Nikolaus Lenau: diferència entre les revisions

A partir de llavors va viure entre [[Stuttgart]] i Viena. L'any [[1836]] va aparèixer la seua versió del ''[[Faust (llegenda)|Faust]]'' i l'any següent ''Savonarola'', una obra [[èpica]] en la qual l'establiment de l'opressió política i intel·lectual es mostra com una conseqüència del [[cristianisme]]. Els seus següents poemes, apareguts l'any [[1838]], van estar influïts per la seua dissortada passió amorosa per Sophie von Löwenthal (de soltera Kleyle, [[1810]] – [[1889]]), muller d'un dels seus amics. Aquesta relació amb una dona coqueta i dominant, vienesa falsament pudorosa, va accelerar el seu enfonsament emocional, després d'una fase de boja passió. L'any [[1842]] va aparèixer ''Els albigesos'', i el [[1844]] va iniciar la redacció del seu ''[[Don Juan]]'', obra que va deixar inacabada i de la qual es va publicar un fragment després de la seua mort. El mateix any, després d'un atac, la seua creixent bogeria va fer impossible que continuara vivint entre els seus: després d'una temptativa de suïcidi va ser internat, a l'octubre de [[1844]] al « sanatori » (és a dir, a un hospital psiquiàtric) de Winnenthal, prop de Stuttgart, i després traslladat al maig de [[1847]] al « centre de cures » del Dr. Görgen a [[Oberdöbling]], prop de Viena, on encara passaria tres anys abans de morir.