Clientelisme al Kurdistan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
En les [[societat]]s kurdes existeix la relació clientela-patronatge. Segons Mordechai Zaken, el millor exemple es pot veure en les societats amb [[organització]] [[tribal]]. Els membres de cada tribu reben una protecció i tracte de [[preferència]], per part dels [[supervisor|caps]] de cada tribu, respecte dels membres d'altres tribus.<ref>Mordechai Zaken, ''Tribal Chieftains and their Jewish Subjects in Kurdistan: A Comparative Study in Survival'', ed. Universitat Hebrea de Jerusalem, 2003</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Zaken|nom=Mordechai|títol="Jewish Subjects and their Tribal Chieftains in Kurdistan: A Study in Survival, in Jewish Identities in a Changing World", volum 9|lloc=Leiden i Boston|editorial=ed.Brill|any=2007}}</ref>
Zaken explica en el seu llibre com els caps de les societats tribals [[musulmanes]] van establir relacions de patronatge amb una [[client]]ela [[jueva]], origen de la protecció actual cap als jueus. Aquells jueus, així com molts [[cristians]] [[assiris]], oferien tota mena de regals i diners als líders tribals o s'oferien per ajudar-los en algun treball temporal en temps de necessitat i a canvi aconseguien protecció per als seus [[negoci]]s, transaccions agrícoles o protecció durant els [[viatge]]s a través dels seus [[territori]]s.
De vegades el patronatge era nominal, de manera que calia esmentar el nom del cap de tribu que garantia el patronatge, el qual només durava en [[vida]] d'aquell cap tribal. En altres moments, no gaire sovint, el patronatge era físic, és a dir que el cap de la tribu garantia una escorta personal que acompanyava els clients durant el viatge.
== Referències ==
| |||