Revisió del 06:10, 20 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.004 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 09:37, 28 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.770 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 2: == Història i estratigrafia == El terme ''Subboreal'',és a dir. ''per sota del Boreal'',va ser introduït l’any 1889 per [[Rutger Sernander]]<ref>Sernander, R. (1889). Om växtlämningar i Skandinaviens marina bildningar. Bot. Not. 1889, p. 190-199, Lund.</ref> per diferenciar-lo del [[període boreal]] establert per [[Axel Blytt]] l’any 1876.<ref>BIytt, A. (1876a). Immigration of the Norwegian Flora. Alb. Cammermeyer. Christiania (Oslo), p. 89.</ref> El Subboreal és precedit per l’[[Atlàntic (període)\|Atlàntic]] i el segueix el període [[Subatlàntic]]. El Subboreal equival a la [[zona de pol·len]] de Zagwijn IVa i IVb<ref>[[Waldo Heliodoor Zagwijn]] (1986). Nederland in het Holoceen. Geologie van Nederland, Deel 1, p. 46. Rijks Geologische Dienst Haarlem (editors). Staatsuitgeverij, 's-Gravenhage.</ref> i la zona de pol·len de T. Litt VIII.<ref>T. Litt, A. Brauer, T. Goslar, J. Merkt, K. Balaga, H. Müller, M. Ralska-Jasiewiczowa, M. Stebich & J.F.W. Negendank (2001). Correlation and synchronisation of Lateglacial continental sequences in northern central Europe based on annually laminated lacustrine sediments. Quaternary Science Reviews, 20, p. 1233–1249.</ref> En l’esquema de pol·len de [[Fritz Theodor Overbeck]] ocupa la zona de pol·len X. En paleoclimatologia el període Subboreal es divideix en Subboreal antic (''Older Subboreal'') i Subboreal recent (''Younger Subboreal''). Històricament el Subboreal equival a la major part del [[Neolític]] i a la totalitat de l’[[Edat del Bronze]] la qual s’inicià fa 4.200 a 3.800 anys == Datació == L’inici del Subboreal normalment es defineix com 3.710 years a.C o 5.660 years [[before present\|BP]]. El límot inferior és flexible i alguns autors prefereixen usar 4.400 BC o 6.350 BP<ref>Herking, C. M. (2004). Pollenanalytische Untersuchungen zur holozänen Vegetationsgeschichte entlang des östlichen unteren Odertals und südlichen unteren Wartatals in Nordwestpolen. Dissertation, Göttingen, Georg-August-Universität.</ref> o com a l’oest de Polònia fins i tot 4830 aC o 6780 BP,<ref>Tobolski, K. (1990). Paläoökologische Untersuchungen des Siedlungsgebietes im Lednica Landschaftspark (Nordwestpolen). Offa, 47, p. 109-131.</ref> altres usen 5000 o 3050 aC. El límit superior del Subboreal (i per tant l’inici del Subatlàntic) `també és flexible i està en l’interval 1170 a 830 BC,<ref>Jahns, S. (2000). Late-glacial and Holocene woodland dynamics and land-use history of the Lower Oder valley, north-eastern Germany, based on two, AMS 14C-dated, pollen profiles. Vegetation History and Archaeobotany, 9(2), p. 111-123.</ref> però normalment es fixa en 450 aC. En anys de [[varva]] el Subboreal correspon a l’interval 5660 fins a 2750 anys BP.<ref name=Litt>Litt, T. et al. (2009). Vegetation and climate history in the Westeifel Volcanic Field (Germany) durant els passats 11. 000 anys. Boreas, 38, p. 679–690.</ref> La frontera entre el Subboreal antic i el Subboreal recent és a 1350 aC. Línia 17: [[Fitxer:Holocene Temperature Variations.png\|miniatura\|Evolució de la temperatura durant l’ Holocè]] Durant el subboreal el clima generalment va ser més sec i lleugerament més fred (uns 0,1 °C) que en el període Atlàntic, precedent però encara era més càlid que actualment. Les temperatures van ser 0,7 °C més altes que en el següent període Subatlàntic. Com a conseqüència a [[Escandinàvia]] el límit inferior de les [[glaceres]] era 100 a 200 metres més alt que durant el Subatlàntic.<ref>Dahl, S. O. & Nesje, A. (1996). A new approach to calculating Holocene winter precipitation by combining glacier equilibrium-line altitudes and pine-tree limits: a case study from Hardangerjøkulen, central southern Norway. The Holocene, 6, p. 381–398.</ref> A l’[[Egeu]] l’inici del Subboreal va estar marcat per una [[secada]] pronunciada centrada al voltant de 5.600 anys BP.<ref>Kotthoff, U. et al. (2008). Lateglacial and Holocene vegetation dynamics in the Aegean region: an integrated view based on pollen data from marine and terrestrial archives. The Holocene, 18, 7, p. 1019-1032.</ref> Aquest període va ser el final del [[Període Humit Africà]],reflectit per exemple en el [[Llac Txad]].<ref>de Menocal, P.B. et al. (2000). Abrupt onset and termination of the African Humid Period: rapid climate responses to gradual insolation forcing. Quaternary Science Reviews, 19, p. 347–61.</ref> Durant l’interval 6200 a 5000 anys BP condicions més àrides es van donar al sud de [[Mesopotàmia]] causant grans canvis demogràfics i probablement causant el final a [[Uruk]].<ref>Kennett, D.J. & Kennett, J.P. (2006). Early state formation in southern Mesopotamia: sea levels, shorelines, and climate change. Journal of Island and Coastal Archaeology, 1, p. 67–99.</ref> A Alemanya es va observar un dràstic refredament del clima al voltant de 5000 [[varva]] anys BP al [[maar]]s d’[[Eifel]]. === Diòxid de carboni === Línia 30: A [[Escandinàvia]] la frontera Atlàntic/Subboreal mostra un distintiu canvi en la vegetació. Aquest canvi és menys pronunciat a Europa occidental. Dominava el bosc de roures mixt, hi va haver un declivi en els til·lers i en els oms no gaire explicat encara.<ref>Peglar, S. M. & Birks, H. J. B. (1993). The mid-Holocene Ulmus fall at Diss Mere, South-East England - disease and human impact? Vegetation History and Archaeobotany, 2, p. 61-68.</ref><ref>Behre, K.-E. & Kucan, D. (1994). Die Geschichte der Kulturlandschaft und des Ackerbaus in der Siedlungskammer Flögeln, Niedersachsen. Probleme der Küstenforschung im südlichen Nordseegebiet, 21, p. 1-227.</ref> Un altre esdeveniment important va ser la migració del [[faig]] ( [[Fagus sylvatica]]) i del ''[[Carpinus betulus]]'' des del seu refugi als Balcans i del sud dels [[Apenins]]. Això va succeir de manera diacrònica. El clima relativament sec durant el subboreal va fer expandir les plantes [[ericàcies]]. Línia 36: == Nivell del mar == [[Fitxer:Post-Glacial Sea Level.png\|miniatura\|Alça del nivell del mar postglacial]] Com en el precedent període Atlàntic el nivell del mar global va continuar pujant però a una taxa molt menor L’increment en total va ser d’1 metre que correspon a 0.3 mil·límetres per any. Al final del Subboreal el nivell del mar era un metre per sota del valor actual. == Referències == {{Referències}}

Subboreal: diferència entre les revisions