Diferència entre revisions de la pàgina «Cinisme»

4 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
El '''cinisme''' o '''escola cínica''' és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'[[antiga Grècia]] al {{segle|IV|-|s}}. L'escola cínica (del grec ''κυων kyon'', gos) rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anti-convencional i extravagant. Alguns comparen als cínics amb els gossos pel seu caràcter alegre i simple.
 
[[Antístenes d'Atenes]] fou el fundador de l'escola cínica i [[Diògenes de Sínope]] un dels representants més coneguts. Altres filòsofs cínics rellevants foren [[Crates de Tebes]], la seva esposa [[Hipàrquia]], [[Metrocles]] (germà d'aquesta) i [[Mènip de Gadara]]. [[Diògenes Laerci]] fa memòria d'alguns altres filòsofs cínics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda).<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 43|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
 
== Pensament==
L'escola cínica és una [[escola socràtica menor]]; els seus seguidors consideraven que per aconseguir la [[felicitat]] s'havia de viure segons la natura, per això rebutjaven la [[civilització]] com a perniciosa. Consideraven que l'home té tot el necessari per conquerir la felicitat, la seva [[Autonomia (psicologia)|autonomia]] és, de fet, el vertader bé al que s'ha d'aspirar, d'aquí el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupació material. L'home serà més feliç com menys necessitats materials tingui, per això predicaven una vida extremament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa és el que pot retornar als homes la serenitat d'ànim, per això aspiraven a l’''[[ataràxia]]'' (literalment "no pertorbació"). Així els cínics defensen la pobresa i la [[ascetisme|vida ascètica]] allunyada de la civilització.
 
També cal no oblidar la crítica dels filòsofs cínics contra la religió, i sobretot contra el [[politeisme]] grec, si bé hi ha qui diu que els filòsofs cínics predicaven una classe curiosa de religió monoteista, de la qual poc se'n sap.
Més que construir un conjunt sistemàtic de teories, els cínics predicaven amb l'exemple, per això són coneguts per les seves excentricitats, difoses gràcies a Diògenes Laerci. Eren famosos per la seva actitud irreverent i en molts casos un xic revulsiva sobre la conducta de societat (''[[anaideia]]''). El moviment cínic accentua alguns elements socràtics com la [[ironia]], si bé a vegades no està d'acord amb alguns parers de Sòcrates sobre la societat.
 
L'actitud dels cínics es preocupa poc de la política (a diferència de [[Sòcrates]] i [[Plató]]). Els individualistes radicals, no es cansaven de dir (com [[Epicur]]) que el seu objectiu no era ''pas'' una transformació de la societat, sinó només oferir una tranquil·litat individual a tot el qui, voluntàriament, s'unís a les seves doctrines.
 
Certs aspectes de la [[moral]] cínica influïren en [[estoïcisme|l'estoïcisme]], i posteriorment en el [[cristianisme]].
 
== Bibliografia ==
* Léonce Paquet: ''Les cyniques grecs. Fragments et témoignages''.
* Michel Onfray: ''Cynismes''.
* [[Carlos García Gual]]: ''La secta del perro''.
1.997.996

modificacions