Clément Janequin: diferència entre les revisions

Al sofisticada melangia de la vella cançó succeïa un genuí gaudi de viure. L'objecte d'inspiració ja no era la rosa i noble criatura de noble llenguatge a la que es dedica el platònic amor cortès, sinó la vivaç i popular noia morena. Els saborosos humors del cant popular penetren el teixit polifònic; així el joc subtil del savi contrapunt cedeix a l'encant imperiós d'un ritme robust i mogut. D'ideal, l'amor es fa terrenal i inclús llicenciós, tenyint-se d'un erotisme, ara francament expressat, ara emmascarat per malicioses metàfores; la muller és un deliciós jardí en el que entra l'amant ''(En entrant en un jardin'', de [[Claudin de Sermisy]],un altre notable exponent de la cançó parisenca), o la que invita, com diu una cançó de C. Janequin, ''Au joly jeu de pousse avant'' (i la referència al cucut al·ludeix al ''cocu'', que en francès significa, com se sap, marit...enganyat). En quan al ritme mogut, es produeix sempre que ho requereix el text verbal, amb les paraules: dansar, volar, brillar, llampeguejar, empènyer, despertar-se, etc. La nova cançó s'inspira, en definitiva, en la poesia, els accents i significats de la qual tradueix puntualment, i no pren les paraules com a pretext de meres construccions sonores, com ocorria en l'[[edat mitjana]]. És això, preludia l'estil vocal del melodrama barroc.

 

Es tenen poques noticies de la seva vida. Ordenat sacerdot vers el 1530, fou successivament prevere d'[[Unverre]] en la diòcesi de Chartres, capellà del cardenal de Lorena i més tard del [[Duc de Guisa]], les quals empreses militars celebrà amb les cançons guerreres ''El setge de Metz'' i ''La batalla de Renty''. Amb [[Francesc I de França|Francesc I]], participà en la [[Batalla de Marignano]], esdeveniment que fou evocat per la seva cançó descriptiva més cèlebre. El 1559, any de la seva mort, al dedicar l'antologia ''El verger musical'' a la reina de França ([[Caterina de Mèdici]]), es lamentava de viure en la misèria. Les seves obres tingueren una gran difusió i en vida de l'autor foren impreses a París, Venècia, Anvers i Roma. El seu enginy fou lloat en vers i en prosa pels millors escriptors del seu tems.

A vegades connectava amb la melangia i els esllanguiments de [[Josquin Des Prés|Josquin]] ''(L'amor, La mort i la vida, Pobre cor cansat)''; altres vegades es torna satíric, amb vives escenes descriptives ''(L'empolainament de les dones, La gelosia)''. En la magnifica cançó titulada ''La caça'' ens fa assistir a totes les peripècies de l'acció, a la persecució del [[cérvol]] per part dels cortesans en el bosc de [[Fontainebleau]], i a l'arribada del rei, que finalment mata a l'animal. En ''Cant dels ocells'', els petits volàtils fan burla del ''cucut'', i en el ''Cant de l'[[alosa vulgar|alosa]]'' el compositor troba el pretext per a delicioses tonades.

L'art desimbolt i brillant d'aquest músic original marca amb la seva petjada tota una època. tingué molts imitadors, entre ells el flamenc [[Nicolas Gombert]], que l'imità amb ''La caça de la llebre'' i ''El cant dels ocells'', i el francès [[Guillaume Costeley]], que imità la seva ''Batalla'' en ''La presa de Le Havre'' i ''La presa de Calais''. El llenguatge musical de C. Janequin preparà un procés que transformà gradualment el [[contrapunt]] en [[harmonia (música)|harmonia]], l'escriptura dita horitzontal de les diverses melodies que coexistien simultàniament, en escriptura vertical dels sons que se superposen als acords. Janequin utilitzà encara, amb sobrietat, els artificis del contrapunt, el ''cànon'' i l'''imitació''; però la seva creació estava orientada vers el descobriment del nou món de l'harmonia, el qual implica un gradual abandonament de les escales medievals i l'ús de les modernes ''tonals''.