Obi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 34:
Les aigües navegables de la de la seva conca hidrogràfica s'acosten als 15.000 km. La seva importància en el transport fluvial fou particularment important abans de la finalització del ferrocarril [[Transsiberià]], ja que, tot i que la direcció principal del riu i els seus afluents és de sud a nord, l'amplada de la conca també permetia un transport en direcció est-oest. Fins a principis del {{segle|XX}} el principal port fluvial de l'oest era [[Tiumén]], situat al [[riu Turà]], un afluent del [[riu Tobol]], gràcies als quals queda connectat amb el ferrocarril [[Iekaterinburg]]-[[Perm]] el 1885, cosa que permet tenir un enllaç ferroviari amb els rius [[riu Kama|Kama]] i [[Volga]], al cor de Rússia. Tiumén passà a ser una important estació terminal durant alguns anys, fins que el ferrocarril es va estendre més cap a l'est. A l'est dels confins de la conca de l'Obi, [[Tomsk]] al [[riu Tom]] era un centre important.
 
A Tiumén arribà el primer [[vaixell de vapor]] el 1836, i pel curs mitjà de l'Obi hi naveguen vaixells de vapor des de 1845. El començament de la navegació a vapor per l'Obi no va ser fàcil, i no va ser fins al 1857 quan el vaixell de vapor es començà a desenvolupar de manera seriosa per la conca de l'Obi. La navegació a vapor va començar al [[Ienissei]] el 1863 i al [[Lena]] i l'[[Amur]] durant la dècada de 1870. En un intent d'ampliar el sistema navegable de l'Obi a finals del {{segle|XIX|s}}, utilitzant el [[riu Ket]], es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el [[Ienissei]], però aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril.
 
El [[Transsiberià]], un cop completat, proporcionà un transport més directe i durant tot l'any en la direcció est-oest. Però el sistema del riu Obi seguia sent important per connectar les grans extensions de les províncies de [[Província de Tiumén|Tiumén]] i [[Província de Tomsk|Tomsk]] amb les principals ciutats de la ruta del Transsiberià, com [[Novossibirsk]] i [[Omsk]]. Durant la segona meitat del {{segle|XX}} la construcció d'enllaços ferroviaris a [[Labytnangi]], [[Tobolsk]], i les ciutats productores de petroli i gas de [[Surgut]] i [[Nizhnevartovsk]] proporcionen més estacions, però no disminueix la importància dels cursos d'aigua per arribar a llocs on no pot fer-ho el ferrocarril.