Pau i Treva de Déu: diferència entre les revisions

== La revolució feudal ==

Durant els segles {{Romanes|VIII}}, {{Romanes|IX}} i [[segle X|X]], als [[comtats catalans]], igual que en altres llocs d'Europa, s'havia viscut en un sistema social caracteritzat per la llibertat dels pagesos, propietaris de la terra que conreaven i per la submissió de les autoritats –comtes, vescomtes i veguers– a la llei, continguda en un codi escrit com ho era el ''[[Liber Iudiciorum]]'', una compilació del dret romà vigent a [[Hispània]] duta a terme al {{segle|VII|s}} per ordre del rei [[visigots|visigot]] [[Recesvint]]. Fins al {{segle|XI}}, el ''Liber Iudiciorum'' va estar en vigor als comtats catalans, a [[Provença]], al [[Llenguadoc]] i al [[Regne d'Astúries]] i [[Regne de Lleó|Lleó]].

 

== Les sagreres ==

[[Fitxer:Catalonia-Campanar_catedral_de_Vic,_Osona.jpg|miniatura|Homenatge a la [[La pau i treva de Déu|Pau i treva]], davant del campanar de la [[catedral de Vic]], [[Osona]]]]

L'Església va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de la [[sagrera]], ço és, un radi de trenta passes al voltant d'una església, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violència, sota pena d'excomunió.

 

== Assemblees ==

Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]],<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=19|lloc=Vic| editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1| consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> en representació del bisbe [[Berenguer III de Sendred de Gurb|Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinació. En aquest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.

 

* [[Dret d'asil]]

* [[Acollir-se a sagrat]]

* [[Sínodes de Toluges]]