Classe treballadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 14:
A l'Europa feudal, la classe obrera com a tal no existia en gran quantitat. En canvi, la majoria de la gent formava part de la classe dels treballadors, un grup format per diferents professions, oficis i ocupacions. Es considerava que un artesà i un camperol formaven part de la mateixa unitat social, un tercer grup o estat de persones que no eren ni aristòcrates ni mercaders, ni funcionaris de l’església. Jerarquies similars existien fora d’Europa en altres societats preindustrials. La posició social d'aquestes classes treballadores es veia ordenada per la llei natural i les creences religioses comunes. Aquesta posició social depenent i col·locada en desavantatge polític i fiscal va ser contestada, particularment pels camperols, per exemple durant la [[Guerra dels camperols|guerra dels camperols alemanys]] o la [[Revolta Forana|revolta dels pagesos mallorquins]] en el segle XV, però no podem deixar de banda en el marc dels [[Països Catalans|països catalans]] fets com les [[Revolta de les Germanies|revoltes de les Germanies]], que ajuntaren en un sol bloc la menestralia urbana i la pagesia, amb els seus diversos estrats socials.<ref>DURAN, Eulàlia. ''Les Germanies als Països Catalans'' Barcelona: Curial, 1982.- (Documents de cultura; 17).</ref>
A finals del segle XVIII, sota la influència de [[Il·lustració|la Il·lustració]], la societat europea es trobava en un estat de canvi, i aquest canvi no es va poder compatibilitzar amb la idea d'un ordre social creat per déu. Els membres rics d’aquestes societats van crear ideologies que culpaven de molts dels problemes de la classe treballadora a la seva moral i ètica (és a dir, a un consum excessiu d’alcohol, a l'escassa predisposició al treball i a la incapacitat d’estalviar diners).
Karl Marx va definir la classe obrera o [[Proletariat|el proletariat]] com a individus que venen la seva força de treball a canvi de diners i que no posseeixen els mitjans de producció. Va argumentar que eren els responsables reals de crear la riquesa d’una societat.
Una subsecció del proletariat, el [[Subproletariat|lumpenproletariat]], són els extremadament pobres i desocupats, com ara els treballadors d'un sol dia i les persones sense llar. Marx els considerava com un sector sense consciència de classe.
| |||