Diferència entre revisions de la pàgina «Scienza nuova»

3 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
Bot elimina espais sobrants
m
m (Bot elimina espais sobrants)
{{Infotaula de llibre
|imatge=Vico La scienza nuova.gif}}
'''''Scienza nuova''''' (amb el nom complet en italià: '''''Principi di Scienza Nuova d'intorno alla comune natura delle nazione'''''), és l'obra fonamental de [[Giambattista Vico]], conegut [[Filosofia de la història|filòsof de la història]] italià; la primera edició de '''Principis de Ciència Nova''' va aparèixer a [[Nàpols]] el 1725,<ref>{{ref web|url=http://www.centrostudilaruna.it/la-concezione-della-storia-di-vico.html|consulta= 6 de setembre de 2017|títol=La concezione della storia di Vico|nom= Giovanni|cognom=Pellegrino|data= 18 de juliol de 2010|llengua= italià|editor= Centro Studi La Runa}}</ref> i va ser corregida dues vegades pel mateix autor, una el 1730 i la segona editada de manera pòstuma, el 1744, que van ser nomenades respectivament ''Ciència nova segona'' i ''Ciència nova tercera'', per diferenciar-les de l'edició original de 1725, encara que aquestes dues versions posteriors només variaven l'encapçalament i es limitaven a esmentar el caràcter correctiu o aclaridor de la versió.
 
Va ser escrita en un [[italià]] suposadament apassionat, què l'autor va usar per primera vegada, perquè per als seus treballs anteriors havia utilitzat el [[llatí]].
Per tant, Vico utilitza una idea orgànica original que la cultura és un sistema d'elements socialment produïts i estructurats.<ref name=":0"/>El coneixement de qualsevol societat prové de l'estructura social d'aquesta societat, explicable, per tant, solament en termes de la seva pròpia llengua. Com a tal, es pot trobar una relació dialèctica entre el llenguatge, el coneixement i l'estructura social.<ref name=":0"/>
 
Basant-se en una [[etimologia]] complexa, Vico argumenta en l'''Scienza Nuova'' que la [[civilització]] es desenvolupa en un cicle recurrent (''ricorso'') de tres edats: el diví, l'heroic i l'humà. Cada època presenta característiques polítiques i socials diferents i pot caracteritzar-se per [[Trop (filosofia)|trops]] o [[recurs literari|figures de llenguatge]]. Els ''giganti'' de l'era divina es basen en la [[metàfora]] per comparar, i així comprendre, els fenòmens humans i naturals. En l'era heroica, la [[metonímia]] i la [[sinècdoque]] recolzen el desenvolupament d'institucions feudals o monàrquiques encarnades per figures idealitzades. L'edat final es caracteritza per la popularidad [[democracia]] i [[reflexió]] a través de la [[ironia]]; en aquesta època, l'ascens de la [[racionalisme (filosofia)|racionalitat]] condueix a la ''barbarie della reflessione'' o [[barbarisme]] de la reflexió, i la civilització descendeix una vegada més e} l'era poètica. Per tant, es pot dir que tota la història és la història de la pujada i la baixada de les civilitzacions, per la qual cosa Vico proporciona evidència —fins incloent els historiadors grecoromans—.
 
== Recepció ==
El treball principal de Vico va ser mal rebut durant la seva pròpia vida, però de llavors ençà ha inspirat un quadre de pensadors i artistes famosos, incloent [[Karl Marx]]<ref>{{it}} G. Zanetti, ''Vico eversivo'', Bologna, Il Mulino, 2011 (ed. digit.: 2011, doi: 10.978.8815/302175).</ref> i [[Montesquieu]].<ref>Reiner Grundmann, 1991. Marxism and Ecology. Oxford University Press</ref> Més endavant el seu treball va ser rebut més favorablement com en el cas de [[Lord Monboddo]] qui ho]va comparar a un tractat modern.<ref>Hobbs, Catherine, ''Rhetoric on the Margin of Modernity, Vico, Étienne Bonnot de Condillac, Monboddo'', Southern Illinois University Press, Carbondale, Illinois (1992)</ref>
 
[[Isaiah Berlin]] ha dedicat l'atenció a Vico com un crític de la [[Il·lustració]] i un important teòric humanista i de la cultura.<ref>Berlin, Isaiah, Vico and Herder: Two Studies in the History of Ideas, Chatto and Windus, 1976. Redwood Burn Ltd. isbn 7011-2512-8</ref><ref>Berlin, Isaiah, Three Critics of the Enlightenment: Vico, Hamann, Herder, Pimlico, 2000. isbn 0-7126-6492-0</ref>
1.478.618

modificacions