Séder de Pessa'h: diferència entre les revisions

En el llibre [[Èxode|d'Èxode]] (Ex. 12, 1-14) es narra l'institució del Séder durant la festa de Pascua. Però amb la [[diàspora jueva]] el 70 a.C. els jueus van renunciar menjar un porc immolat durant el sopar pascual. I també, que el sopar pascual es celebrés una vegada s'ha assistit a la liturgia sinagogal.

Cada participant del Sopar agafa verdures banyades en aigua salada mentre ora dient: "''...boré pri haadamá''" (que significa "...Creador de la fruita de la terra"). Recordant així que la vida dels esclaus va ser submergida en llàgrimes.

S'agafa el matsà central entre les tres i es parteix per la meitat. S'envolica la mitat major en un tovalló especial que es converteix així en el ''afikomán'' (que s'ingereix després del banquet, abans de la bendició d'agreïment pels aliments - el Bircat Hamazón, perquè perduri en la boca el sabor de la matsà, ja que la seva ingestió constitueix en moment més important de la nit).

Al concloure el banquet es pren el ''afikomán'' que ha estat amagat durant la nit del Seder i es menja abans de començar el ''Birkat Hamazón'' (la bendició final)

Després de la bendició final: "''Baruj atá H' melej mehulal batishbajot''" ("Beneït ets Tú H, Rey enaltit en lloances) es procedeix a beure la quarta i última copa de vi de la nit, recitant-se immediatament la bendició final corresponent.

Es recita la bendició d'ageïment pels aliments, ''Birkat Hamazón'' , la qual inclou "''yaalé veiavó'' ", que s'agrega a la bendició tots els dies de Pesaj i es pren la 4a copa de vi.

El capítol final de la Hagadá, en el qual s'expressa el desitg de qur tot el que s'ha realitzat durant la not hagi agradat a Deu. Acabant amb una oració conjunta: ''Leshaná habaá birushalaim habenuiá'' (''L'any vinent a Jerusalem reconstruïda'').