Constitució: diferència entre les revisions

A partir del [[1848]] comença un període de lenta democratització dels texts constitucionals. Exemples d'aquest fet és la instauració del [[sufragi universal]] a [[França]] l'any [[1848]], o en els sistemes bicamerals les atribucions de la cambra alta es reduïren en favor de la cambra baixa, etc. Cal destacar, per exemple, les constitucions de la [[Segona República francesa]] ([[1848]]) i de l'[[Espanya|espanyola]] del [[1869]], les revisions de diverses constitucions, o les esmenes de la [[constitució dels Estats Units]]. Alguns texts constitucionals [[Europa|europeus]] del període d'entreguerres eixamplaven la base electoral (concessió del vot a la dona, etc.), tractaven de donar estabilitat als governs, explicitaven i garantien els drets socials del ciutadà i atorgaven a l'estat el paper de rector de l'economia. Són les que es coneixen com a constitucions liberals, com el cas d'[[Alemanya]], anomenada de la [[República de Weimar]] ([[1919]]), la de la [[Grècia|república grega]] de [[1927]] o la de la [[Segona República espanyola]] de [[1931]]. Però, al mateix temps, l'ascensió de [[feixisme]] suprimiren les constitucions italianes l'any [[1922]], l'alemanya el 1933, i l'espanyola i la grega l'any [[1936]], tot i que l'espanyola no fou abolida del tot fins al final de la [[Guerra civil espanyola]] l'any [[1939]]. Les monarquies constitucionals es continuaren regint per les constitucions del {{segle|XIX|s}}, i França i [[Anglaterra]] mantingueren els mateixos texts constitucionals. A la [[Unió Soviètica]], les diverses constitucions foren establertes per tal de regular la dictadura del [[proletariat]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] es refermaren els principis [[democràcia|democràtics]], la qual cosa comportà la revisió de les lleis fonamentals de molts estats de règim parlamentari i l'adopció de constitucions per aquells altres que fins aleshores havien estat regits per autocràcies.<ref name=gec>{{GEC|0093266|constitució}}</ref>