Cirurgia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
A diferència de la '''patologia interna''', la '''patologia externa''' - (termes equivalents en desús que van derivar en Medicina Interna i '''Cirurgia''')- es refereix a les malalties estructurals on té aplicació la cirurgia, i s'agrupen bàsicament en:
# Estructura perforada o sagnant.
# Estructura (víscera) closa.
# Estructura anormal = Massa (tumor quasi sempre, però pot ser un aneurisma o meningioma).
# Dolor (finalment pot ser l'únic mitjà de pal·liar-lo -radiculotomia p. ex.-).
Línia 25:
=== Antiguitat ===
A l'època dels antics romans i grecs la cirurgia va ser considerada com la tercera part de l'art mèdic. [[Appuleu Cels|Cels]] a un dels seus llibres explicava: " La tercera part de l'art mèdic és la de curar amb la mà. No s'utilitzen medicaments ni dietes, s'actua amb la mà ".
Els cirurgians i els metges varen conviure sense massa problemes, fins que en un moment determinat la filosofia s'apropia de la medicina i els metges es converteixen en filòsofs que reflexionaven sobre les malalties i en les seves actuacions predominava la retòrica, la terapèutica per la paraula.
Això comportà que la terapèutica per la mà va passar a ciutadans d'inferior categoria. Galè un dels grans metges de la història va ser un famós metge i cirurgià de gladiadors mentre estava a [[Pèrgam]], però quan es va traslladar a Roma es va convertir en metge de l'aristocràcia i dels emperadors i va deixar la cirurgia.
Progressivament es va anar produint una separació entre medicina i cirurgia que durà ben bé fins al {{segle|XVI|s}}.
Línia 80:
Les perspectives de futur en l'evolució de la cirurgia són:
* Consolidació de la cirurgia mínimament invasiva: practicar operacions majors a través d'incisions petites mitjançant tècniques d'imatge d'alta tecnologia. També anomenada cirurgia vídeo-assistida, endoscòpica o laparoscòpica. La presència de la robòtica als quiròfans, encomanant determinades tècniques quirúrgiques, especialment delicades, a robots.
* L'aparició de les especialitats dintre de les especialitats, els denominat superespecialistes (cirurgians de colon o de fetge o d'esòfag dintre de l'aparell digestiu, de genoll, columna vertebral o mà dintre de l'ortopèdia, etc.).
Línia 94:
Els canvis que s'han anat produint amb els anys als diferents països han estat especialment en l'aspecte de la contractació laboral, la duració del període de formació, el sistema d'entrada, l'avaluació final, etc.
A Espanya el sistema de formació d'especialistes s'inicia l'any 1968 a Madrid, Barcelona i Astúries.
Actualment està basat amb tres aspectes fonamentals:
Línia 101:
3.Control de la formació per la Comissió Nacional de cada especialitat, que és la que concedeix als determinats Serveis quirúrgics l'acreditació per a la docència.
* Un aspecte que no es contempla és l'avaluació final en forma d'examen, però cada hospital realitza les avaluacions anuals periòdiques i al final del període de residència i pot denegar l'obtenció del títol d'especialista si el resident no ha complert els objectius del seu programa formatiu.
== Cirurgia laparoscòpica ==
| |||