Cingle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
[[Fitxer:Talaies1.JPG|miniatura|Cingles a les [[Talaies d'Alcalà]] ([[Baix Maestrat]], [[País Valencià]])]]
[[Fitxer:Castellfollit de la Roca - Vista frontal.jpg|miniatura|Cinglera de [[Castellfollit de la Roca|Castellfollit]] amb els edificis situats damunt del cingle ([[La Garrotxa]], [[Catalunya]]).]]
Un '''cingle''' (o '''timba''', '''tallat'''), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
La formació d'un cingle pot ser causada per una [[falla tectònica]] de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de [[diagènesi]] o també per processos de [[dilatació tèrmica]] de la zona.
Línia 11:
== Variants ==
=== Cinglera ===
Quan es presenten en renglera estenent-se al llarg d'una llargada més o menys considerable, poden rebre el nom de «cinglera». Un «tallat», a més del sentit de cingle o cinglera, és una porció de terreny espadada, abrupta, bruscament interrompuda o separada de l'altra.
Una «serra acinglerada» és una serra que forma cingleres o que és plena de cingles. Al «cingle», també se'l pot anomenar «balç», i a la cinglera «balcera»
=== Escarpament ===
Un '''escarpament''' és un vessant de [[roca]] que travessa el terreny abruptament. La pendent és major a 45°, encara que només sigui una part del vessant, De vegades, adopta la forma d'una cornisa, que corona un vessant en una extensió més o menys llarga, encara que conservant una altitud sensiblement constant. Diversos escarpaments amb forma de cornisa poden sobreposar paral·lelament separades pel pendent menys abrupta dels dipòsits de [[Reble (geologia)|rebles]].
Un escarpament, de mode general, és un accident geogràfic que interromp la continuïtat d'un paisatge. Això no obstant, el concepte específic fa referència als escarpaments de falla, que corresponen als salts o pendents visibles a les fractures recents de l'[[escorça terrestre]]. És una forma de relleu inicial, solament present en les primeres etapes del procés [[erosió|erosiu]] que segueixen al moviment cortical, perquè desapareix quan l'erosió deixa marca en ell, o es converteix en una nova forma d'escarpament, el de la línia de falla. En aquest tipus d'escarpament es donen les transformacions més interessants des del punt de vista [[geologia|geològic]]. S'originen quan els materials que formen els llavis de la falla són diversos, i un dels llavis és menys resistent a l'erosió que l'altre. Això dóna lloc a nous tipus d'escarpament, com són les línies de falla
Línia 24:
* [[Cingles de l'Avenc]], [[Osona]], Tavertet
* [[Cingles dels Banyadors]], [[Berguedà]], Guardiola de Berguedà
* [[Cingles de Bertí]], [[Vallès Oriental]]
* [[Cingles de la Bola]], Berguedà, Saldes
* Els cingles de la [[Serra de Busa]], [[Solsonès]]
Línia 48:
* [[Cingles de la Manllada]], Garrotxa, Montagut i Oix
* [[Cingles de Montbrú]], Moianès
* [[Cingles de la Morrera]], a la [[La Morrera (les Avellanes i Santa Linya)|Serra de la Morrera]], la [[Noguera]]
* [[Cingles d'en Parada]], Alt Empordà
* [[Cingle de les Peronyes]], [[Pallars Jussà]], [[Sant Esteve de la Sarga]]
* [[Cingles del Reu]], Berguedà
* [[Cingles de Sant Eloi]], Ripollès, Ribes de Freser
Línia 60:
* [[Cingles de la Torre]], Berguedà, Gisclareny
* [[Cingles de Tubau]], Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà
* [[Cingles del Valentí]], [[Pallars Jussà]], [[Llimiana]]
* [[Cingles de Vallcebre]], Berguedà
* [[Cingles de Vilanova]], Osona, Vilanova de Sau<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]
| |||