà a diferenciar entre la figura de productor de pel·lícules i exhibidors. Es comença a formar tota una indústria del cinema a Catalunya, fins al punt que es crea el [[Sindicat de Cinematografistes de Catalunya]], per defensar els drets dels treballadors d'aquest sector.
 
Temps després arriba l'anomenada '''[[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]]''', experimentalista i cosmopolita, on destaquen [[Vicente Aranda]], [[Jaime Camino]] o [[Gonzalo Suárez]].
 
El cinema en català va recuperar el seu vigor el [[1975]] quan, amb la fi de la [[dictadura franquista]], es permeten les manifestacions culturals en llengua catalana, i es funda l'[[Institut del Cinema Català]].
Línia 49:
A nivell europeu, el [[Festival de Cinema Català de Copenhaguen]] ([[Dinamarca]]) és un certamen que té com a objectiu la difusió de la cultura cinematogràfica catalana i que es celebra anualment durant els mesos d'hivern amb la projecció de diversos films rodats en versió original en català i subtitulats a l'anglès.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.llull.cat/english/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=32973&url=the-copenhagen-catalan-film-festival-disseminates-catalan-culture-in-denmark-through-film-and-music.html|títol=The Copenhagen Catalan Film Festival disseminates Catalan culture in Denmark through film and music|consulta=12 febrer 2018|llengua=anglès|editor=Institut Ramon Llull|data=4 febrer 2016}}</ref>
 
== Espectadors de cinema en català ==
<center>
{| class="wikitable"