Diferència entre revisions de la pàgina «Cinturó d'asteroides»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:InnerSolarSystem ca.png|miniatura|El cinturó d'asteroides principal (en blanc) es troba entre les òrbites de [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]].]]
El '''cinturó d'asteroides''' és la regió del [[sistema solar]] que es troba aproximadament entre les òrbites dels [[planeta|planetes]] [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Està ocupat per nombrosos cossos de forma irregular anomenats [[asteroide]]s o [[planeta menor|planetes menors]]. La regió del cinturó d'asteroides també s'anomena el '''cinturó principal d'asteroides''' o el '''cinturó principal''', perquè hi ha altres asteroides al sistema solar com els [[asteroide proper a la Terra|asteroides propers a la Terra]] i [[asteroide troià|asteroides troians]].
 
Més de la meitat de la massa del cinturó principal es troba als quatre objectes més grans: [[Ceres (planeta nan)|(1) Ceres ]], [[(4) Vesta]], [[(2) Pal·les]] i [[(10) Higiea]]. Aquests tenen diàmetres mitjans de més de 400&nbsp;km, mentre que Ceres fa 950&nbsp;km de diàmetre.<ref name="jplsbdb">{{ref-web|cognom=Yeomans|nom=Donald K.|url=http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi|consulta=27 setembre 2010|títol=JPL Small-Body Database Browser|autor=NASA JPL|data=13 de juliol de 2006}}</ref> La resta de cossos poden arribar a tenir les dimensions d'una partícula de pols. El material d'asteroides està distribuït tan poc densament que diverses sondes no tripulades l'han travessat sense problemes. Tot i això, poden ocórrer col·lisions entre asteroides grans, i poden formar una [[família d'asteroides]] els membres de la qual comparteixen característiques orbitals i composició. Les col·lisions també creen una pols fina, que forma principalment la [[llum zodiacal]]. Els asteroides individuals del cinturó principal es categoritzen pel seu [[espectre]], dividint-se principalment en tres grups: de carboni ([[Asteroide de tipus C|tipus C]]), [[silicat]]s ([[Asteroide de tipus S|tipus S]]) i rics en metalls ([[Asteroide de tipus M|tipus M]]).
 
El cinturó d'asteroides es va formar a partir de la [[nebulosa solar]] primordial com a grup de [[planetesimal]]s, els precursors dels planetes. Entre Mart i Júpiter, tanmateix, les pertorbacions [[gravetat|gravitacionals]] del planeta gegant van imbuir massa energia orbital per poder [[acreció|acretar]] en planeta. Les col·lisions van esdevenir massa violentes, i, en lloc d'enganxar-se els uns als altres, els planetesimals s'esmicolaven encara més. Com a resultat, s'ha perdut la major part de la massa del cinturó principal des de la formació del sistema solar. Alguns fragments poden arribar al sistema solar interior, provocant impactes de meteorits als planetes terrestres.
Entre [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] es troba el que els astrònoms denominen el cinturó d'asteroides. Es tracta d'una espècie d'[[anell planetari]] format per un gran nombre de petits [[planetes]]. El més gran, [[Ceres (planeta nan)|Ceres]], és una [[esfera]] desigual de 952,4 quilòmetres de diàmetre, i els més petits són restes de contorns irregulars, de la grandària de pilotes i còdols.<ref>{{ref-web|cognom=Coffey|nom=Jerry|url=http://www.universetoday.com/32856/asteroid-belt/|consulta=21 agost 2013|títol=Asteroid Belt|editor=universetoday.com|llengua=anglès|any=2009}}</ref>
 
El terme [[anell planetari|anell]], emprat aquí per descriure el cinturó d'asteroides, no ha de fer-nos creure que es tracta d'un medi molt dens en el qual les [[roques]] de l'espai col·lideixen sovint. De mitjana, cada [[asteroide]] important està separat del seu veí per una distància de cinc milions de quilòmetres. I encara que es produeixen col·lisions, aquestes es produeixen de mitjana (en els asteroides importants) cada 100.000 anys.<ref>{{ref-web|cognom=Tenenbaum|nom=David|url=http://whyfiles.org/106asteroid/2.html|consulta=21 agost 2013|títol=Asteroidal assassins|llengua=anglès}}</ref>
 
