Cinturó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
Un '''cinturó''', '''cinyell''' o '''cintura'''<ref>El terme antic ''cintura'' és viu almenys a les Balears, a la Catalunya del Nord i a l'Alguer.</ref> (i '''cinta''' a la Catalunya del Nord i Balears) és una [[Corretja (estri)|corretja]] feta de [[cuir]] o un altre [[material]] resistent que es col·loca al voltant de la [[cintura]] o [[malucs]] per a subjectar el [[pantaló]], la [[faldilla]], etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la [[jaqueta]] o l'[[abric]]), el [[Vestit (dona)|vestit femení]], etc. Convé aclarir que ''corretja'' és un terme més genèric: ''cinturó'' és el nom específic de la mena de corretja dissenyada per a dur a la cintura. Així doncs, fóra un error anomenar "corretja" el cinturó, com també ho fóra anomenar el tot (els nombrosos tipus de corretja) amb el nom de la part (cinturó): la [[motxilla]], per exemple, se sosté amb [[tirants]], unes corretges que no són pas cinturons; un altre tipus de corretja és la [[cingla]]...<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.118|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
 
El català ''cinturó'' equival sempre a l'anglès ''waist belt'' i a l'espanyol ''cinturón'' o ''cinto''. En canvi, en francès, italià, portuguès i romanès hom distingeix entre el simple 'cinturó per a [[pantaló]] i peces similars' (fr. ''ceinture'', it. ''cintura'' o ''cinta'', port. ''cinto'', rom. ''centură''), d'una banda, i, de l'altra, el 'cinturó gruixut per a guerrera i peces similars' (fr. ''ceinturon'', it. ''cinturone'', port. ''cinturão'', rom. ''centiron'').
 
En un extrem del cinturó es troba la [[sivella]], generalment metàl·lica, per la qual s'introdueix l'altre extrem del cinturó per la punta. El cinturó té una sèrie d'[[ullet]]s equidistants, en els quals s'insereix la pua de la [[sivella]] a fi de cordar-lo. La varietat d'ullets possibilita que un mateix cinturó serveixi per a persones de diferent envergadura i, en cas de no trobar-hi l'ullet adequat, es pot anar a un [[sabater]] perquè en faci un a mida. A més, força cinturons incorporen [[Traveta (indumentària)|travetes]] per a major seguretat. A vegades -sobretot per a les dones-, la [[sivella]] es dissenya en forma de [[fermall]] elaborat i decoratiu amb què les firmes de [[moda]] busquen diferenciar-se i reforçar la [[imatge de marca]].
 
En comptes de sivella hi pot haver una placa amb sistema d'[[vidalba|abraçadora]], de manera que no li calen ullets per a subjectar-se.
 
La major part dels pantalons, i algunes faldilles, duen [[Traveta (indumentària)|travetes]] per a passar-hi el cinturó i assegurar-ne la fixació amb comoditat. Les peces superiors ([[Guerrera|guerreres]], especialment), i també els vestits de dona, poden dur travetes per al cinturó o bé cenyir-lo sense.
 
En el cas dels pantalons de cintura alta, com que el cinturó s'hi ha de fixar fermament al voltant de la cintura per tal de subjectar-los, pot ser menys còmode i menys efectiu que els [[elàstics]], els quals permeten que els pantalons pengin lliurement sobre el cos.
Línia 15:
 
== Història ==
[[Fitxer:Italic fragment belt Louvre Br4639.jpg|miniatura|Detall d'una sivella de bronze del [[segle IV&nbsp;aC]]]]
L'ús de cinturons està documentat en roba masculina i femenina des de l'[[edat del bronze]]. Des de llavors, ambdós sexes se l'han posat o tret, depenent de la [[moda]] del moment, però ha estat una raresa en la [[moda femenina]] a excepció de la primerenca [[Edat mitjana|Edat Mitjana]], finals del {{segle|XVII|s}} a [[Màntua]] i combinacions de [[faldilla]] i [[brusa (roba)|brusa]] entre [[1900]] i [[1910]]. Les sivelles de cinturó [[Modernisme|modernistes]] avui dia són articles de [[col·leccionista]].
 
Durant la major part del segle XIX i fins a mitjan segle XX els pantalons eren de cintura alta, més elevada que la natural, per la qual cosa el cinturó no resultava pràctic i el sistema de subjecció predominant eren els [[elàstics]]. En aquest període l'ús de cinturons en la vida civil responia sobretot a un propòsit decoratiu, i el cinturó s'associava, sobretot, als [[Equipament militar individual|militars]]. Aquests, però, no l'usaven pas per a subjectar-se els pantalons. Els oficials en duien, bé en forma de [[talabard]], per a penjar-ne el [[sabre]], bé en forma de cinturó polivalent, fos per a les armes de mà (sabre i pistola o revòlver) o a títol d'ornament. Amb el pas de la [[casaca]] a la [[guerrera]] els uniformes de campanya de tots els graus incorporaren cinturó, però no pas per als pantalons, sinó per a cenyir la peça superior ([[guerrera]] o [[capot]]), sovint en connexió amb les [[Cingla|cingles]] i les [[Cartutxera|cartutxeres]].
 
A partir dels [[dècada del 1920|anys vint]] hi hagué temporades en què les cintures dels [[pantaló|pantalons]] van caure a una línia més baixa, [[natura|natural]], canvi que acabà d'estabilitzar-se a mitjan segle XX; conseqüentment, els cinturons passaren a predominar entre els homes, alhora que s'incorporaven també al [[vestuari]] femení. Avui dia, la majoria d'homes i dones usen cinturó per als pantalons. Tampoc no és rar que les dones n'usin amb faldilles, generalment amb funció ornamental.
 
Al començament del {{segle|XXI|s}}, gràcies a la gran varietat de materials complementaris als tradicionals (com el [[cuir boví]] o el [[teixit tèxtil]]), els cinturons es posicionen com a article de moda i adopten nous colors, dissenys i tipologies. Un exemple ben clar és la goma i els [[polímer]]s plàstics, que brinden una infinitat de possibilitats de disseny noves. Productors independents de diversos llocs ja experimenten amb nous materials per tal de portar els cinturons a un altre nivell, en termes de [[disseny]], [[estètica]] i [[durabilitat]].
 
Rep el nom de [[talabard]] el cinturó dissenyat amb la funció exclusiva de penjar-ne l'[[espasa]] o el [[sabre]].
 
Un tipus peculiar de cinturó fou el [[cinturó de revòlver]], típic del [[Far West]], [[canana]] amb tot de tubets per a cartutxos individuals, i amb una o dues [[Funda|fundes]] per a sengles [[revòlvers]].
 
L'anomenat [[cinturó Sam Browne]] fou característic de l'oficialitat britànica a partir del darrer quart del segle XIX, i de la universal en la primera meitat del segle XX.
 
Durant força temps fou típic d'usar el cinturó en càstigs corporals.
 
== Vegeu també ==