Itàlia: diferència entre les revisions

Al nord d'Itàlia, la industrialització i la modernització havien començat durant l'última meitat del {{segle|XIX|s}}. El sud, al mateix temps, era sobrepoblat, la qual cosa va forçar l'emigració massiva de milions de persones cap a altres regions d'Europa i d'[[Amèrica]] principalment als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], l'[[Argentina]], l'[[Uruguai]] i el [[Brasil]].

 

 

A partir de les últimes dues dècades del {{segle|XIX}}, Itàlia va prendre possessions d'ultramar, com ara les colònies de [[Somàlia Italiana]] i [[Eritrea]] i va intentar sense èxit annexionar-se [[Etiòpia]] ([[Primera Guerra Italoetíop|Primera Guerra Italo-Etíop]]). A més, el [[1911]], el govern de [[Giovanni Giolitti]] va enviar forces per ocupar [[Líbia]]. Itàlia va declarar la guerra a l'[[Imperi Otomà]] ([[Guerra italoturca|Guerra italo-turca (1911-1912)]]). L'annexió de Líbia i del ''Dodecanese'' (un grup d'illes de la [[mar Egea]]) va fer el fonament dels nacionalistes per a advocar pel domini d'Itàlia per tot el mediterrani i l'annexió de [[Grècia]] i la regió de Dalmàcia.<ref>(Bosworth (2005), pp. 49.)</ref>