El cinturó d'asteroides correspon a una zona del sistema solar situada entre 2 i 4 [[unitat astronòmica|UA]], en la qual no ha pogut formar-se cap planeta a causa de les pertorbacions causades per [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Per aquest motiu, els astrònoms pensen que bona part d'aquests cossos daten dels primers temps del [[sistema solar]], és a dir, d'una època en la qual els planetes no existien. Fa més de 4,5 [[miliard]]s d'anys (4500 milions) només giraven al voltant del [[Sol]] petits blocs. A més de 3 unitats astrònomiques, aquests cossos estaven fets de roca però sobretot de gel, l'existència del qual era possible gràcies a temperatures suficientment baixes. A menys de 3 unitats astronòmiques, els gels no podrien sobreviure i únicament els silicats es van reagrupar per crear petits [[planetoide]]s. Així van néixer els asteroides. La majoria van ser atrets per cossos amb major massa: els planetes en formació. Aquests van exercir el paper de gegantescs aspiradors que van netejar l'espai d'asteroides, excepte [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Per aquesta raó, una part d'aquestes roques espacials constitueixen vestigis capaços de donar testimoniatge de les condicions regnants en els voltants del Sol fa 4,5 miliards d'anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Andrew Minton|nom=David|títol=Dynamical history of the asteroid belt and implications for terrestrial planet bombardment|publicació=ProQuest Dissertations and Theses|pàgines=156|url=http://udini.proquest.com/view/dynamical-history-of-the-asteroid-pqid:1942482361/|consulta=21 agost 2013|llengua=anglès|any=2009}}</ref>
 
No obstant això, no tots els asteroides són cossos tan primitius. Els astrònoms han detectat diferències en la seva composició. Al voltant de 6 de cada 10 del [[tipus C]] daten probablement de la gènesi del sistema solar. Els altres són rocosos ([[tipus S]]) o metàl·lics ([[tipus M]]) i són el resultat de la fragmentació d'objectes més grans, el diàmetre dels quals sobrepassaria els 200 quilòmetres. Aquesta és la grandària mínima a partir de com la calor interior generada per la mateixa gravetat de l'objecte és prou perquè es produeixi una diferenciació: en el [[magma]], els elements pesants com els metalls es llisquen cap al centre per constituir el [[nucli (geologia)|nucli]], mentre que els elements lleugers, com les pedres, suren per formar el mantell. Quan, com a conseqüència d'una col·lisió, l'astre es fragmenta, els trossos del nucli produeixen asteroides de tipus M i els del [[Mantell terrestre|mantell]] donen lloc a asteroides de tipus S. Alguns d'aquests petits planetes segueixen el seu propi camí, allunyant-se dels altres. Fora del cinturó d'asteroides.
 
Desviats pels principals planetes, alguns creuen a vegades la Terra, com [[(433) Eros|Eros]], el més gran, un objecte en forma de «[[pilota]] de [[rugbi]]» de 14 x 14 x 40 quilòmetres, o [[(2101) Adonis]], famós per haver fregat -en la ficció- el coet de [[Tintín]]. [[Fobos (satèl·lit)|Fobos]] i [[Deimos (satèl·lit)|Deimos]], els dos satèl·lits de [[Mart (planeta)|Mart]], són asteroides capturats durant la seva escapada del cinturó principal. El mateix li pot haver succeït a [[Amaltea (satèl·lit)|Amaltea]], un dels petits satèl·lits jovians.<ref>{{ref-web|url=http://www.europapress.es/ciencia/noticia-lunas-marte-podrian-ser-realidad-asteroides-capturados-planeta-rojo-20081016125838.html|consulta=21 agost 2013|títol=Las lunas de Marte podrían ser en realidad asteroides capturados por el planeta rojo|editor=OTR/PRESS|lloc=Frankfurt|llengua=castellà|mes=octubre|any=2008}}</ref>
=== Famílies d'asteroides ===
{{AP|Família d'asteroides}}
[[Fitxer:Asteroid proper elements i vs e.png|miniatura|Gràfic que representa la [[inclinació orbital]] respecte de l'[[Excentricitat (ciències exactes)|excentricitat]]. Poden observar-se regions on existeix una major acumulació d'asteroides; es tracta de les anomenades famílies.]]
Quan el nombre d'asteroides descoberts va començar a ser elevat, els astrònoms van observar que alguns d'ells compartien certes característiques, com l'excentricitat o la inclinació orbital. Així va ser com el japonès [[Kiyotsugu Hirayama]] va proposar en [[1918]] l'existència de cinc famílies d'asteroides, llista que amb el pas del temps s'ha anat dilatant.<ref name="Britt356" />
 
1.516.390

modificacions