Narbona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 32:
Durant l'[[edat mitjana]], el poder es va repartir entre l'[[Arquebisbat de Narbona|arquebisbe]] i el [[vescomtat de Narbona|vescomte]]. El [[1306]], en foren expulsats els jueus per ordre del rei de França. El 1320, la destrucció d'un dic li va fer perdre la condició de port de mar. Durant la resta del {{segle|XIV|s}}, la ciutat va començar a recular a causa de la [[Guerra dels Cent Anys]], l'epidèmia de pesta del [[1348]] i la modificació dels corrents de bescanvi comercial. Amb el [[tractat dels Pirineus]] ([[1659]]), deixa de ser una plaça fronterera i perd importància militar.<ref name="bleu" /> Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels [[Estats Generals del Llenguadoc|estats generals del Llenguadoc]], fou principalment una vila eclesiàstica.
 
A mitjan {{segle|XIX|s}}, la construcció d'un [[ferrocarril]] i l'extensió de les [[vinya|vinyes]] hi van aportar nova prosperitat. El [[1871]] s'hi va proclamar la Comuna. Després, el [[1907]], va aparèixer la crisi vitícola i els vinyataires [[Llenguadoc|llenguadocians]] i [[Rosselló|rossellonesos]] es van [[Revolta dels Vinyataires|revoltar]] sota la direcció del batlle, [[Ernest Ferrol]]. La novel·la de [[Joan-Daniel Bezsonoff]], ''La revolta dels geperuts'' (1998), s'ambienta en aquests fets.
 
== Turisme ==