Syriana: diferència entre les revisions

| títol = Syriana

| imatge = Syriana.jpg

| repartiment = [[George Clooney]]<br />[[Matt Damon]]<br />[[Jeffrey Wright]]<br />[[William Hurt]]<br />[[Chris Cooper]]<br />[[Amanda Peet]]

| país = Estats Units

| estrena= 2005

El gegant de l'energia Connex administra i controla importants jaciments de petroli en un país dirigit per la família al-Subaai. Tanmateix, el ministre d'afers exteriors, fill de l'emir al poder, el príncep Nasir ([[Alexander Siddig]]), firma un acord que autoritza una companyia xinesa a efectuar perforacions al seu país. Aquestes autoritzacions qüestionen els interessos de la indústria petroliera americana i del govern estatunidenc. Al mateix temps, una petita companyia petroliera de nom Killen aconsegueix obtenir l'exclusiva dels drets de perforació al [[Kazakhstan]]. Connex, que ha perdut els seus mercats, necessita els jaciments del petroli kazakh. Connex es fusiona amb Killen per compensar les pèrdues, i es converteix així en el cinquè grup petrolier mundial. Tanmateix, investigadors antitrust del ministeri de la justícia estatunidenc sospiten que aquesta fusió és marcada per la corrupció. El gabinet jurídic de [[Washington DC|Washington]] dirigit per Dean Whiting ([[Christopher Plummer]]) està encarregat d'aclarir l'assumpte, i la investigació és confiada a Bennett Holiday ([[Jeffrey Wright]]).

* [[Peter Gerety]]: Leland Janus

* El rodatge va començar el 2 d'agost de 2004 i va tenir lloc a [[Annapolis]], [[Baltimore]], [[Washington DC|Washington]] i [[White Marsh]] als Estats Units, [[Casablanca]] al [[Marroc]], [[Dubai (ciutat)|Dubai]] als [[Emirats Àrabs Units]], a [[Egipte]] i a [[Ginebra]] a [[Suïssa]].

* L'actriu [[Greta Scacchi]] va interpretar el paper de la dona de Bob Barnes (George Clooney) i de la mare de Robby Barnes (Max Minghella), però va ser tallat al muntatge.

* [[Robert Baer]], l'autor de ''La Caiguda de la Cia'', en què es basa la pel·lícula, fa una petita aparició com a agent de seguretat de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]].

* A l'actriu [[Michelle Monaghan]] li van proposar de manera inicial un paper important, però en la prova de projeccions, el públic va trobar la pel·lícula massa llarga. Com el seu paper tenia a veure amb una intriga paral·lela, les escenes en qüestió van ser suprimides del guió.

* [[George Clooney]] es va ferir greument a la columna vertebral en el rodatge de l'escena de tortura. L'actor havia hagut d’engreixar-se més de 15&nbsp;kg en un mes per tal d'interpretar aquest paper. La seva ferida li va suposar grans mals de cap i pèrdues de memòria. Va haver d'interrompre la promoció d'''[[Ocean's Twelve]]''. Va poder, malgrat tot, participar en la preestrena a Los Angeles tot i que es desplaçava llavors amb moltes dificultats. Després de la vesprada, va ser hospitalitzat i operat d’urgències una primera vegada, després una segona el dia de Nadal. Clooney va declarar més tard que aquest augment de pes va ser «una bonica bestiesa» (en anglès: « ''pretty stupid'' »). Fins i tot reconeixent anar millor, ha de portar regularment una cotilla. Julia Roberts el va entrevistar el febrer de 2007 per a una emissió especial Oscars d'Oprah Winfrey. Va reconèixer que els dos últims anys havien estat particularment llargs des del punt de vista de la seva salut i que va tenir la impressió d’envellir 10 anys de cop. Ha reconegut igualment que ja no agafaria tant de pes en tan poc de temps per a les necessitats d'un paper. L'actor va patir tant en aquesta època que va reconèixer el 2011 haver pensat alguna vegada en el suïcidi.

* [[Harrison Ford]] va ser preseleccionat inicialment per interpretar el paper de Bob Barnes (interpretat per George Clooney), però va refusar el paper, acte que lamentarà més tard (en una entrevista donada a la revista Empire Magazine, número de març de 2006). Harrison Ford ja havia refusat el paper (finalment interpretat per [[Michael Douglas]]) a ''Traffic'', pel·lícula precedent escrita per Stephen Gaghan.

* 2006. [[Globus d'Or al millor actor secundari]] per George Clooney

* El títol fins i tot de la pel·lícula és polèmic. Segons [[Stephen Gaghan]], director de la pel·lícula ''Syriana'' seria el nom de codi d'una «hipotètica remodelació política de l'[[Orient Mitjà|Orient]]<ref>{{citar ref | títol =El Pentagon redissenya el món | editor = | obra = | data = | url = http://www.observatoiredeleurope.com/Le-Pentagone-redessine-le-monde_a521.html | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>» pels tàctics ([[think-tank]]s) de [[Washington, DC|Washington]]. L'objectiu de Syriana sent de portar a configuració ideal d'un [[Gran Orient Mitjà]] per als interessos (petroliers) americans.<ref>{{citar ref | títol = | editor = | obra = | data = | url = http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/discussion/2005/11/14/Di2005111400923.html | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>

* La pel·lícula ha aconseguit un gran nombre de crítiques pel missatge polític que vehicula (la majoria d'aquests crítics vénen del [[Partit Republicà dels Estats Units]]). Segons Max Boot, periodista [[neoconservadorisme|neoconservador]] que considera la pel·lícula «favorable al terrorisme», «el nom ''Syriana'' és el nom històric d'un projecte de Gran Síria, que reagrupa al voltant d'aquest país el Líban, Palestina i la Transjordania<ref>{{citar ref | títol =Syriana | editor = | obra = | data = | url = http://www.jewishworldreview.com/1205/boot122905.php3| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> ».

* ''Pax Syriana'' és igualment el nom donat al domini del [[Líban]] per [[República Àrab Siriana|Síria]] des de finals de la [[Guerra del Líban]] a l'assassinat de [[Rafik Hariri]].<ref>{{citar ref | títol =Pax Syriana | editor = | obra = | data = | url http://www.photius.com/countries/lebanon/national_security/lebanon_national_security_pax_syriana.html = | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>

* Àmpliament inspirada en les obres de [[Robert Baer]], exagent de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]], la pel·lícula ha estat percebuda pels [[neoconservadorisme|neoconservadors]] com «propaganda anti CIA», altres prefereixen veure-hi una defensa judicial per a la recerca de solucions alternatives al petroli de la regió. Ha estat retret al director de donar una cara humana als terroristes.

* [[Charles Krauthammer]] jutja que [[Ossama bin Laden]] no hauria dirigit millor aquesta pel·lícula «patològicament anti-americana<ref>{{citar ref | títol =Article WP | editor = | obra = | data = | url = http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/03/02/Ar2006030201209.html | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>».