Fòrmica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Enllaços externs: https |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
Va ser inventada el [[1912]] per Daniel J. O'Conor i Herbert A. Faber mentre treballaven a la companyia d'èquip elèctric [[Westinghouse Electric|Westinghouse]]. Originalment la van concebre com un aïllant elèctric per a substituir la [[mica]] (d'aquí el nom, ''for mica''). Poc després van abandonar Westinghouse per formar la companyia Formica Insulation Company el [[1913]].<ref name=hist>{{cite web|url=http://www.formica.com/ContentPage.aspx?code=PAG_OURLEGACY_EARLYYEARS |title=The History of Formica Corporation |publisher=Formica.com |date= |accessdate=2013-08-29}}</ref><ref>[http://www.ft.com/cms/s/2/1a799204-6870-11e2-ad8f-00144feab49a.html#axzz2Ja0gWFfk Northeast finds Formica in top condition at 100], Financial Times, Chris Tighe, 31 January 2013</ref>
En els anys següents formica va manufacturar aïllaments juntament amb altres productes com a compostos [[fenol|fenòlics]]. El 1927, va obtenir una patent per un mètode que permetia afegir-hi una làmina opaca a la qual es podia imprimir per [[rotogravat]] qualsevol motiu: imitació de fusta, pedra natural, motius geomètrics o tèxtils… el que va ser l'inici del seu ús per mobles i altres elements d'interiorisme. El 1931 s'en va desenvolupar una variant, a prova de cigarros que va ser l'inici de l'èxit en taules de bars i cafès. Des de la fi dels anys trenta del {{Segle|XX}} en l'ús domèstic va patir la concurrència de les resines de [[melamina]], més
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va manufacturar [[Hèlix (dispositiu)|hèlixs]] d'[[avió]] de fusta impregnades en plàstic. Després de la guerra l'ús tècnic en va decaure fins a cessar completament el [[1970]], els laminatges decoratius van quedar. Tot i això, als anys setanta va començar perdent popularitat i se va associar amb mobles foscs a vil preu del postguerra en estil de «ca l'àvia».<ref>{{Ref-web|títol=Torna la formica per i tavolini da caffé - Tavoli, sedie e tavolini per il soggiono e la cucina|url=https://www.ilmondodellacasa.com/interno/arredamento/tavoli-e-tavolini/torna-la-formica-per-i-tavolini-da-caffe.html|consulta=2020-06-28|llengua=italià|editor=Il Mondo della Casa|data=05 febrer 2010}}</ref> A poc a poc, en desenvolupar-se colors i motius més moderns, va conèixer vers la fi del {{Segle|XX}} un veritable renaixement al món del disseny. Per la seva duresa, és considerada com un material més «noble» que la resina de melamina i en acceptar l'impressió de qualsevol motiu i color, dona possibilitats creatives sense límit.<ref>{{Ref-llibre|títol=Formica & design : from the counter top to high art|url=https://www.worldcat.org/oclc/22731694|editorial=Rizzoli|data=1991|lloc=New York|isbn=0-8478-1334-7|cognom=Lewin|nom=
== Referències ==
| |||